Anar al contingut

Quincunce

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre una disposició geomètrica. Per a atres usos d'este terme vore Quincunx.
Archiu:Quincunx.svg
Els cinc punts d'un dau formen un quincunce o quincunx.
Archiu:Vecchi 281.jpg
Un quincunx, una moneda romana
Archiu:Décor mural de la Chapelle palatine (Palerme) (6880608996).jpg
Mosaic cosmatesco de el XII en la Capella palatina de Palermo, Sicília
Archiu:Portuguese shield.svg
Escut de Portugal
Archiu:Flag of the Solomon Islands.svg
La bandera de les Illes Salomón, en un quincunce d'estreles.
Archiu:Peirce-quincuncial-projection.jpg
Un mapa quincuncial

Un quincunce és una disposició geomètrica de cinc peces de modo que quatre se situen en els cantons d'un quadrat i la restant en el creuament de les seues diagonals.[1][2] La paraula deriva del llatí Quincunx: els romans, que el seu sistema aritmètic era en part duodecimal, utilisaven quincunx per a referir-se una partició de cinc doceavos.[3]

  • El quincunce és un patró comunament utilisat a l'hora de plantar hortes.[4]
  • En els daus i en les fiches de va dominar, el número cinc es representa en cinc punts en forma de quincunce.
  • En arquitectura, una planta en quincunce és una planta quadrada en una torre central i quatre torres menors en cada una dels quatre cantons, unides per corredors.[5] Entre els eixemples més famosos es troben els temples d'Angkor (Camboya), construïts entre els sigles IX i XII.
  • En heràldica, és comuna que les agrupacions de cinc elements s'organisen en forma de quincunce: per eixemple, en la bandera de les Illes Salomón.
  • En informàtica s'utilisa el quincunce per a treballar en alguns problemes gràfics com el aliasing.[6]

Uns atres

[editar | editar còdic]
  • En lliteratura, existix una coneguda novela de misteri, escrita per Charles Pallisier, en referència a esta formació geomètrica.[7]
  • El Jardí de Ciro, de Sir Thomas Browne, tracta sobre l'estudi del quincunce.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diccionario de la lengua española
  2. «La traducció com a instrument i estètica en la lliteratura hispanoamericana del Sigle XVI» (PDF). Consultat el 7 de giner de 2010.
  3. Fernando Betancourt. «Dret romà clàssic». Consultat el 7 de giner de 2010.
  4. Harvey (2008). Modern Fruit Production (en anglés), Read Books, pp. 106-107. ISBN 9781443726061.
  5. R. Krautheimer, Early Christian and Byzantine Architecture, 1965
  6. «NVIDIA GeForce3 Preview» (en anglés). Archivat des d'el original, el 13 de novembre de 2009. Consultat el 7 de giner de 2010.
  7. «El quincunce, de Charles Pallisier». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 16 d'octubre de 2014.


Referències

[editar | editar còdic]