Numidia

Numidia (en tamazight: ⵏⵓⵎⵉⴷⵢⴰ) (202 - 46 a. C.) va ser un antic territori i província romana habitat pel poble bereber dels númidas ubicat en el Nort de l'actual Argèlia i part de Tunis (Nort d'Àfrica). Va alternar entre ser un regne independent, el regne de Numidia, una província romana i un Estat vassall romà.

Es trobava en la frontera oriental de lo que hui és Argèlia, vorejada per la província romana de Mauritània (en la moderna Argèlia i Marroc) a l'oest, la província romana d'Àfrica (modern Tunis) a l'est, el mar Mediterrànea al nort i el desert del Sahara al sur. Els seus habitants eren els númidas.

Història

La Numidia Nova no era sino una chicoteta part del país al que els romans varen donar en un principi este nom, i s'estenia des dels llímits del territori de Cartago fins al ric Malva, corresponent al nort de lo que actualment és Argèlia. Es dividia en una multitut de pobles en caps independents, sent els més notables els masilios i masesilos. La raïl *masi- que apareix en diversos etnónimos i noms propis númidas està relacionada en l'apelatiu amazigh.

Numidia va estar somesa en un principi als cartagineses i, posteriorment, va ser ocupada per Agatocles, tirà de Siracusa, que la va evacuar poc despuix. Els sobirans del país tenien la seua cort per una part en l'oest, en Seguixca, i per una atra en Zama. El més antic príncip, cridat Narva, va estar casat en una germana d'Aníbal, i el seu fill Gaia (qui va anar pare de Masinisa) regnava en temps de la segona guerra púnica.

Galeria

• 
  La província de Numidia en l'Imperi romà
• 
  Mapa segons Heinrich Kiepert (Atles Antiquus, 1869)

Vore també

• Regne de Numidia
• Cavalleria númida