Uxios
Els uxios (, latin : en latín: Uxii) va ser antic poble iranio de pastors seminómades que va ocupar els Zagros durant els periodos aqueménida i helenístic (III) Poc coneguts en les fonts antigues, solament es mencionen en els relats dels grecs Heródoto i Estrabón i dels romans Quint Curcio Rufo i Flavio Arriano.
Arriano dividix als uxios en dos grups, segons vixqueren en la planura o en les montanyes. Els que vivien en la planura estaven somesos permanentment als aqueménidas, a Alejandro Magne i després als seléucidas. Els de les montanyes rebien tribut del Gran Rei a canvi del dret de pas per una via els accessos de la qual controlaven. La seua resistència va dur a Alejandro Magne, que llavors dirigia el seu eixèrcit en un assalt al Imperi aqueménida i Mija, a conquistar les montanyes que ocupaven i massacrar a alguns dels seus habitants fins que es varen sometre en el 330 a. C.
Durant el periodo seléucida, els uxios de la planura varen permanéixer somesos al domini helenístic, mentres que els de les montanyes pronte varen gojar d'una independència de facto. Es desconeix el seu destí despuix del periodo helenístic.
L'escassea de fonts conferix a este poble una dimensió enigmàtica. Se'ls coneix principalment pels escrits d'Heródoto, Estrabón, Arriano, Quint Curcio i Diodoro Sículo. Heródoto menciona l'existència d'este poble en els seus texts; no obstant, Arriano, en una data posterior, descriu la vida i l'història d'este poble de forma més detallada i permenorisada.[1]
De fet, va anar sobretot el relat de les campanyes d'Alejandro Magne contra els uxios en les montanyes (proporcionat per Arriano, Quint Curcio i Diodoro Sículo) lo que va donar a estos autors l'oportunitat de descriure a estos pobles. Estos montañeses són retratats com a guerrers tímits i ràpits en la retirada, pero també com a guerrers impenitentes i celosos de la seua independència. També se'ls considerava un poble bàrbar al que Alejandro i els seus seléucidas|successors en Iran tenien la missió de civilisar.[2][3]
Les últimes mencions d'este chicotet poble dels Zagrosen les fonts relaten fets anteriors als relatats per Polibio, qui ignora la seua existència.[nota 1][4]
Ubicació
[editar | editar còdic]Assentats en les montanyes dels Zagros, els uxios són impossibles de localisar en precisió. Segons Plinio el Jove, vivien en la Uxiana, una chicoteta regió situada entre Susiana i Pèrsia, i tenien que compartir este territori en numerosos pobles. Pierre Briant, recolzant-se en Arriano, situa la regió a on es varen assentar els montañeses uxios en els colls de les Portes Perses, en el massiç a on naixia el riu Karún, mentres que els uxios de la planura vivien en la conca del Fahliyun.[5][6][7]
Somesos a la jurisdicció del sátrapa de Mija, els uxios de les montanyes practicaven el nomadisme a escala regional o local, en busca de pastura]o llocs de refugi quan el perill apremiava. La regió montanyosa en la que vivien era rica en terroir agrícola i contava en numerosos manantials. Els boscs eren densos i impenetrables, lo que va dificultar la conquista macedonia. En explotats per la seua fusta, un ben escàs en Pèrsia.[8][9][10],[11][12]
Grups uxios
[editar | editar còdic]La conquista persa va crear les condicions per a una divisió entre les planures i les montanyes, entre les zones someses i les zones de dissidència. Les primeres es caracterisaven per la relativa sumissió dels seus habitants als representants del poder real, mentres que les segones es caracterisaven per un creixent número de mostres de rebuig a l'autoritat.[13]
Uxios de la planura
[editar | editar còdic]El seu territori estava directament controlat pel poder central aqueménida en l'época de la conquista d'Alejandro Magne; els uxios de la planura es varen sometre ràpidament al macedonio quan este va aplegar a la regió.[12][14]
Els habitants de la planura d'Uxia vivien en llogarets: Arriano menciona comunitats, Diodoro Sículo menciona les ciutats. La planura d'Uxia era una regió integrada, pero seguia sent una perifèria dins de l'Imperi aqueménida. De fet, sembla que este poble va permanéixer fòra dels principals circuits comercials, constituint el tribut pagat als aqueménidas l'únic mig d'obtindre metals preciosos, falcats o no.[15][16][17]
