Armes compostes
Partit de dos traços i tallat d'un:
1.-en el primer i sext: d'or a una banda d'argent brochante sobre un lleó de sabre;
2.-en el segon i quint: de gules a una roda d'argent;
3.-en el tercer: de gules a tres escusones d'argent;
4.-en el quarto: de azur a una faixa d'argent acompanyat de tres losanges de lo mateix;
5.-sobre el tot: de gules a un lleó leopardado d'or posat sobre un terrat mangada d'argent.
En Heràldica les armes compostes són blasones formats d'armes més simples, acoladas seguint una figura de partició simple, o ensamblados per quarters o cantones. Les armes poden estar igualment compostes per les peces honorables, típicament afegint un cap o un cantó a les armes principals.
Per a blazonar les armes compostes, s'enuncia primer la partició, despuix les armerías elementals es blasonana unes despuix de les atres, en l'orde de la partició, fent-los precedir pel seu ranc ("en el primer..."; "en el segon..."). Es tindrà aixina un blasón com el següent: Partit, en el primer d'argent en un bou de gules, en el segon d'or en una faixa de azur.
El blasonamiento pot presentar-se prou complicat quan les traces de partició es multipliquen, encara que la regla siga molt simple: cada element pren un número d'orde segons la regla de prioritat "alt abans que baix i destra abans que sinistra" i es llig com un blasón independent en eixe orde. L'excepció a esta regla es dona quan la partició definix varis quarters indentats, es lligen llavors junts en prioritat a la primera trobada.
Quan un quarter està particionado, la regla s'aplica en cascada, és dir que quan aplega la seua tanda, un nou orde de pas és redefinit al seu nivell per als seus propis quarters. Per eixemple si en una primera partició havent definit 6 quarters, el quarto està també particionado en 3, l'orde de pas serà: 1, 2, 3, 4.1, 4.2, 4.3, 5, 6. Per poc que els quarters estiguen un tant carregats, quan s'escolta el blasonamiento, s'està ràpidament perdut.
Particions
.svg)
Les armes compostes es comprenen millor com una reunió de varis escuts en un només, més be que com la divisió d'un en varis.
En les armes compostes, la taula d'espera està dividida, a sovint, una partició heràldica, pero despuix cada element d'esta partició es comporta com un escut en part sancera (i per tant pot estar particionada a la seua volta). Les particions de bases es combinen aixina fins a l'infinit.
Els elements creats per una partició són del mateix tamany, pero no del mateix "prestigi": són jerarquizados segons el seu lloc - el prestigi decreix de dalt cap a avall, i de destra cap a sinistra i el blasonamiento es fa segons esta jerarquia.
Un us molt freqüent de les particions concernix a la traducció heràldica d'unions de totes les naturalea: matrimonis, dominis anexats, etcétera. Aixina l'unió de dos es farà comunament per un partit (que té per efecte esclafar a lo llarc les figures i subrallar la prelació del destre - el que pot ser investigat) o encara més freqüent per un cuartelado (que no deformen l'escut inicial i que dona una unió més igualitaria: el més i el menys prestigiós per a un, els dos intermediaris per a l'atre). En un partit, el blasón de destra pot estar "contornado" per cortesia (com en el blasón d'Alsàcia): encara que ocupant el lloc de honor, la seua inversió mostra que la seua direcció de honor va ser dirigida cap al blasón sinistre, restablint una igualtat de tractament.
| L'unió de | en | donarà | en partit : | en cuartelado : |
|
|
|
| |
| de azur a la creu torrada d'or |
d'or a la quimera (grifón) de sabre |
partit de azur a la creu… i d'or a la quimera… |
cuartelado en l'1 i el 4 de azur a la creu… i en el 2 i 3, d'or a la quimera... |
Mig partit
Una atra manera d'unir dos blasones és el mig partit (més rarament el mig tallat) que consistix en reunir la mitat de destra de l'un en la mitat sinistra de l'atra. (Açò no es pot fer a menys de que els originals es mantinguen identificables abans de l'amputació de la mitat)
Eixemple: Navarra-Champany, 
|
 i de |
|
- Nota
- El mig partit i el mig tallat s'ampren també quan una de les mitats mateixes està particionada en mitats en sentit contrari (el partit en tallat o el tallat en partit).
La partició, està clar, pugues no ser més que un element de "redacció" del blasón, com en aquell de la Torre del Pin, a on el partit no virve més que per a delimitar els dos espais del "jeroglífic" (vore l'ilustració més en alt).
Les particions en elements numerosos, com el ajedrezado o el losanjado o uns atres rebatimentos, presenten més que un problema de decoració i funcionen més com un forre cobrint el camp sancer.
Per a una dòna casada, el blasón pot a voltes estar dividit en dos verticalment -partit- reprenent el blasón de la seua família d'un costat i el del seu marit de l'atre.
Diferents casos de mig partit en armes compostes
El mig partit es pot utilisar per a engalanar situacions molt diferents, pero en tots els casos, açò només és possible si cada mitat del partit es referix a un únic camp, tenim:
- A:: Escut inicial de camp de argén i carregat en una creu abcisa de gules.
- B:: Escut inicial de camp de azur i carregat en una flor de lis d'or.
- 1: Mig partit: El mig partit (i el seu contrapart mig tallat) normalment presenta dos components, cada u dels quals es traça només a la mitat, i el restant es mou en la partició. Per lo tant, el primer eixemple serà blasonado: Mig partit: al primer d'argent [...], i al segon de azur [...].
