Susiana
'___protected_title_0___' (persa antic: ___protected_title_1___; grec antic: Σουσιανή) era una regió de Pèrsia en l'antiguetat. En l'actualitat, es localisa en el suroest d'Iran cobrint aproximadament l'àrea de l'actual província de Juzestán.[1]
Al peu de la barrera montanyosa dels Zagros, que la voreja pel nort i l'est, la planura de Susiana és una prolongació de la gran planura aluvial mesopotámica d'Iran. Està drenada pels rius Tigris i Éufrates, la confluència dels quals forma el Chott-el-Arab, que desemboca en el golf Pèrsic.
Història
La seua història d'assentament es remonta al VIII mileni a. C. En el VI i V milenis a. C., el seu assentament més important va ser Chogha Mish, que aparentment va ser abandonat a finals de V mileni a. C. quan es va ocupar per primera volta el lloc de Susa que, posteriorment, es convertiria en la ciutat principal de Susiana.[1]
A lo llarc de la seua història, Susiana ha aparegut unes voltes com a part mesopotámica en Iran, atres com l'extensió occidental del Imperi elamita, en el que es va confondre durant molt temps, i finalment com una simple província dels imperis aqueménida, seléucida, part i sasánida. Per últim, com a província d'una successió de dinastias islàmiques.[2]
Encara que geogràfica i culturalment mesopotámica, Susiana va estar políticament unida a Elam en vàries ocasions a lo llarc de la seua dilatada història. A finals de el III mileni a. C., tota Susiana estava somesa políticament als reis de l'III dinastia de Ur. Pero la caiguda de l'imperi de Ur en 2002 a. C., provocada principalment pels elamitas, va coincidir en la reconquista de la ciutat de Susa pels reis de Simashki.[2]
En l'Imperi aqueménida (550-330 a. C.), Susiana va ser una satrapía persa i posteriorment seléucida (312-63 a. C.) en Susa com a capital.[3]
En époques posteriors, la zona es va identificar més a sovint en Elimaida. No es pot dir fins a quin punt Susiana i Elimaida es corresponen, se superponen o si Susiana és part de Elimaida pels llímits canviants i les disposicions poc clares en les fonts.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Trevor Bryce (2009). The Routledge Handbook of the Peoples and Plaus of Ancient Western Àsia (en en), Nova York: Routledge. ISBN 978–0–415–39485–7.
- ↑ 2,0 2,1 «Dossiers d'Archéologie n° 138 Suse, els dernières découvertes» (en fr). Éditions Faton. Consultat el 18 de giner de 2025..
- ↑ «Susiane» (en fr). Consultat el 18 de giner de 2025..
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Susiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.