Flavio Arriano

Flavio Arriano

Lucio Flavio Arriano (en llatí: Lucius Flavius Arrianus; c. 89-175), també conegut com Arriano de Nicomedia (Nicomedia, cap a 86-Atenes, 175), va anar un senador, historiador i filòsof grecorromano que va viure a finals d'el I, i mediats d'el II, i va desenrollar la seua cursus honorum baix els regnats de Trajano, Adriano, i Antonino Pío. Va ser cònsul sufecto en l'any 129 junt en Quint Juliol Balbo. Els seus treballs nos han transmés la filosofia d'Epicteto i les conquistes d'Alejandro Magne. La seua obra més coneguda, Anábasis d'Alejandro Magne, no deu confondre's en la narració homònima de Jenofonte, general i pensador ateniense del sigle IV a. C. Va escriure unes obres en grec i unes atres en llatí.

Orígens familiars

Arriano va nàixer en Nicomedia, (actual İzmit), la capital de la província romana de Bitinia i Ponto, en lo que actualment és Turquia, a 70 km de Bizancio, l'actual Estambul. Dión Casio ho cridava Flavius Arrianus Nicomediansis. La seua família era de l'aristocràcia provincial grega, i el seu nom complet, Lucius Flavius Arrianus, indica que era ciutadà romà, lo que sugerix que la ciutadania de la seua família es remonta a vàries generacions, provablement a l'época de la conquista romana uns 170 anys abans.

Carrera política i obres lliteràries

Va estudiar filosofia en Epiro en el filòsof estoico Epicteto, i va escriure per a elles obres Manual d'Epicteto i Discursos, dos dels més importants escrits estoicos, i obres capitals per a conéixer les teories del seu mestre, ya que, de la mateixa manera que Sócrates, Epicteto va ser un conferenciant que no va deixar escrits. En acabar els seus estudis, va entrar en l'eixèrcit com cavaller al servici del emperador Trajano, ya que era ciutadà romà, i va servir en la província de Nórico i en la frontera del Danubio. En l'any 118, ya baix Adriano, va ser beneficiat en una adlectio inter praetorios, per lo que entre els anys 126-129 va ser procònsul de la província romana de l'Hispania Bètica i, immediatament despuix, en l'any 129, va ser nomenat cònsul sufecto junt en Quint Juliol Balbo; ya com a consular, en 130, pel seu lluent full de servicis, va ser nomenat governador de la província romana de Capadocia, dirigint les legions romanes que defenien la frontera en Armènia. Com a governador va rebre un rescripte d'Adriano sobre assunts fiscals En 135, va repelir una invasió d'alanos en organisar de forma magnífica les legions i les tropes auxiliars a la seua disposició, entre elles les legions XII Fulminata i XV Apollinaris. Va desplegar als legionaris en profunditat, els va recolzar en llançadors de pila, en els arqueros a peu i en arqueros a cavall en la retaguàrdia, i va derrotar l'assalt dels alanos. Esta actuació la va narrar en l'obra Pla de movilisació contra els alanos, que és un dels texts capitals per al coneiximent de la tàctica romana durant l'Alt Imperi. Va intervindre també en un reconeiximent entorn al Ponto Euxino, que va contar en una narració tan poc verídica com a interessant, el Periple del Ponto Euxino. Estes dos obres i la Tàctica varen ser escrites en llatí. A la mort en 138 del seu amic i protector l'emperador romà Adriano, Arriano va deixar Capadocia i es va traslladar a Atenes, a on va aplegar a ser un ciutadà important i membre del Concilie de la ciutat i en 145 li varen concedir elloc honorífic d'arcont. Ací va escriure la major i més coneguda de les seues obres, la Anábasis d'Alejandro Magne, a on va arreplegar els viages d'Alejandro Magne, per l'estil del qual va ser considerat un segon Jenofonte, el célebre discípul de Sócrates. Amé i instructiu, va reconstruir l'epopeya del geni bèlic macedonio en passió i la va narrar en encant, escrivint d'una forma realista.

Erro al crear miniatura:

Alejandro Magne.

