Pontecorvo
Pontecorvo és un poble en la Província de Frosinone, Làciu, Italia. Posseïx una població de 13.400 habitants.
Història
La vila es troba al peu de Roccaguglielma, una fortificació medieval enclavada en una roca inaccessible. El seu nom prové de "pons curvus, "pont curve", el qual encara creua el río Liris en el centre del poble, que es va desenrollar en el seu entorn durant la Edad Media. La curva del pont s'havia dissenyat en el propòsit de servir per a desviar als troncs que durant les inundacions pogueren impactar sobre els pilars del pont. L'etimologia popular de corvo, "cuervo", és símbol dels "monges negres", els benedictinos de la abadía de Monte Cassino, en el territori secular de la qual, la Terra Sancti Benedicti, es troba Pontecorvo. En l'escut modern del poble, es representa un corp volant per sobre un pont curve.
En époques dels romans l'agricultura de la regió era dirigida des de Aquinum, el actual Aquino. Algunes ruïnes romanes s'han recuperat del lloc d'una villa romana en Sant'Oliva. El poblat medieval es remonta al 860, quan Rodoaldo, el lombardo gastaldo d'Aquino, va construir la primera versió de la fortificació amurallada en la rocca, en el propòsit de defendre la capçalera del pont dels invasores sarracenos que remontaven el Liris. La capella del castell semblaria va ser dedicada a San Bartolomé; en les ruïnes de el castello lombardo es va construir la primera catedral de Sant Bartolomé que el seu campanile era una reconstrucció de la torre del castell. Es varen desenrollar dos caserius medievals Cività dins de les muralles i Pastine en els tossals que es troben entre les muralles de la ciutat i el riu. El menut assentament en la capçalera del pont va formar part del Principado de Capua; en este lloc en el 866 l'emperador Luis II el Joven, va armar un campament en Pontecorvo durant les seues campanyes militars contra els sarracenos. En el 960 Atenulf va conseguir anexar Pontecorvo a el seu gastaldía d'Aquino; en morir estes terres varen ser dividides en el comtat d'Aquino i el comtat de Pontecorvo.
En el 1065 els normandos varen conquistar la regió i anexionaron Pontecorvo al comtat normando de Gaeta, pero el abad de Monte Cassino ho va comprar en 1105, i ho va retindre baix el seu domini durant quatre sigles. La primera estàtua comunal, i de les més antigues del Reino de Nápoles, se li va otorgar en 1190, marcant el començ d'una nova era de autoconfianza cívica en un periodo durant el qual Pontecorvo va ser conquistada i governada durant un curt temps per Rogelio II de Sicilia, va ser reclamada pel papat, i va ser saquejada per Carlos de Anjou. Durant el Cisma de Occidente, Pontecorvo es va aliar en el antipapa Clemente VII en oposició al poder local emplaçat en Mont Cassino.
Encara que el poble es trobava emplaçat en el mig del Reino de Nápoles, el lloc va ser un enclavament dels Estados Pontificios a partir de 1463, quan la comuna s'auto-va colocar baix jurisdicció papal, fins que va ser capturat per l'eixèrcit francés durant les guerras napoleónicas.
Principado
Despuix de ser proclamat Rey de Italia en 1805, Napoleón va crear el Principado de Pontecorvo per al seu General Jean Baptiste Bernadotte i que el seu blasón es va afegir a les del Suecia en ser rei d'este país. Pels deutes de Suècia, renunció al principat en 1810 i va anar parcialment compensat en l'illa de Guadalupe, i despuix pel Guadeloupefonden (lit. Fondo Guadalupe).[1] Nominalmente el principat era sobirà, pero el Príncip devia realisar un jurament davant el Rey de Nápoles. Entre 1810 i 1812, va ser administrat directament pel Primer Imperio francés.[2] En 1812 el Principat va passar a Lucien Charles Joseph Napoléon, fill de Joaquín Murat, fins que en 1815 el poble va ser novament cedit als Estats Pontificis despuix de la Guerra austro-napolitana i el Congreso de Viena.
República
En 1820 la Repubblica vaig donar Pontecorvo (lit. República de Pontecorvo), va declarar unilateralmente la seua independència dels Estats Pontificis, pero la pertinença al Papa va ser restablida en 1821. Es va donar durant en un moment d'agitació en el veí Reino de las Dos Sicilias.[3]
Els carbonari, una organisació política revolucionària secreta que també havia estat fomentant disturbis en Nàpols, varen proclamar les repúbliques de Pontecorvo i Benevento el 4 d'agost de 1820. La Constitución española de 1812 va ser adoptada pel govern d'abdós repúbliques. Estes varen solicitar en dos ocasions, sense èxit, unir-se al Regne de les Dos Sicilias, que es va negar a negociar els assunts d'abdós estats llevat a través del Papa.[3][4]
Les forces del Imperio Austríaco varen ocupar Pontecorvo el 17 de març de 1821 i la varen reintegrar als Estats Pontificis, posant fi a la república. No obstant, algunes faccions dels Carbonarios varen permanéixer en Pontecorvo a pesar del fracàs de la revolució.
Anexión al Reino de Italia y actualidad
En 1860, junt en Benevento, l'atre enclavament papal en el sur d'Itàlia, varen ser anexionados al nou Reino de Italia.
El poble va ser destruït durant la Segunda Guerra Mundial, sent reconstruït en estil modern.
Demografia
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 9170 | 10 812 | 10 309 | 12 492 | 11 354 | 15 015 | 14 436 | 14 437 | 13 369 | 12 239 | 11 358 | 12 419 | 13 064 | 13 280 |
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pontecorvo.- Títuls i heràldica napoleònica
- Portal de Pontecorvo
- ↑ Bramstång, Gunnar (1990). Tronrätt, bördstitel och hustillhörighet (en Suec). p. 30.
- ↑ Gaetano Moroni, Dizionario vaig donar erudizione storico-ecclesiastica dona S. Pietro sino..., Venezia, 1979.
- ↑ 3,0 3,1 «Pontecorvo» (en it). www.ic1pontecorvo.edu.it. Consultat el 2026-04-01.
- ↑ Errico, Mino. «STORIA DELLA RIVOLUZIONE DI NAPOLI DEL 1820 COMPILATA DA N. C». www.eleaml.org. Consultat el 2026-04-01.