- 2: Mig partit a la destra (o sinistra): El mig partit pot calificar-se a voltes de a la destra (o sinistra, o mig tallat en cap o en la punta) per a evitar que en la referida partició només dega tractar-se a mig partit el cantó corresponent, l'atre deurà està completament representat. El segon eixemple aixina ser blasonado:
- Mig partit a destra: al primer d'argent [...], i al segon de azur [...].
- Pero preferiblement, el mateix eixemple podria adornar-se usant el mig partit absolutament, d'acort en la mateixa construcció que es mostra a continuació:
- Partit, mig partit a la destra: al primer d'argent [...], i al segon de azur [...].
- 3: De manera equivalent pero més clara i per lo tant preferible, el mig partit pot usar-se absolutament, seguit d'un sol component, per a indicar que el component corresponent deu ser tractat en pedio partit. Després, el blasón indica sense ambigüitats que este partit intermig solament es relaciona en un únic component, a diferència del primer cas.
- El tercer eixemple pot llegir-se aixina:
- Partit: argent [...], i mig partit de gules [...], que és l'emblema de referència.
- Una llectura alternativa pero menys recomanable podria ser, segons la fòrmula anterior: Mig partit a sinistra: D'argent [...], i de gules [...]
- 4: El Tallat i mig partit introduïx una partició ternaria poc utilisada i no recomanada, a on un dels dos components del cupé (per defecte el segon) és en sí mateixa l'objecte d'una festa. En este sentit, el mig partit no significa que un cantó estiga només representat a miges, sino que la separació del partit es deté (a mig camí) en el llímit del tall, en lloc d'estendre's des d'una vora a l'atre (lo que significaria un tall partit, introduint quatre components).
- El quart eixemple pot llegir-se aixina:
- Tallat i mig partit en cap, Argent [...], Azur [...], i Gules
- Veem que en este cas esta aparició del terme mig demane' llavors solament s'aplica a la partitura, i no té res a vore en un "mig partit" relatiu al contorn parcial de les arma s(que seria l'eixemple 6).
- Sempre és possible i preferible reemplaçar un Tallat i mig partit, movent el partit al component del tallat sobre el que du. Tindrem una descripció equivalent al blasonar:
- Tallat: Partit d'argent [...] i de azur [...]; i Gules,
- Per la possible confusió que pot causar l'us de mig partit, és preferible la segona forma de blasón.
- 5: De la mateixa manera adornarem la situació simètrica de l'eixemple 5: Tallat: De Gules, Partit d'Argent [...] i Azur [...], més be que: Tallat mig partit en campanya: Gules i Argent [...], Azur [...]
- 6: El blasón deu indicar clarament en quin component es relaciona el mig partit per a no confondre-ho en un terciado mig partit i tallat, encara que esta formulació és atípica.
- El sext eixemple correspondria al blasón: Tallat, mig partit d'Argent [...] i Azur [...], i un segon Gules blasón que cal distinguir d'un possible tallat i mig partit, argent [...], azur [...], i gules, que correspondria a l'eixemple 4.
Particions particulars
Cada element de la composició pot rebre un camp diferent. Certes peces poden, en certes circumstàncies (auments) jugar un rol equivalent a una partició i entrar en la composició. La regla de contrarietat dels esmalt aplicable a les peces no ho és per a les particions, podent caure en l'error. Es declara llavors la peça "coser", lo que li conferix un estatus de partició (ya no està posada sino adjuntada).
Cantón
Part de l'escut a on se situen els cantones. Hi ha quatre cantons (destre del cap, destre de la punta, sinistre del cap i sinistre de la punta). Per defecte, la posició és destra del cap (per lo tant no és blasonado). L'orige del cantó està, pot ser, en la representació sobreposta a l'escut d'aletes, peces rectangulars d'acer anexades als muscles, que estaven sempre armada i sobretot portades en els tornejos.
Peça honorable que ocupa el terç superior de l'escut. D'argent al cap de gules. El cap designa també la regió corresponent de la taula d'espera.
El cap és freqüentment utilisat com a partició de l'escut, lo que permet afegir a les armes principals (figurades davall) armes simples o compostes, figurades en el cap. En este cas la regla d'alternança de colors (segona regla del blasón) no és sempre respectada i el cap es considera coser.
En França, les "bones" ciutats, és dir aquelles que tenien el dret de fer-se representar pels seus "majors" (o alcaldes) a la consagració del Rei de França, tenien el dret de portar en el seu blasón un cap de França, "de azur sembrat de flors de lis d'or" (antiga França) o "de azur a tres flors de lis d'or" (França moderna). El cap de França és un aument de les armes acordada en estes ciutats.
Cuartelado
- Artícul principal → Partició heràldica.
Partició d'un escut heràldic en quatre quarters. El Cuartelado es compon freqüentment dos blasones que són repetits en 1 i 4 i en 2 i 3. Es pot dir aixina en tot rigor, "cuartelado, en el primer i el quarto d'argent a la creu de gules (creu de Sant Jorge), en el segon i el tercer d'or a quatre pals gules (Aragó), que és de Barcelona". Es pot blasonar de manera més simple "cuartelado, d'argent a la creu de gules, i d'or a quatre pals de gules", l'alternança dels blasones estant implícita.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Armas compuestas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.