Arriano era en qualsevol cas principalment un historiador militar, i va seguir al seu gran model, de qui va guanyar el seu renom, el soldat-historiador breu i conciso Jenofonte. Té poc que dir sobre la vida personal d'Alejandro, el seu paper en la política grega o les raons per les que la campanya contra Pèrsia va ser llançada en primer lloc. No obstant, el seu treball dona conte raonablement de la vida que duya durant la campanya, i en la seua evaluació personal, oscila entre adulació i condena. Concedix la vanitat del general i l'afició a la beguda, pero ho absol dels crims brutals dels que escritors posteriors ho varen acusar. Arriano en la seua vida quotidiana parlaria la koiné, o 'grec comú' dels periodos helenista i romà, pero com escritor, se sentia obligat a seguir l'opinió predominant de que els treballs greus deuen ser composts en «bon grec», és dir, imitant tant com fora possible la gramàtica i l'estilliterari dels escritors atenienses del sigle V a. C. En el seu cas, açò va significar seguir l'estil àtic de Jenofonte i Tucídides. Va escriure també Història índica, un relat del viage de la flota d'Alejandro des de l'Índia al golf Pèrsic baix el mando de Nearco, en el que va imitar l'estilliterari d'Heródoto. Una atra obra seua, el Cinegético, tracta sobre la cria de gossos de caça.

Bibliografia

• Eduard Schwartz, "Arrianus 9)", RE, vol. II-1, 1895, cols. 1230–1247.

Enllaços externs

Erro al crear miniatura:

Alexandri anabasis, 1575

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Flavio Arriano.

Flavio Arriano en Viquidites.

• Obres d'Arriano en Wikisource:
  • En francés.
  • En anglés.
    • En grec.

• Flavio Arriano: Tàctica.
  • Text francés, en comentaris en el mateix idioma, en el lloc de Philippe Remacle (1944 - 2011).

• Flavio Arriano.
  • Anábasis d'Alejandro Magne (Ἀλεξάνδρου ἀνάβασις).
    • Text espanyol [1] archivat en Wayback Machine..
      • Text grec de la Anábasis en el Proyecte Perseus. Amprant el ròtul actiu "lloeu", que es troba en la part superior dreta, s'obté ajuda en anglés en el vocabulari grec del text.
      • Text grec: ed. de 1907 de A. G. Roos, en Internet Archive.
        • Text grec de A. G. Roos en facsímil electrònic.
  • Història índica: relat del viage de la flota d'Alejandro, en Nearco al mando, des de l'Índia fins al Golf Pèrsic. En l'obra hi ha imitació de l'estilliterari d'Heródoto.
    • Text grec en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans.
  • Joaquín Acosta: Arriano, la millor font clàssica d'Alejandro.
  • Aspectes socials de l'época d'Alejandro Magne: societat i dependència personal en la "Anábasis d'Alejandro Magne" d'Arriano de Nicomedia.
    • Text [2] archivat en Wayback Machine. en PDF.
  • Els orígens de la conquista d'Àsia en la "Anábasis d'Alejandro Magne" d'Arriano de Nicomedia.
    • Text en PDF.

• Flavio Arriano: Periple del Ponto Euxino (Περίπλους του Ευξείνου Πόντου).
  • Text bilingüe grec - espanyol, en document de Word, en Internet Archive; requerix el tipo de lletra Palatino Linotype. Traducció de Claudio R. Varela.
  • Text francés en elloc de Philippe Remacle. París, 1860. Els números en blau són ròtuls actius que servixen per a canviar al grec.
  • Text anglés en Wikisource.
    • Text grec en elloc de Ph. Remacle. Els números en blau són ròtuls actius que servixen per a canviar al francés.
    • Text grec en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans; ed. de Rudolf Hercher (1821 - 1878) i Alfred Eberhard.

• Flavio Arriano: Pla de movilisació contra els alanos.
  • Text espanyol: traducció lliure.
    • Text grec en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans.

• Passages d'Arriano que tracten sobre els gals.
  • Text francés, en comentaris en el mateix idioma, en elloc de Ph. Remacle. Ed. d'Edme Cougny i Henri Lebègue (1856 - 1938).

• Artícul sobre Arriano en laguerraenlaantigüedad. blogspot, pàgina web sobre història.

• Arriani historici et philosophi Ponti Euxini et maris Erythraei periplus... Lugduni, 1577 [3] archivat en Wayback Machine. (fondos digitalisats de la Biblioteca de l'Universitat de Sevilla).

• Pierre Alexis Pierron: Història de la lliteratura grega (Histoire de la littérature grecque, 1850).
  • Entrada de «Arriano» (Arrien): francés en elloc de Ph. Remacle. Ed. d'Hachette, 1875.

• Arriano en el Proyecte Perseus.