Losange
Un losange (◊) (del francés losange) és una variant del rombo, també cridat diamant. No existix una definició estricta de losange i a voltes s'utilisa simplement com a sinònim de rombo. Per lo general, losange fa referència a un rombo esvelt, un rombo en ànguls de 45°.[1]
La forma losange sol amprar-se en el parquet i com decoració en ceràmiques, platería i textils. També s'usa en heràldica i en algunes baralles.cita requerida
Simbolisme
[editar | editar còdic]
L'orige del significat del losange es remonta a les époques neolíticas i paleolíticas d'Europa Oriental i representaria un camp sembrat i la fertilitat femenina.[2] La forma del losange apareix a sovint en les voltes de diamants, en els patrons de la roba tradicional dels pobles eslaus i en el brodat tradicional ucranià. També són comuns en l'art celta, en l'art otomà i en l'antiga frigia.[3]
El losange també s'usa en estores bérberes i joyes cabileñas del Aurés com a símbol de la fertilitat femenina[4]
En 1658, el filòsof anglés Thomas Browne va publicar The Garden of Cyrus, en el subtítul de The Quincuncial Lozenge, or Network Plantations of the Ancients, naturally, artificially, mystically [El Losange Quincunce, o la Ret de Cultius dels Precursors; considerat naturalment, artificialment i místicamente], a on va perfilar la conexió mística del art, naturalea i l'univers per mig dels patrons quincunces. Browne va sugerir que antigament els cultius es creaven en forma de losange.[5]
Els losanges apareixen també en sistemes elementals clàssics, en amulets i en el simbolisme religiós. En un pal de naïps el diamant té la forma d'un losange.
En el cristianisme
[editar | editar còdic].jpg)
Un losange, en el cristianisme, està considerat, entre uns atres, com un dels símbols de Crist junt en el monograma Χ (ji) - Ρ (rho), determinats simbolisme numèrics i per damunt de tots, la creu. Era utilisat indistintament en la creu en l'art bizantí primerenc.[6]
Encara que el seu significat exacte no està clar, els seus quatre cantons emfatisen un víncul i poden ser una alusió al concepte clàssic del tetragonus mundus (món de quatre quadrats) i els seus quatre elements terra, fòc, aigua i aire, els seus quatre estacions, etc. o l'univers (creat en el quart dia segons la Bíblia, Plantilla:Bíblia).
En l'art irlandés enjorn dels manuscrits allumenats, el predomini de la forma de losange en l'Evangelio de Sant Joan ha dut a la seua interpretació com a símbol de Jesucristo com Logos o Verp que té el seu orige en el pròlec d'este Evangelio, Plantilla:Bíblia.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]- Petrosomatoglifo Losange com a símbol prehistòric
- Píča (símbol similar)
- Epigonation, losange llitúrgic usat pels sacerdots i els bisbes de l'Iglésia ortodoxa i les Iglésies orientals catòliques
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Definició de losange en Mathworld
- ↑ Welters (1999). Folk dress in Europe and Anatolia: beliefs about protection and fertility, Berg, pp. 16–21. ISBN 1-85973-282-8.
- ↑ (1994) The early Phrygian pottery, Science Press, p. 151. ISBN 0924171189.
- ↑ Berber Carpets of Morocco: The Symbols Origin and Meaning, by Bruno Barbatti, ACR Edition, ISBN 978-2-86770-184-9.
- ↑ Moore, Charres (1988). The Poetics of Gardens, The MIT Press, p. 161. ISBN 0262631539.
- ↑ 6,0 6,1 Trinity College, Dublín (ed.): «The Book of Kells». Consultat el 12 d'agost de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Losange» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.