Casitas

Els casitas (en acadio kaššû) varen ser un poble d'orige incert que va aplegar a constituir la dinastia reinante en Babilonia (o Karduniash, com ells la cridaven), des d'aproximadament 1531 a. C. (1595 a. C. segons la cronologia mija) fins a l'any 1155 a. C. (cronologia curta), en que varen ser derrocats pels elamitas. La seua conquista de la vella Babilonia d'Hammurabi i el territori mesopotámico en els seus diferents ciutats-estat va donar lloc a lo que es podria cridar l'Estat territorial de Babilonia en la mitat sur de Mesopotamia, la rivalitat del qual en l'Estat de la mitat nort, Asiria, configurarà el futur de la regió.

Història

Orige

Els casitas són un dels pobles en l'orige més misteriós de quants varen poblar l'antiga Mesopotamia. Se supon que procedixen del suroest d'Iran i que varen aplegar a Babilonia a través dels monts Zagros. Les primeres mencions dels casitas els situen en el sigle XVIII a. C. quan varen atacar Babilonia en el nové any de regnat de Samsu-iluna (1749-1712 a. C.) fill d'Hammurabi, en que varen ser repelits. Un sigle més vesprada es té notícies d'un rei casita en la ciutat d'Hana situada al nort de Babilonia. Este periodo de l'història de Mesopotamia i Asiria és el pijor documentat i li'l coneix com l'época obscura.

Dinastia casita de Babilonia (ciutat)

No es coneix el modo en que els casitas varen ocupar el tro de Babilonia, despuix del saqueig de la ciutat portat a terme pels hititas que va acabar en l'antiga dinastia. S'accepta que el primer rei casita de Babilonia va ser Agum II que va dur de regrés a la ciutat l'estàtua del deu Marduk que havien furtat els hititas. Els casitas varen impondre la pau i l'orde en el territori, creant un periodo d'estabilitat que va propiciar una gran prosperitat. S'aprecia un descens en el número de habitants en les ciutats i un aument de grans pobles i llogarets, lo que podria significar un millor repartiment de la terra de cultiu i la suficient seguritat per a establir-se fòra de la protecció de les murallas de les ciutats. Els preus es varen basar durant un sigle en un patró ore, com es va fer fins a el XX.

Els casitas formaven una reduïda èlit social disseminada pel territori, eren el núcleu de l'eixèrcit, del govern i de la talle. La pujada de la dinastia casita al tro de Babilonia no va supondre una ruptura cultural ni política i poc a poc es varen ser diluint en l'element acadio i sumerio original. Els últims reis de la dinastia tenen noms acadios.

Els casitas varen crear una ret de províncies per a administrar el regne, generalment governades per personages locals. A nivell internacional, Babilonia queda apartada del centre polític ya que primer Mitanni i després Asiria obstaculisen la seua eixida al nort. Aixina i tot els contactes i relacions comercials són freqüents. Aixina, Karaindash va organisar un servici de correu regular entre Babilonia i Egipte, Kurigalzu I va finançar en or egipcíac la construcció de la seua nova capital, Dur-Kurigalzu. Kadashman-Enlil I va donar primer a la seua germana i després a la seua filla en matrimoni a Amenhotep III. Es té constància per les cartes trobades en Tell el-Amarna de les negociacions que varen portar a terme abdós monarques per a establir una contrapartida en or. També hi ha constància de les relacions comercials que varen mantindre el rei hitita Hattusili III, en el rei casita Kadashman-Enlil II. Excavacions daneses realisades en els anys 1960 en l'àrea de Baréin, en l'illa de la qual s'ha localisat un assentament comercial i una fortalea, i texts localisats en Nippur sugerixen que eixa zona del Golf era governada pels reis casitas.

Cultura

Llengua

Els casitas no varen deixar res escrit en la seua pròpia llengua, de la que només es coneixen algunes paraules disperses en texts acadios i un parell de texts de referència sumerio-acadio. Gràcies a açò es pot dir que la llengua casita no és una llengua semítica i que no està emparentada en cap de les atres llengües parlades en l'antic Orient Mig, ni en les llengües indoeuropeas.

Religió

Els deués tutelares dels reis casitas Shuqamuna i Shumaliya semblen ser els únics que varen dispondre de temple propi en la ciutat de Babilonia i que varen sobreviure en el panteón babilònic despuix de la caiguda dels casitas. Els reis casitas varen seguir venerant als deus tradicionals babilònics.

Vore també

• Reis de Babilonia

Referències

Bibliografia

• K. Balkan, Die Sprache der Kassiten, (The Language of the Kassites), American Oriental Séries, vol. 37, New Haven, Conn., 1954.
• A. Leo Oppenheim, Ancient Mesopotamia: Portrait of a Dead Civilization, 1964.
• Schneider, Thomas (2003). "Kassitisch und Hurro-Urartäisch. Ein Diskussionsbeitrag zu möglichen lexikalischen Isoglossen". Altorientalische Forschungen (30): 372–381.