Antonino Pío

Antonino Pío

Tito Aurelio Fulvo Boyonio Arrio Antonino (en llatí: T. Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus, 19 de setembre de 86 - 7 de març de 161), més conegut com Antonino Pío, va ser emperador romà des de l'any 138 al 161. Naixcut en una família senatorial de ranc patricio originària de Nemausus, va ocupar el consulat i el proconsulat d'Àsia durant el govern d'Adriano, qui ho va adoptar com a fill i successor poc abans de la seua mort. Es va guanyar el sobrenom Pío despuix del seu ascens al tro, ya siga per fer que el Senat deificara al seu predecessor o per anular les condenes a mort ordenades per Adriano en els seus últims anys.

El seu regnat va ser notable per la casi absència de tumults i incursions militars i la seua permanència en la península itálica. Va ordenar la construcció del mur d'Antonino per a millorar la defensa de la província de Britania, encara que va ser abandonat a penes vint anys despuix. Va destacar per ser un administrador eficaç, evitant el malbarat i deixant la tesoreria saneada per mantindre sempre una actitut respectuosa cap al Senat, per respectar les tradicions religioses, anaren estes oficials o no, i per no acometre importants reformes urbanístiques. Va concedir als llibertes el dret al vot en les seues comunitats.

Naiximent i família

Antonino Pío va nàixer el 19 de setembre de 86 en Lanuvium, al surest de Roma, en el sí d'una família originària de Nemausus, en la Galia Narbonense, pero que s'havia assentat en la capital de l'Imperi en época juliol-claudia. El seu pare, Tito Aurelio Fulvo, va ser cònsul en l'any 89, encara que va deure morir poc despuix. La seua mare va ser Arria Fadila de la que a penes es tenen notícies. El seu yayo patern, cridat també com el seu pare Tito Aurelio Fulvo, havia eixercit el consulat dos voltes: primer al voltant de l'any 70 i després en l'any 85, i va ser nomenat prefecto de la Ciutat per Domiciano en els anys 80. El seu yayo matern, Cneo Arrio Antonino, també procedent de la Galia Narbonense, havia ocupat el consulat en calitat de sufecto dos voltes en els anys 69 i 97 coincidint en sengles canvis de dinastia imperial. De les seues yayes, es coneix a Boyonia Procila, encara que no es té la certea si ho va anar pel costat patern o el matern. Poc se sap sobre la vida d'Antonino abans de ser emperador. Antonino encara era jove quan va morir el seu pare, per lo que el seu yayo matern va cuidar de la seua educació. Va passar la seua joventut en les possessions que este tenia en Lorium. Va seguir una carrera pública eminentment civil, donada la seua condició de patricio, i no va abandonar la península itálica llevat quan va tindre que eixercir el proconsulat d'Àsia. Despuix de la mort del seu yayo, Antonino va heretar les seues grans possessions convertint-se en un dels hòmens més rics de Roma. Es va casar en Faustina la Major, filla del poderós i ric Marco Annio Vero.

Matrimoni i descendència

Antonino Pío es va casar entre 110-115 en Annia Galeria Faustina la Major. El matrimoni va resultar ser molt feliç. Faustina era la filla de cònsul Marco Annio Vero i Rupilia Faustina, parent de l'emperatriu romana Vibia Sabina. Faustina va ser una bella dòna, coneguda en Roma pel seu saber. Va passar tota la seua vida ajudant als pobres i desfavorits. Faustina i Antonino varen tindre quatre fills, dos chiquets i dos chiquetes:

• Marque Aurelio Fulvio Antonino (m. en 138). S'ha trobat una inscripció en la seua tomba en el Mausoleu d'Adriano, en Roma.
• Marque Galerio Aurelio Antonino (m. en 138). S'ha trobat una inscripció en la seua tomba en el Mausoleu d'Adriano, en Roma. El seu nom figura en una moneda imperial grega.
• Aurelia Fadila (m. en 135), es va casar en Lucio Lamia Silvano, cònsul en 145. No sembla que frut d'este matrimoni naixqueren fills. La seua tomba s'ha trobat en Itàlia.
• Annia Galeria Faustina Minor o Faustina la Menor (125/130-175), futura emperatriu, casada en l'emperador Marco Aurelio. Va ser l'única dels fills de l'emperador que va viure per a vore a Antonino i Faustina elevats el ranc imperial. Antonino Pío, quan la seua esposa va morir en 141, es va vestir completament de luto i va fer les següents accions en memòria de la seua finada esposa:
• La deificó com una deesa.
• Va construir un temple en el Fòrum Romà en el seu nom, en sacerdot per a rendir-li cult.
• Va emetre vàries monedes en les que ella apareixia. Estes monedes, de decoració refinada, duyen una inscripció que resava: DIVA FAUSTINA
• Va crear una organisació de beneficencia a la que va cridar Puellae Faustinianae o Chiquetes de Faustina, que prestava assistència a chiquetes que s'havien quedat òrfenes.
• Va crear un nou alimentum.