Uxios de la montanya
[editar | editar còdic]Totes les proves de que disponen els historiadors antics i moderns indiquen que els uxios de montanya eren |nómades en busca de pastures per a les seues raberes durant tot l'any. Segons les senyes arreplegades per Jean-Pierre Digard, estes pastures s'estenien pels monts Zagros a diferents altituts. En realitat, esta població no participava en els circuits monetaris i viu de la cria de cavalls, ganado vacú i oví, ademés de practicar una agricultura de subsistència en una regió aïllada de les regions veïnes.[9][16]
Les fonts gregues, que mencionen l'existència d'este poble, recorden el seu modo de vida, dedicat al bandolerisme. Les fonts antigues mencionen el seu armament llauger pero eficaç, consistent en arcs i fleches, i les seues tàctiques per a lluitar contra eixèrcits organisats. Front als eixèrcits perses o grecs, els uxios es retiraven a les montanyes i defenien els seus llogarets de forma independent, tendint emboscades a lo llarc dels camins de montanya que controlaven. Preferien l'emboscada a la batalla campal i no lluitaven a cavall.[14][18][19][20]
Relacions entre els grups uxios
[editar | editar còdic]L'existència d'estos dos espais va crear les condicions per a que es produïra una ruptura entre dos modos de vida complementaris, per lo que Arrian va establir una distinció entre els dos grups uxios. Existixen estanys en les fonts sobre la naturalea de les relacions entre abdós grups. L'historiador Pierre Briant formula dos hipòtesis sobre l'orige d'estes dos poblacions: les poblacions uxias de la planura estaven formades per antics habitants de les montanyes que havien segut somesos a lo llarc de generacions, o be que els montañeses uxios eren antics habitants de la planura que s'havien separat.[21][22][23][24]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Lenfant, 2011, p. 61.
- ↑ Briant, 1976, p. 214.
- ↑ Clavellinera-Lévêque, 1976, p. 260.
- ↑ Briant, 1976, p. 210.
- ↑ Briant, 1982a, p. 58.
- ↑ Briant, 1976, p. 166.
- ↑ Briant, 1982b, p. 220.
- ↑ Lenfant, 2011, p. 381.
- ↑ 9,0 9,1 Digard, 1976, p. 266.
- ↑ Briant, 1982b, p. 165.
- ↑ De Planhol, 1969, p. 626.
- ↑ 12,0 12,1 Briant, 1976, p. 168.
- ↑ Digard, 1976, p. 268.
- ↑ 14,0 14,1 Briant, 1976, p. 169.
- ↑ Briant, 1982b, p. 171, nota 23.
- ↑ 16,0 16,1 Briant, 1976, p. 181.
- ↑ Briant, 1982a, p. 92.
- ↑ Briant, 1976, p. 172.
- ↑ Briant, 1976, p. 173.
- ↑ Briant, 1982a, p. 79.
- ↑ Clavellinera-Lévêque, 1976, p. 262.
- ↑ Briant, 1982a, p. 13.
- ↑ Briant, 1982a, p. 77.
- ↑ Digard, 1976, p. 269.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1976).Dialogues d'histoire ancienne.2
- 163 - 258.doi:10.3406/dha.1976.2919.Consultat el 2025-03-07.
- (1982b) Rois, tributs et paysans : Études sur els formations tributaires du Moyen-Orient ancien (en fr), Presses universitaires de Franche-Comté.
- (1982a) État et pasteurs au Moyen-Orient ancien (en fr), Éditions de la maison dones sciences de l'homme.
- (2005) Alexandre li Grand (en fr), Presses universitaires de France. ISBN 978-2-13-055186-7.
- (2007) Li pouvoir séleucide. Territoire, administration et finances d'un royaume hellénistique (312-129) (en fr), Presses universitaires de Rennes. ISBN 978-2-7535-3004-1.
- (1976).Dialogues d'histoire ancienne.2
- 259-262.doi:10.3406/dha.1976.2742.Consultat el 2025-03-07.
- (1969).Annals de Géographie.78(430)doi:10.3406/geo.1969.15948.Consultat el 2025-03-07.
- (1976).Dialogues d'histoire ancienne.2
- 263-273.doi:10.3406/dha.1976.2743.Consultat el 2025-03-07.
- (2011) Els Perses vus parell els Grecs. Lire els sources classiques sur l’empire achéménide (en fr), Armand Colin. ISBN 978-2-200-27035-3.
- (1990) Satrapes et satrapies dans l'empire achéménide de Cyrus li Grand et de Xérxès Ier (en fr), bibliothèque de philosophie et de Lettres de la vaig facultar de Liège. ISBN 978-2-251-66254-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Uxios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>