Anar al contingut

Coser

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els coser () eren un poble nómada que vivia en les montanyes dels Zagros. Als ulls dels autors grecs, principals fonts d'informació sobre este poble, semblaven feroços bàrbars. Encara que reconeixien la sobirania dels aqueménidas, seguien sent autònoms dins de l'Imperi aqueménida. Esta autonomia estava garantisada pel control dels colls a lo llarc d'un dels camins reals que unien Susa en Ecbatana. Una volta a l'any, els caps coser es reunien en el Gran Rei i rebien regals a canvi del pas de la caravana real per la regió i el suministrament d'un contingent per a unir-se al eixèrcit aqueménida de Darío III. Estes sotils relacions es varen posar en dubte quan Alejandro Magne va conquistar l'Imperi aqueménida; el conquistador i els seus successors antigónidas i després seléucidas varen intentar integrar als cosos en els imperis grecs que eixercien autoritat sobre la regió: Alejandro ho va conseguir en 323 a. C. Antígono I Monóftalmos va fracassar en 317 a. C. Despuix d'este fracàs, els seléucida sno varen fer cap intent sério de sometre a este poble, que va ser mencionat per última volta en les fonts en la década de 160 a. C.

Els coser en l'història

Les fonts helenísticas, la majoria de les quals s'han perdut, varen ser represes per Flavio Arriano, donant-li informació precisa sobre este poble

Fonts

Poc se sap d'este poble; de fet, les fonts antigues, que mencionen la seua existència des de l'época de la seua conquista per Alejandro Magne, semblen tindre un coneiximent desigual i llimitat dels coser, ya que cada autor menciona la seua existència de forma diferent segons la regió en la que habitaven. No obstant, l'especial relació entre els coser i els aqueménidas, que ha segut documentada, nos dona una idea de l'existència d'este chicotet poble, d'un atre modo mal comprés pels historiadors antics i moderns.[1][2][3][4]

Les campanyes militars helenísticas també varen brindar als historiadors antics l'oportunitat de profundisar sobre este poble. Aixina, Flavio Arriano els menciona extensament en els capítuls dedicats a les campanyes d'Alejandro Magne] en les montanyes de Luristán. Estes digressió no aporten cap informació precisa sobre els cosos. No obstant, estes mateixes fonts els presenten com a tímits montañeses, guerrers impenitentes pero ràpits en la fugida.[1][5][6][7]

Historiografia

Seguint els passos de Vincenc Prasek, l'historiografia situa als coser entre els indoeuropeus. No obstant, com senyala Pierre Briant, esta interpretació ha segut posada en dubte des de principis del XX, en particular per l'existència d'una èlit d'arqueros.[8]

Les opinions diferixen sobre els seus vínculs en els cisios. Daniel Potts enumera les diferents opinions. Alguns, com Carl Ferdinand Lehmann-Haupt i George Glenn Cameron, consideren que els cisios i els coser sò dos pobles distints. Uns atres com Friedrich Delitzsch i Adolf Billerbeck veuen els dos noms com a variants d'un mateix etnónimo, que deriva del acadio Kaššo o casitas.[9]

Pierre Briant utilisa l'eixemple dels coser i els uxios per a mostrar la necessitat de tindre en conte la perspectiva distorsionada de les fonts grecorromanas. Estes deuen considerar-se en el context dels aqueménidas. Un nou anàlisis d'estes fonts, aixina com del Tigris (Katarraktai), demostra que els coser no eren «bandolers» de les montanyes per al rei aqueménida Darío III. Basant-se en tablillas trobades en Persépolis, Wouter Henkelman afirma que les tribus pastoriles dels monts Zagros podrien haver-se beneficiat d'intercanvis en forma de cereals o vi a canvi del suministrament d'animals necessaris per als sacrificis religiosos en la capital.[10][11]

Localisació

Luristán (marcat en roig) en un mapa d'Oriente Pròxim de 1875.

Existixen diverses fonts sobre l'ubicació de Cosea, la regió a on viuen els cosos.

