Nicomedia
Nicomedia (Plantilla:Lang-grc) va ser una antiga ciutat d'Anatolia, capital del regne de Bitinia, que és l'actual ciutat d'Izmit en Turquia. Aníbal Barca es va suïcidar en esta ciutat en 183 a. C. i el historiador Arriano va nàixer allí cap a l'any 90.
Va ser fundada en el 264 -263 a. C., pel rei Nicomedes I de Bitinia, de qui va prendre el nom. Provablement es va ubicar en les proximitats de l'emplaçament de l'antiga ciutat d'Olbia, que alguns identifiquen en la ciutat d'Ástaco (colónia de Megara) cap del golf de Ástaco (que s'obri en la Propóntide).
Nicomedia va ser la metròpoli de Bitinia baixe l'Imperi romà (vore Nicea), i Diocleciano la va convertir en la principal ciutat del Imperi romà d'Orient, adornant-la d'espectaculars construccions. Constantino el Gran va establir allí la seua residència. Va ser centre jurídic i el lloc a on el concilie provincial es reunia per a celebrar les cerimònies del cult imperial.
Va ser destruïda, en 111, per un devastador incendi, que va causar numeroses víctimes, per l'absència de bombers, com diu Plinio el Jove en una de les seues cartes a Trajano:
Trajano va rebujar la sugerència de Plinio, per la creència de que este tipo d'associacions, desviades del seu propòsit inicial, es convertiren en un foc d'opositors polítics:
Segons algunes hagiografia, va ser la ciutat natal de la màrtir cristiana santa Bàrbara en el III.
En el 311 va ser sèu de l'Edicte de Tolerància portat a terme per l'emperador romà Galerio, que ho va promulgar posant fi a les mides repressives contra els cristians per part del Imperi romà. Aixina, el cristianisme, va passar a ser una religio licita, és dir, una religió permesa encara que no l'oficial i única de l'Imperi. Per tant, este edicte constituïx el primer reconeiximent llegal del Cristianisme.[4]
Durant el IV, Nicomedia va ser un lloc clau del arrianisme.
Va ser devastada per pobles turcs poc abans de l'arribada dels contingents de la Primera Creuada, que varen fer allí una etapa en el seu trayecte cap a Nicea.
Deu la seua posició a la convergència de carreteres asiàtiques cap a la nova capital, per lo que va retindre la seua importància inclús despuix de la fundació de Constantinopla i de la seua pròpia captura pels turcs en 1338.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Eren associacions o collegia fabrorum d'artesans que actuaven com a bombers voluntaris.
- ↑ Plinio el Jove, Cartes, x, 33.
- ↑ Hetería és la transcripció de la paraula grega que significava 'facció, associació política' i que s'aplicava a grups de jóvens aristócrates que es reunien en evidents intencions de subvertir l'orde polític establit.
- ↑ John R. Knipfing; "The Edict of Galerius (311) re considered" Revue belge de philologie et de histoire. Prenga 1 fasc. 4, 1922. pp. 693-705.
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nicomedia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.