Anar al contingut

Idioma casita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El idioma casita va ser un idioma parlat pels casitas en el nort de Mesopotamia des de el XVIII a. C. fins al IV. Des del sigle XVI fins al XII a. C., els reis d'orige casita varen governar en Babilonia fins que varen ser desplaçats pels elamitas.

Els casitas del estat babilonio usaven l'idioma acadio com a llengua de propòsit general. Per eixa raó, hi ha pocs vestigis de l'idioma casita: un reduït diccionari casita-acadio en térmens agrícoles i tècnics, noms de colors, etc., i llistes d'antropónimos, teónimos i noms de cavalls. La falta de texts casitas fa difícil la reconstrucció d'una gramàtica casita fins al moment.

No se sap en certea la relació de l'idioma casita en atres llengües, encara que se sap que no era ni indoeuropeu ni semític. Es dubta que estiguera relacionat en l'elamita. Algunes paraules semblen préstams de llengües indoiranias.

No es coneixen morfemes. Les paraules buri (governant) i burna (protegit) provablement tenien la mateixa raïl.

Referències

Bibliografia

  • Ancilotti, A. La lingua dei Cassiti. Milà, 1980.
  • Balkan, K. Kassitenstudien. I. Die Sprache der Kassiten. New Haven, 1954.
  • Jaritz, K. "Die kassitische Sprachreste" // Anthropos, vol. 52, 1957.