Nearco, el primer grec que els coneix de primera mà, els situa en un territori veí dels medos i afirma en un atre lloc que també són veïns dels uxios. Els seus texts, que s'han perdut, es coneixen pels resums d'Estrabón en la Geografia i d'Arriano en la Anábasis d'Alejandro Magne.[2][9]

Estrabón situa a Cosea prop de «a on viuen els medos», és dir, Mija, sense donar més detalls. Diodoro Sículo, fent-se eco de Polibio, situa el seu hàbitat en Luristán, a lo llarc del camí directe pero escarpado que unix Susa en Ecbatana, a lo llarc del com controlen alguns colls secundaris, lo que els convertix en veïns dels medos i els uxios. Per últim, Claudio Ptolomeo situa a Cosea prop d'Asiria [1][2]}[12],}}[13][14]

El territori que ocupaven va ser descrit per Estrabón com a menut, pobre i àrit; esta descripció va permetre al geógrafo explicar les seues expedicions de saqueig contra les poblacions veïnes.[15]

Estil de vida

Bàrbars

Segons fonts antigues, els coser eren el epítome de la barbàrie absoluta. Vivien en coves i s'alimentaven de fruts de la caça i la recolecció. Segons Diodoro Sículo, s'alimentaven de bellotes, bolets i productes de la caça. No obstant, sembla més provable que est poble nómada es dedicara a la ganaderia ovina i vacuna.[nota 1] Per a sobreviure, els coser varen aumentar el número d'incursions de saqueig contra els seus veïns, segons Diodoro Sículo, i Estrabón, que els presenta com a temibles saquejadors, molt audaços.[2][5][16][17][12]

Estes pràctiques, junt en l'aïllament en el que vivien, varen dur a les fonts gregues i romanes posteriors, en particular a Plutarco en les seues Vides paraleles, basat en fonts gregues perdudes, a presentar al poble coseo com a animals que devien ser civilisats.[18][19]

Organisació social

Els coser s'organisaven en chicotetes comunitats rurals, agrupades entorn a un terroir, com els pobles veïns. Estes comunitats estaven someses a dinasties locals, que eren els interlocutors privilegiats i independents del rei aqueménida. Estes comunitats vivien de la terra; Claudio Ptolomeo menciona llogarets que varen ser abandonades per refugis menys accessibles durant les incursions macedonias d'Alejandro Magne i després d'Antígono el Tòrt. Estrabón descriu un modo de vida completament distint, retratant-els com un poble revoltoso: Vivint en coves, els coser varen renunciar a treballar la terra, realisant constants expedicions de saqueig per a complementar la seua dieta de caçadors-recolectors[2][6][20][21][22]

Vore també

Notes

  1. ↑ Segons Heródoto, el seu estil de vida nómada s'evidencia per l'alta proporció de llet i carn en la seua dieta.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Briant, 1976, p. 167.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Schmitt, 1993.
  3. ↑ Briant, 1996, p. 752.
  4. ↑ Briant, 1982, p. 337.
  5. ↑ 5,0 5,1 Briant, 1982, p. 142.
  6. ↑ 6,0 6,1 Digard, 1976, p. 267.
  7. ↑ Clavellinera-Lévêque, 1976, p. 259.
  8. ↑ Briant, 1976, p. 222, nota 20.
  9. ↑ 9,0 9,1 Potts, 1999, p. 374.
  10. ↑ Briant, 2009, p. 143.
  11. ↑ Henkelman, 2005, p. 165.
  12. ↑ 12,0 12,1 Briant, 1982a, p. 18. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «FOOTNOTEBriant1982a{{{c}}}18» está definido varias veces con contenidos diferentes
  13. ↑ Briant, 1996, p. 370.
  14. ↑ Briant, 1982a, p. 22.
  15. ↑ Briant, 1982a, p. 28.
  16. ↑ Briant, 1982a, p. 17.
  17. ↑ Briant, 1976, p. 170.
  18. ↑ Briant, 1982a, p. 21.
  19. ↑ Clavellinera-Lévêque, 1976, p. 260.
  20. ↑ Briant, 1982, p. 144.
  21. ↑ Briant, 1996, p. 787.
  22. ↑ Briant, 1982a, p. 68.

Bibliografia

163 - 258.doi:10.3406/dha.1976.2919.Consultat el 2025-03-09.
  • (2009).Alexander the Great. A New History.John Wiley & Sons.
  • (1976).Dialogues d'histoire ancienne.2
259-262.doi:10.3406/dha.1976.2742.Consultat el 2025-03-09.
  • (1976).Dialogues d'histoire ancienne.2
263-273.doi:10.3406/dha.1976.2743.Consultat el 2025-03-09.
  • (2005) «Animal sacrifice and ‘external’ exchange in the Persepolis Fortification Tablets», Approaching the Babylonian Economy. Proceedings of the START Project Symposium Held in Vienna, 1-3 July 2004 (en en), Ugarit-Verlag, p. 137. ISBN 9783934628793.
  • «Kossaioi», Der Neue Pauly (en de). doi:10.1163/1574-9347_dnp_i621330.
  • (2002).Revue archéologique.33(1)
31-53.doi:10.3917/arch.021.0031.Consultat el 2025-03-09.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Coser&oldid=1468512»