Losange
Un losange (◊) (del francés losange) és una variant del rombo, també cridat diamant. No existix una definició estricta de losange i a voltes s'utilisa simplement com a sinònim de rombo. Per lo general, losange fa referència a un rombo esvelt, un rombo en ànguls de 45°.[1]
La forma losange sol amprar-se en el parquet i com decoració en ceràmiques, platería i textils. També s'usa en heràldica i en algunes baralles.cita requerida
Simbolisme
L'orige del significat del losange es remonta a les époques neolíticas i paleolíticas d'Europa Oriental i representaria un camp sembrat i la fertilitat femenina.[2] La forma del losange apareix a sovint en les voltes de diamants, en els patrons de la roba tradicional dels pobles eslaus i en el brodat tradicional ucranià. També són comuns en l'art celta, en l'art otomà i en l'antiga frigia.[3]
El losange també s'usa en estores bérberes i joyes cabileñas del Aurés com a símbol de la fertilitat femenina[4]
En 1658, el filòsof anglés Thomas Browne va publicar The Garden of Cyrus, en el subtítul de The Quincuncial Lozenge, or Network Plantations of the Ancients, naturally, artificially, mystically [El Losange Quincunce, o la Ret de Cultius dels Precursors; considerat naturalment, artificialment i místicamente], a on va perfilar la conexió mística del art, naturalea i l'univers per mig dels patrons quincunces. Browne va sugerir que antigament els cultius es creaven en forma de losange.[5]
Els losanges apareixen també en sistemes elementals clàssics, en amulets i en el simbolisme religiós. En un pal de naïps el diamant té la forma d'un losange.
En el cristianisme
.jpg)
Un losange, en el cristianisme, està considerat, entre uns atres, com un dels símbols de Crist junt en el monograma Χ (ji) - Ρ (rho), determinats simbolisme numèrics i per damunt de tots, la creu. Era utilisat indistintament en la creu en l'art bizantí primerenc.[6]
Encara que el seu significat exacte no està clar, els seus quatre cantons emfatisen un víncul i poden ser una alusió al concepte clàssic del tetragonus mundus (món de quatre quadrats) i els seus quatre elements terra, fòc, aigua i aire, els seus quatre estacions, etc. o l'univers (creat en el quart dia segons la Bíblia, Génesis 1:14-19).
En l'art irlandés enjorn dels manuscrits allumenats, el predomini de la forma de losange en l'Evangeli de Sant Joan ha dut a la seua interpretació com a símbol de Jesucristo com Logos o Verp que té el seu orige en el pròlec d'este Evangeli, Juan 1:1.[6]
Vore també
- Petrosomatoglifo Losange com a símbol prehistòric
- Píča (símbol similar)
- Epigonation, losange llitúrgic usat pels sacerdots i els bisbes de l'Iglésia ortodoxa i les Iglésies orientals catòliques
Referències
- ↑ Definició de losange en Mathworld
- ↑ Welters (1999). Folk dress in Europe and Anatolia: beliefs about protection and fertility, Berg, pp. 16–21. ISBN 1-85973-282-8.
- ↑ (1994) The early Phrygian pottery, Science Press, p. 151. ISBN 0924171189.
- ↑ Berber Carpets of Morocco: The Symbols Origin and Meaning, by Bruno Barbatti, ACR Edition, ISBN 978-2-86770-184-9.
- ↑ Moore, Charres (1988). The Poetics of Gardens, The MIT Press, p. 161. ISBN 0262631539.
- ↑ 6,0 6,1 Trinity College, Dublín (ed.): «The Book of Kells». Consultat el 12 d'agost de 2020.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Losange» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.