Anar al contingut

Religio licita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tertuliano, en la seua obra Apologeticum, va utilisar el terme «___protected_title_1___» per a referir-se a l'estatus especial de la religió judeua en l'Imperi romà.

___protected_title_2___ (___protected_title_9___,[n. 1] també traduïda com a ___protected_title_11___)[1] és una frase utilisada en el ___protected_title_5___ de Tertuliano[2] per a descriure l'estat especial dels judeus en l'Imperi romà. No era un terme oficial en el dret romà.[1][3][4][5][6]

Característiques

Encara que apareix en un sol text patrístico i no en fonts o inscripcions romanes clàssiques,[7][8][9] la frase ha generat abundants conjectura acadèmiques sobre el seu possible significat. Alguns erudits han anat tan llunt com per a imaginar que totes les religions baix l'Imperi tenien un estatus llegal com ___protected_title_1___ o ___protected_title_2___, a pesar de l'absència de texts antics que es referixquen a estes categories.[10] L'opinió més extrema ha sostingut que la frase de Tertuliano significa que totes les religions estrangeres requerixen una llicència del govern romà.[11] No obstant, era costum romana permetre o inclús encorajar als pobles somesos de la província romana i comunitats estrangeres en Roma mantindre la seua religió ancestral, a menos que pràctiques específiques foren considerades com disruptivas o subversivas:[7][12] ___protected_title_7___.[13]

Tertuliano usa la frase en un passage que sosté que els cristians deurien tindre la mateixa llibertat per a practicar la seua religió que qualsevol un atre dels habitants de l'imperi; el passage en sí mateixa, no la frase ___protected_title_5___, és una prova de la tolerància general otorgada baix el sistema de religió romà.[14]

El judaisme com licita

___protected_title_0___ s'ha pres a voltes com un reconeiximent formal o una carta que es va originar en Juliol César i que es va encarnar en diverses lleis romanes relatives als judeus, concebudes com una política coherent.[15] De fet, els diversos privilegis i exencions otorgats als judeus varen ser respostes a queixes o solicituts específiques, realisades en el context de la ret de mecenage tradicional,[10][16] i no tenien res a vore en un supost estatus de ___protected_title_2___.[17] En la mida en que els romans respectaven el judaisme, es devia a la gran antiguetat de la religió, considerant-se la tradició ancestral com una font d'estabilitat social i política.[18]

S'ha observat que «els magistrats romans tractaven als judeus de la forma en que ho feyen, no perque eren conscientment tolerants, sino simplement perque no tenien cap raó per a obstaculisar el lliure eixercici de les pràctiques religioses judeues».[19]

Vore també

Notes

  1. ↑ ___protected_title_3___ és el participi passat de ___protected_title_4___, ___protected_title_10___.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Rüpke, 2007, p. 35.
  2. ↑ Tertuliano. ___protected_title_6___ 21.1.
  3. ↑ Esler, 1996, p. 211. ___protected_title_12___.
  4. ↑ (1968).«The Jews and Roman Law».Jewish Quarterly Review.(59)
    93-117.
  5. ↑ Witherington III, Ben (1997). The Acts of the Apostles: A Soci-rhetorical Commentary, Grand Rapids, Michigan: Eerdmans, pp. 542.
  6. ↑ O'Keefe, John J. (2005). «Religio licita», A Dictionary of Jewish-Christian Relations, Cambridge University Press, pp. 371.
  7. ↑ 7,0 7,1 Isaac (2006). The Invention of Racism in Classical Antiquity, Princeton University Press, pp. 449.
  8. ↑ (1984).«Was There a Roman Charter for the Jews?».Journal of Roman Studies.(74)
    107-123.
  9. ↑ Wilson (2005). Related Strangers: Jews and Christians, 70–170 C.E., Augsburg Fortress, pp. 68. «[___protected_title_0___] is not a Roman but a Christian concept»
  10. ↑ 10,0 10,1 Harland, Philip A. (2003). Associations, Synagogues, and Congregations: Claiming a Plau in Ancient Mediterranean Society, Augsburg Fortress, pp. 221-222.
  11. ↑ Esler, 1996, p. 206. Cita eixemples de Foakes Jackson, Kirsopp Lake, B. S. Easton, i l'obra primerenca de H. J. Cadbury com a eixemples d'este extrem d'interpretació.
  12. ↑ Rüpke, 2007, p. 4.
  13. ↑ Frend, W. H. C. (1967). Martyrdom and Persecution in the Early Church: A Study of Conflict from the Maccabees to Donatus, Garden City, New York: Doubleday, pp. 106.
  14. ↑ Ames, Cecilia (2007). «Roman Religion in the Vision of Tertullian», A Companion to Roman Religion, pp. 467.
  15. ↑ Smallwood, E. Mary (1981). The Jews Under Roman Rule: From Pompey to Diocletian: A Study in Political Relations, 2ª edició, Leiden: E. J. Brill, pp. 539 ___protected_title_1___.
  16. ↑ Rutgers, 1994, p. 58-59.
  17. ↑ Esler, 1996, p. 211. ___protected_title_4___.
  18. ↑ Esler, 1996, p. 215.
  19. ↑ Rutgers, 1994, p. 73.

Bibliografia

  • Esler, Philip Francis (1996). Community and Gospel in Luke–Acts: The Social and Political Motivations of Lucan Theology, Cambridge University Press.
  • Rüpke, Jörg (2007). Religion of the Romans, Polity Press.
  • (1994).«Roman Policy towards the Jews: Expulsions from the City of Rome during the First Century C.E.».Classical Antiquity.(13)


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Religio_licita&oldid=952470»