Província de Juzestán
Juzestán o Juzistán (en persa: استان خوزستان)[1] és una de les 31 províncies d'Iran. Situada en el suroest del país, compartix frontera en Iraq. La seua capital és Ahvaz.
Etimologia
El nom Juzestán fa referència al poble Juzí, els qui varen habitar la zona des de temps remots. De la mateixa forma, el nom de la seua ciutat capital, Ahvaz, referix a este poble. En àrap este assentament va rebre el nom de Suq al-Ahwaz, 'Mercat dels Juzíes', sent 'Ajwaz' el plural de 'juz'.[2]
Alternativament la regió rep el nom de Arabistán pel procés de arabisació que va tindre lloc entre el XVI i XIX. Durant este periodo varen arribar cantitats importants de tribus provinents de la península aràbiga, particularment Banu Ka'b i Banu Lam. Des de llavors la llengua dominant és l'àrap, encara que coexistix en numeroses llengües com el luri, llengua persa moderna, entre unes atres.
Història
Els juzíes varen constituir un grup ètnic distint als semitas i indoeuropeus que més vesprada es varen assentar en la zona, la seua civilisació és contemporànea de Sumer i s'especula que la seua llengua forma part de l'hipotètica família elamo-dravídica.[3] Pot dir-se, a grans traces, que Juzestán correspon a lo que històricament va ser Elam en térmens geogràfics i culturals.
A lo manco des del mileni tercer a. C. la regió es coneixia alternativament com Susa, en honor a la capital del regne elamita. Les primeres influències estrangeres sobre la cultura del Juzestán varen aplegar a mà de grups semítics: babilonios, assiris i caldeos principalment. Posteriorment es varen donar contactes en grups indoeuropeus, primer baix l'imperi medo i posteriorment en aliança en els perses, els qui cap a 550 a. C. varen establir la dinastia aqueménida. Esta última va tindre Susa com una de les seues tres capitals junt en Persépolis i Babilonia; aixina mateix, va usar preponderantemente la llengua elamita per a assunts administratius complementada en menor mida pel persa antic i el arameo.
En la conquista d'Alejandro de Macedònia en 329 a. C. la zona va rebre també l'influència helenística que va passar primer per la cultura grega i posteriorment la romana. Es reporta que Alejandro mateix "... va organisar el casament de 10 000 soldats grecs en igual número de donzelles "perses" en Susa.[4]" En temps dels seléucidas, parts i sasánidas la regió va continuar rebent influixos greco-romans, iranios i semítics; entre estos descolla la migració de presoners de guerra romans despuix dels enfrontaments entre Shapur I (241-272) i Valeriano. Tals moviments varen donar orige a la ciutat Yundishapur o Gondeshapur, la qual es va tornar un centre de cultura particularment reconegut per la seua escola de medicina i pel floriment del cristianisme nestoriano i el maniqueísmo.
A pesar de les numeroses i prolongades influències, Juzestán va mantindre una identitat pròpia i la seua llengua va continuar parlant-se encara despuix de la conquista àrap i la conversió de la població a l'islam. En el X Istajrí va reportar, en la seua Masalik al-mamalik, que els habitants "parlen la majoria d'ells persa i àrap, pero també tenen la seua pròpia llengua, Juzí (lisanan juziyan), la qual no és ni hebreu ni siriaco ni persa." Des de temps aqueménidas (550 a. C.) la seua història política té una relació de vassallage en els imperis locals, especialment els iranios, en moments de carpiment del poder central la zona va constituir entitats polítiques autònomes com el regne de Elimaida o Elymais, el sultanato de Musha'asha', entre unes atres. Encara com a província o vassall, el nivell de dependència era variable, distintes fonts confirmen que els habitants "...sempre varen reconéixer la supremacia del Shah de Pèrsia, pero ... tenen els seus propis caps ... els qui rara volta es veuen en la necessitat de bregar en governadors locals enviats pel Shah."[5]
No sabem en certea quàn va començar el procés de arabisació del Juzestán, és d'esperar-se que haja segut un procés de molt llarga duració. Lo que tenim per segur és que el procés es va consolidar definitivament entre els sigles XVII i XIX gràcies a la migració massiva de tribus àraps. En el procés varen arribar membres de distintes tribus del centre i sur de la península aràbiga; entre ells destaquen Banu Ka'b i Banu Lam, els quals migraren casi la totalitat dels seus membres a l'espai entre Basra i la província de Fars. De Banu Lam sabem que solament entre 1788 i 1846 va movilisar 17 450 famílies"[6] La majoria de les tribus migradas varen adoptar el chiisme, encara que va haver algunes com els Banu al-Muntafik els qui varen aplegar en 1812 permaneixent sunitas.
Economia
En l'antiguetat la zona va ser sumament productiva en la producció de cereals gràcies al seu clima i a l'àmplia disponibilitat d'aigua pels seus rius. També va ser un dels primers i més importants centres de producció de canya de sucre en la zona de l'Iraq, Iran i Aràbia. La seua productivitat va fer de la regió una de les províncies més importants per a les economies imperials perses, mateixes que varen invertir grans esforços en la realisació d'obres hidràuliques per a la millora dels rendiments agrícoles.
