Cisios
Els cisios eren els habitants elamitas de Susiana.
Història i ubicació geogràfica
En la lliteratura grega hi ha vàries referències als cisios. La més antiga els menciona en l'obra Els perses. Esquilo,[1] el seu autor, els crida els cisios de tò Kissíōn pólisma (‘la ciutat dels cisios’), terme utilisat per a designar Susa, la gran ciutat de Susiana. [2] Segons Estrabón, els sisios també es dien cisios a sí mateixos.[3]
Heródoto descriu detalladament als cisios, sobretot en la llista de tributs del regnat de Darío I. Indica que «Susa i atres parts de Cisia» formaven l'octava província, de la que recaptava 300 talents d'argent a l'any».[4] L'últim tram del Camí Real Persa travessava el territori de Cisia fins al riu Karkheh, sobre el que estava situada Susa.[2] Arderica de Susiana, provablement un territori propietat de Darío a on varen ser deportats els habitants d'Eretria en acabant de que el seu almirant Datis prenguera la ciutat en 490 a . C., també es reconeixia com cisia.[2][5]
Contribucions militars
Segons Diodoro Sículo, junt en els medos i atres pobles del Imperi aqueménida, els cisios varen participar en varis conflictes importants de l'Antiguetat. La seua infanteria va participar en la cavalleria en l'eixèrcit de Jerjes I en Grècia, vestint la mateixa indumentària que els perses, en l'excepció de la mitra en lloc del gorro persa de feltre. També varen estar en primera llínea en la batalla de les Termópilas, a on varen sofrir grans pèrdues. També varen lluitar en la batalla de Ràfia, en 217 a. C., en la que Ptolomeo IV va derrotar a Antíoco III el Gran.[2]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cisios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.