Anábasis d'Alejandro Magne

Anábasis d'Alejandro Magne o Les campanyes d'Alejandro és una obra de l'autor Flavio Arriano, datada en el s. II d. C. i que conta les conquistes militars d'Alejandro Magne, i és la font més important que es conserva d'estos fets. Es tracta d'una de les obres més representatives de la producció historiográfica clàssica, ya que narra aspectes i detalls de la vida i obra d'Alejandro que no cobrixen o no es conserven en atres obres. Un atre dels aspectes singulars de l'obra és que mostra la visió d'un autor romà sobre el conquistador macedonio i per això, la visió que es tenia d'este personage.

Sobre l'obra

Alexandri anabasis, 1575

El terme grec anábasis es referix a una expedició des de la costa cap a l'interior d'un país. El terme katabasis es referix a un viage des de l'interior a la costa. Per lo tant, una traducció més lliteral seria l'expedició d'Alejandro.

L'obra està redactada en grec àtic, la qual cosa es correspon a la pròpia educació de Arriano. Per la seua elevada extracció social, va poder costejar-se la millor educació del moment, incloent estudiar en Atenes i ser un dels pupils d'Epicteto de Nicópolis, l'obra dels quals solament es conserva a través dels comentaris del propi Arriano. Pese a la seua educació i orígens grecs, era ciutadà romà i de fet va conseguir mantindre una estreta relació en el mateix emperador Adriano. Junts compartien l'admiració pel món grec clàssic i helenístico, d'ahí l'interés de l'autor en realisar una obra sobre el héroe helé per excelència, Alejandro Magne.

El diví Alejandro era un referent pel seu paper de líder militar, que entronca en la mentalitat romana de l'época d'aspiració a la glòria. La seua image era utilisada per molts emperadors que buscaven identificar-se en el héroe helé, que a la seua volta també feya referència a un atre héroe grec, Hércules, en qui compartien els elements iconográficos i simbòlics com el mant de lleó o l'anastolé, present en la retratística romana des de temps de la República romana com mostren els retrats, per eixemple, de Cneo Pompeyo Magne.

La Anábasis d'Alejandro Magne era per tant la confluència no solament del filohelenisme del seu autor, sino de la pròpia mentalitat romana. L'admiració per lo clàssic és un aspecte heretat del món grec i poden establir-se paralelismes en obres com la Odissea d'Homero, a on el héroe és Odiseo, la Ilíada en Aquiles o el ya mencionat Hércules. L'obra, com veem, no es llimitava un interés personal de l'autor per el història, sino que buscava establir referències entre el héroe macedonio i el poder imperial romà.

Sobre l'autor

Arriano de Nicomedia naix en la ciutat del mateix nom, encara que no es té certea exacta sobre la data del seu naiximent, ya que es calcula segons les seues promocions. Nicomedia, capital de la província romana de Bitinia, era una ciutat destacada de la regió. Resulta difícil seguir la pista dels seus anys de joventut degut a que no queden fonts (el seu seguiment es realisa a través de les llistes dels consells urbans o atres inscripcions en les que apareix el seu nom). Dion Casio va escriure una biografia de l'autor que no s'ha conservat.

La seua carrera política i militar no està llimitada a la seua regió natal, ya que hi ha evidències de la seua estància en la Galia, Numidia i en la Bètica com a procònsul. D'esta última regió es conserva una inscripció dedicada a Artemisa trobada en Còrdova a on es menciona el nom de Arriano i a la que es relaciona en l'autor grec.

Despuix de la seua etapa de propretor (legatus Augusti pro praetore) en Capadocia, i segons pareix despuix de la mort de l'emperador Adriano, Arriano es retira de la vida pública.

Bibliografia

Arriano, F. Anábasis d'Alejandro Magne. Gredos. Madrit. 1982

• Arriano, F. History of Alexander and Indica. Cambridge: Harvard University Press. 1976.

Beltrán, J. Sobre la cronologia del Llaura cordovesa del procònsul Arriano. Mainake, 10. 1988. Pp. 91-100

Freewalt, J. Arrian of Nicomedia: greco-roman philosopher, soldier, statesman and historian. Historiograhy. American Military University. 2013

• Hammond, N.G.L. Alejandro Magne, rei, general i estadiste. Aliança. Madrit. 1992.

Heckel, Waldemar. The Marshals of Alexander’s Empire. Routledge. Londres. 1992. Lane, R. El Món Clàssic. L'epopeya de Grècia i Roma. Crítica. 2008. Rodríguez, T. Aspectes socials de l'época d'Alejandro Magne: Societat i dependència personal en l'Anábasis d'Alejandro Magne de Arriano de Nicomedia. 1997.

• Warry, John. Les Conquistes d'Alejandro Magne. RBA. Barcelona. 2011.