A diferència de la major part del Món Islàmic, Juzestán va continuar sent vastamente pròspera durant i despuix de les conquistes mongolas. El canvi en els patrons de producció no va aplegar sino fins al fi de la dinastia Safaví (1722). La desaparició del poder central va donar lloc a hostilitats entre els grups tribals àraps i iranios, saqueig sistemàtic de les caravanes comercials a mà de la tribu Banu Lam, abús en el cobro d'imposts per part dels caps locals, abandó de l'infraestructura hidràulica i destrossa de les àrees assentades agrícoles a causa de l'economia pastoral nomádica i semi-nomádica.[7]
En 1908 prospectores britànics varen trobar vasts jaciments de petròleu en Juzestán, en Masyid-i-Suleyman. Una porció rellevant de la producció petrolera i de gas iraní té lloc en esta província. Lo que es va dir fa més de mil anys en Hudud al-'alam "Esta província és més pròspera que qualsevol província veïna."[8] actualment torna a ser cert, Juzestán és una de les províncies més pròsperes de tot Iran. Llamentablement l'activitat industrial ha causat alts nivells de contaminació, al grau que Ahvaz és consistentemente catalogada com una de les ciutats en pijor calitat de l'aire del món.[9]
Moviments separatistes àraps
A inicis de el XX, en l'Estat Qajar debilitat i el sorgiment de moviments nacionalistes en el Mig Orient, la província de Juzestán va vore el sorgiment de líders àraps que propugnaven la creació d'un Estat àrap independent. El primer d'estos va ser Jaz'al, xeic de la tribu Ka'b entre 1897 i 1924. El seu agenda política expressament proclamava la defensa de l'independència del seu país àrap i oposició al poder persa estranger.[10]
Este primer intent de creació d'un Estat àrap a basat en el territori de Ahvaz es va vore frustrat per una contundent campanya militar del llavors primer ministre Resa Khan. En novembre de 1924 les seues tropes varen ocupar la província, varen depondre al xeic Jaz'a l'i per a giner de 1925 Resa Khan estava de tornada en Teheran en vespres de depondre la dinastia Qajar i iniciar el periodo Pahlevi. Este nou periodo es va caracterisar per l'instauració de polítiques de centralisació del poder i d'unificació cultural en llínea en la nova concepció de l'Estat-nació iraní. Entre atres coses açò va implicar la prohibició de l'us de la llengua àrap, l'imposició d'educació exclusivament en persa, entre unes atres.
Successius tumults entre 1925 i 1945 varen ser reprimides violentament.
Entre 1946 i 1967 les demandes d'independència dels àraps iranís es varen canalisar en formes més organisades, particularment a través de partits polítics. El primer va ser el partit Al-Saada, fundat en 1946. Li va seguir el Front de Lliberació Arabistán en 1956, el Front Nacional per a la Lliberació del Arabistán en 1960 i el Front de Lliberació Ahwaz en 1967.[11]
Durant la década dels 60 Iraq va recolzar a estos grups separatistes. En 1975 va alcançar un acort diplomàtic en Iran i va detindre el seu respal a la causa separatista. Posteriorment en el marc del conflicte Iran-Iraq, este últim va renovar el seu cridat per a "lliberar Arabistán" sense èxit.[12]
Els àraps de Juzestán també varen prendre part dels moviments populars de 1979. Una de les principals demandes dels participants era autonomia per a la regió àrap. La repressió de les protestes per part de les forces de seguritat iranís va ser una de les motivacions de la crisis del sege a l'embaixada iraní en Londres de 1980, quan el Front Democràtic Revolucionari per a la Lliberació de Arabistán va prendre l'embaixada iraní en Regne Unit demandant primer autonomia per a Juzestán i despuix la lliberació de presos polítics.
Referències
- ↑ [Atres transliteraciones que poden trobar-se també són Khuzistán (Espasa), Khusistan, Kuhistán, Kūhistān, Jūzistān o Khuzestan].
- ↑ [Soucek, Svat, "Arabistan or Khuzistan" en International Society for Iranian Studies, vol. 17, No. 2/3 (Primavera-estiu 1984), p. 196.]
- ↑ Íbidem.
- ↑ Íbid, p. 198.
- ↑ Layard, A.H., "A Description of the Province of Khuzistan" en Journal of the Royal Geographical Society of London, vol. 16 (1846), p. 1.
- ↑ Encyclopaedia of Islam, Khuzistan.
- ↑ Lambton, Katherine Ann, Landlord and Peasant in Pèrsia, Oxford, 1953.
- ↑ [Loc. cit., Encyclopaedia of Islam, Khuzistan.]
- ↑ «Brett, Daniel, "Ahwaz: confirmed the most polluted city on Earth", Ahwaz News Agency.». Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2015. Consultat el 4 de juny de 2015.
- ↑ [Soucek, Svat, Op. cit., p. 206.]
- ↑ Jacobs, Frank, «The Phantom Emirate of Ahwaz».
- ↑ [Encyclopaedia of Modern Separatist Movements Arabistan.]
Enllaços externs
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Juzestán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.