Carrera pública baix Adriano

Despuix d'eixercitar en un sorprenent èxit els càrrecs de cuestor i pretor, va obtindre el consulat en 120. Va ser posteriorment nomenat per Adriano com un dels quatre procònsulés que administraven Itàlia. La seua llabor durant el seu proconsulat en Àsia va aumentar en gran mida la seua reputació gràcies a la seua bona conducta. Antonino Pío va ser favorit durant la seua carrera per Adriano, que ho va adoptar com el seu hereu el 25 de febrer de 138, despuix de la mort del seu fill adoptiu Lucio Elio César, en la condició de que el propi Antonino Pío adoptara a Marco Annio Vero, el fill de la dòna del seu germà, i a Lucio, fill d'Elio César, que despuix es convertirien en els emperadors Marco Aurelio i Lucio Vero.

Emperador

Erro al crear miniatura:

Sesterci d'Antonino Pío en la personificació d'Itàlia en el revers.

Al seu ascens al tro, Antonino es va convertir en Imperator Caesar Aelius Hadrianus Antoninus Augustus. Una de les seues primeres actuacions com a emperador va ser convéncer al Senat per a que concedira honors divins al seu predecessor Adriano, a lo que els senadors s'havien negat inicialment; els seus esforços destinats a persuadir al Senat per a rendir esta classe d'honors a Adriano aixina com la seua bona conducta privada i actes de solidaritat en el seu sogre li varen valdre el cognomen de Pius. Les atres dos raons que justificaven este títul varen ser que el seu sogre es recolzava en el seu muscle en entrar en la Cambra del Senat i que va salvar als hòmens que Adriano havia condenat a mort durant la seua etapa de maltia. Va construir durant el seu regnat temples, teatres, mausoleus, va promoure les arts i les ciències i va otorgar sòus i honors als mestres de retòrica i filosofia.

Erro al crear miniatura:

El Mur d'Antonino prop del castellum de Bar Hill (Gran Bretanya).

El seu regnat va transcórrer pacíficament, a pesar d'una série de disturbis militars que varen assolar l'Imperi durant el seu govern en Mauritània, Judea i en Britania contra els brigantes, encara que cap d'estes insurrecció es consideren d'importància. Es creu que l'insurrecció en Britania va dur a l'Emperador a erigir el Mur d'Antonino en el Fiort de Forth i el Fiort de Clyde, a pesar de que va anar pronte abandonat. Va ser un dels pocs emperadors que es varen enfrontar a les crisis del seu govern sense eixir d'Itàlia, tractant els assunts bèlics provincials a través de governadors o per mig de cartes a ciutats com Éfeso. Este estil de govern va ser molt elogiat pels seus contemporàneus i per les generacions futures.

Erro al crear miniatura:

Bust d'Antonino, Museu Britànic.

Poc es coneix de la política exterior del govern d'Antonino, encara que a jujar pels fets conseqüents d'ella, no varen ocórrer acontenyiments d'importància durant este periodo, comparat en els de regnats dels seus antecessors i predecessors. Alguns historiadors afirmen que va tractar en gran cuidat els assunts de l'Imperi, o que tal volta es desinteresó dels acontenyiments que succeïen en l'exterior d'Itàlia, i que de la seua inactivitat es varen derivar els problemes als que es va tindre que enfrontar, no solament Marque Aurelio, sino un gran número d'emperadors del S. III. L'historiador alemà Ernst Kornemann escriu que el regnat d'Antonino va comprendre:

... una successió de flagrants pèrdues d'oportunitats...

Ernst Kornemann. Römische Geschichte, 2 vols., Ed. H. Bengtson, Stuttgart. 1954

Esta teoria pren en consideració les chicotetes invasions partixques ocorregudes durant el regnat d'Antonino. Kornemann sosté que Antonino deuria haver lliurat una guerra preventiva contra els invasores per a fer-els retrocedir. L'historiador Ivan Lissner va escriure:

... Antonino Pío va viure en el cap en els núvols quan es va tractar d'assunts externs" ... No obstant, crec que és injust criticar-li per això. Cada monarca o estadiste que realment creu en la possibilitat d'una pau duradora i desija evitar al seu poble el derramamiento de sanc, fonamentalment, viu en el cap en els núvols ... per a que el seu nom impacte en menor mida en la ment de tots, en contrast en els tirans imperials com Nerón o Domiciano.

