Anar al contingut

Prefecto de la Ciutat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El prefecto de la Ciutat[lower-alpha 1] va ser un càrrec públic de l'Antiga Roma en atribucions jurídic-militars que es remontava al periodo monàrquic. Va perdre la seua vigència durant la República, reduint-se a funcions ceremoniales. Augusto va reutilisar el terme al començament del seu mandat imperial per a denominar a un nou càrrec senatorial de ranc consular de similars característiques al càrrec monàrquic.

Història

[editar | editar còdic]

En temps monàrquics, quan el rei abandonava Roma designava a un funcionari, cridat prefecto de la Ciutat en les fonts, per a que s'ocupara dels assunts ciutadans en la seua absència.[2] Tácito menciona que Rómulo va nomenar a Dentre Romulio, Tulo Hostilio a Numa Marcio i Tarquinio el Soberp a Espurio Lucrecio Tricipitino, el pare de Lucrecia.[3]

Esta costum va continuar durant la República. Aixina, quan tots els magistrats en imperium deixaven la ciutat, l'últim que ho feya nomenava un prefecto per a les mateixes funcions que en época monàrquica.[4] Eren elegits entre els consulars.[5] Despuix de la creació de la pretura, el càrrec va perdre vigència. No obstant, al començ de l'any consular, quan els magistrats marchaven al mont Albano, els cònsulés nomenaven un prefecto que solament tenia atribucions ceremoniales.[4] Juliol César va nomenar varis prefectos en l'any 45 a. C. quan va marchar a combatre en Hispania als fills de Pompeyo, potser recuperant les tradicions de la República primerenca. Entre estos prefectos va estar Lucio Livineyo Régulo.[6] Ya en época imperial, el càrrec va començar a cridar-se praefectus feriarum Latinarum i solien eixercir-ho fills de senadorés que encara no havien iniciat el cursus honorum.[7]

En l'any 27 a. C. Augusto va reviure l'antic càrrec en motiu de la seua expedició a Hispania nomenant a Marco Valerio Mesala Corvino.[8] Al principi, tan sol eren nomenats quan el princeps deixava Roma. En l'any 13 el lloc es va tornar permanent.[9]

Funcions

[editar | editar còdic]

Les fonts clàssiques, Tito Livio i el Digesto principalment, indiquen que eren nomenats per a administrar justícia. No obstant, estes mateixes fonts descriuen als prefectos encapçalant tasques defensives i militars.[4] S'ha discutit si tenien imperium. Segons una part de l'investigació, posseïen imperium delegat dels cònsuls o dictadorés, encara que sembla ser que els cònsuls no podien delegar imperium del seu mateix ranc. ya que no va haver rancs de imperium (maius i minor) fins a la creació de la pretura, atres estudiosos conclouen que els prefectos no posseïen imperium.[10]

Abans de l'arribada de l'Imperi, actuaven com a cònsuls en armes, pero no tenien capacitat per a presidir les eleccions, convocar assamblees, nomenar dictadors o celebrar triumfos.[5]

En época imperial tenia jurisdicció durant el dia per a fer front als desórdens ciutadans. Comandaba una guarnició militar, les cohortes urbanes, i el seu nomenament depenia por entero de l'emperador.[11]

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. Sachers, E. (1954). «Praefectus urbi», RE Band XXII, 2 (en alemà).
  2. Brennan, 2000, p. 34.
  3. Tácito. Anals.
  4. 4,0 4,1 4,2 Brennan, 2000, p. 35.
  5. 5,0 5,1 Brennan, 2000, p. 37.
  6. Smith, 1867, p. 645.
  7. Tobalina, 2007, pp. 43-44.
  8. Tobalina, 2007, pp. 405-406.
  9. Tobalina, 2007, p. 406.
  10. Brennan, 2000, pp. 35-37.
  11. Tobalina, 2007, p. 407.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Tobalina, E. (2007). El ___protected_title_0___ senatorial durant l'época Juliol-Claudia, Eunsa. ISBN 978-84-313-2433-9.


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>