Ivan Lissner. L'Història dels césares, Jonathan Cape Ltd, Londres 1958

Antonino Pío va mantindre bones relacions en el Senat, en contrast en el seu predecessor Adriano. El seu regnat, junt en el dels seus predecessors Trajano i Adriano, i el del seu successor, Marco Aurelio, es coneix com la Edat d'Or del Imperi romà. En l'any 140, per mig d'una Constitució imperial, es va declarar que la ciutadania romana que rebien els soldats veterans de les tropes auxiliars, despuix de vinticinc anys de servici, no era extensible als fills que hagueren tingut durant el seu servici o abans d'est, pero sí la rebrien els descendents que tingueren despuix d'haver segut nomenats ciutadans en la honesta missio. Les motivacions d'esta mida encara no han segut discernides completament. Alguns estudiosos asseguren que Antonino Pío va ser amic íntim de Yehudah Hanasí. Segons el Talmud (Avodah Zarah 10a-b), el rabino Yehudah era molt ric i molt venerat en Roma. Va mantindre una estreta amistat en "Antonino", possiblement Antonino Pío, el quali consultava sobre assunts mundans i espirituals.

Mort

Erro al crear miniatura:

Temple d'Antonino i Faustina en el Fòrum Romà.

Despuix d'eixercitar el regnat més durador des del d'Augusto, superant en dos mesos al de Tiberio, Antonino va morir d'unes febres en Lorium, Etruria, a uns dotze quilómetros de Roma, el 7 de març de 161. L'última paraula que el finat emperador va pronunciar va ser característica de lo que va anar el seu regnat: aequanimitas, (ecuanimidad). El seu cos va ser depositat en el Mausoleu d'Adriano i es va erigir una columna en el seu honor en el Camp de Mart, i el temple que ell mateixa havia dedicat a la seua esposa Faustina en 141 es va tornar a deificar en el seu nom i en el de Faustina.

Historiografia

L'única obra de la que es tenen senyes d'Antonino Pío que ha aplegat fins a nosatres és la Història Augusta, un relat d'escassa fiabilitat. Antonino Pío és l'únic emperador romà que no té una biografia. Els historiadors per tant, han degut recórrer als registres públics per a documentar-se sobre lo dit en els seus escrits.

Obra moderna

Antonino Pío representava l'ideal del cavaller romà i va ser alabat pels seus contemporàneus, i, posteriorment, pels erudits moderns com Edward Gibbon. L'artícul sobre l'emperador en la Encyclopædia Britannica (edició de 1911) diu lo següent:

Uns mesos despuix de la mort d'Adriano, emperador que havia segut acollit en gran entusiasme pel poble romà, el qual no va decepcionar les seues expectatives, Antonino Pío va ascendir al tro en amable disposició, àmplia experiència, bona formació. gran inteligència i sincer desig de conseguir el benestar dels seus súbdits. En lloc de saquejar el tesor en el seu propi benefici, Antonino Pío ho va buidar, sí, pero per a recolzar econòmicament als ciutadans de províncies i ciutats, eixercint en totes les províncies una rígida economia. Va rebujar en destrea les conspiracions que es urdieron en contra seua fent gala despuix de la seua clemència. En lloc de perseguir als cristians, els va protegir en fermea a lo llarc de l'Imperi.

Bibliografia consultada

• Salomies, O. (2014). «Adoptive and Polyonymous Nomenclature in the Roman Empire – Some Addenda», Epigrafia i ordine senatorio, 30 anni dope (en anglés), Edizioni Quasar, pp. 511-536. ISBN 9788871405674.
• Bossart-Mueller (1868). Zur Geschichte dones Kaisers A.
• Lacour-Gayet (1888). A. li Pieux et són Temps.
• Bryant (1895). The Reign of Antonine. Cambridge University Press.
• Watson, PB (1884). Marcus Aurelius Antoninus Londres, cap. ii.
• W. Hüttl. Antoninus Pius I—II Praga. p. 1933-1936.

• Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Antonino Pío.
• Història Augusta; Antonino Pío (Antoninus Pius).
  • wikisource. org/wiki/Historia_Augusta/Antoninus_Pius Text en llatí, en Wikisource.
  • thelatinlibrary. com/sha/ant. shtml Text en llatí, en thelatinlibrary. com The Latin Library.
• pt/16654 Itinerarium Prouinciarum Antonini Augusti: Vibius Sequester, de fluminum & aliarum..., 1550, en la Biblioteca Nacional de Portugal
• org/ocre/results? q=authority_facet%3A%22Antonino+P%C3%ADo%22 Emissions imperials d'Antonino Pío en la base de senyes Online Coins of the Roman Empire (OCRE).
• ashmus. ox. ac. uk/search/browse? volume_id=&number=&city_id=&region_id=&province_id=&subprovince_id=&issue_id=&reign_id=48&obverse_inscription_simplified=&reverse_inscription_simplified=&obverse_design=&reverse_design=&metal_id=&weight_min=&weight_max=&diameter_min=&diameter_max=&format= Emissions provincials d'Antonino Pío en la base de senyes Roman Provincial Coinage Online (RPC).