Angkor
Angkor és una regió de Camboya que va estajar les successives capitals del Imperi jemer durant la seua época d'esplendor. El denominat Imperi angkoriano[1] va dominar el Surest Asiàtic, des del mar de China fins al golf de Bengala, entre els sigles IX i XV de la nostra era. Els seus monuments i temples, declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1992,[2] es troben prop de l'actual ciutat de Siem Riep.
Solament recentment esta àrea ha segut recuperada de la selva, en l'excepció del seu temple més important, el temple d'Angkor Wat, que encara que dedicat originalment al deu hindú Vishnú, mai va aplegar a abandonar-se, sent mantingut des de fa sigles per monges budistes. Varis països han participat en les llabors de reconstrucció dels temples, sent els principals responsables els arqueòlecs de la École Française d'Extreme Orient ('Escola Francesa d'Extrem Oriente'), la llabor del qual es remonta a 1908.[3]
Angkor és una antiga paraula del sánscrito per a referir-se a ciutat; les paraules thom i wat són de l'actual Idioma jemer per a "gran" i "pagoda" respectivament. Aixina que Angkor Thom es pot entendre com la Gran Ciutat i Angkor Wat com la Ciutat del Temple.
Història
[editar | editar còdic]La zona de Angkor va estar habitada per menuts pobles des de el I,[4] pero la seua época dorada s'inicia en any 802 d. C., quan el rei Jayavarman II somet les tribus circumdants, creant un únic regne del que es declara Devaraja[5] o rei-deu.[6] Per a reforçar l'image de la seua ascendència divina, escomença a construir grans obres religioses, iniciant una tradició que continuaran els seus successors durant sigles, produint multitut de temples fins a l'abandó de la zona, a mitan de el XV,[6] i motivat per causes encara no del tot clarificades.
El primer temple de la zona va ser el Preah Ko, de finals de el IX, edificat en honor al propi rei Jayavarman II. Poc despuix, per encàrrec del rei Indravarman I s'erigix un dels complexos més grans i representatius; el Bakong. Este temple va establir les característiques principals que definirien l'estil de l'arquitectura de Angkor, i que permaneixerien sense grans canvis fins a l'arribada de la religió budista.
Entre els anys 889 i 915, el rei Yasovarman I establix la capital en la ciutat de Yasodharapura[7] (en sánscrito: "ciutat sagrada"), i junt a ella s'edificarà sigles més tarde Angkor Wat, el temple més important de Angkor, erigit per Suryavarman II a principis de el XII i convertit en icon de la cultura Camboyana. El periodo de major esplendor de Angkor es correspon en el regnat de Jayavarman VII, qui va ampliar les fronteres de l'imperi i va manar construir els temples de Bayón, Ta Prohm i Preah Khan entre els anys 1181 i 1220 d. C. i ya baix la religió budista.[6] Part d'estos temples varen ser finalisats baix el regnat del seu successor, Indravarman III i després parcialment destruïts despuix de la reconversió al hinduismo del rei Jayavarman VIII a finals de XIII. El regnat d'este monarca marcaria el final de l'época d'esplendor de Angkor, que sofriria repetides invasions en els anys següents: els mongoles de Kublai Kan pel nort, en l'any 1283, i els siameses per l'est en repetides ocasions, varen acossar a l'imperi Jemer. En el rei Srindravarman l'estat va retornar a la religió budista, esta volta de la branca Theravada, que és la religió que ha permaneixcut en Camboya fins a l'actualitat.[6] Despuix de la finalisació del regnat de Srindravarman, en 1327, Angkor entra en una etapa de recessió, que culminarà en l'abandó de la capital cap a l'actual Nom Pen en 1432.[6]
Angkor serà novament habitada per un breu periodo: en 1550 el rei Ang Chan s'establix allí, encara que la capital de l'imperi permaneixerà en la ciutat de Lovek, i inclús en 1576 la cort s'aplega a traslladar a Angkor,[8] pero finalment, en 1594 l'imperi és conquistat pels siameses, i Angkor definitivament abandonada.[6]
En la zona de Angkor hi ha contabilisats un total de 910 monuments.[4]
Religió
[editar | editar còdic]La primitiva religió animista/politeiste Jemer va ser progressivament suplantada per les religions provinents de l'Índia, els comerciants de la qual devien passar varis mesos en Camboya en espera de que finalisara la temporada de pluges per a retornar al seu país. El hinduismo va ser la religió dominant fins a el XII, data en la que ya havien segut erigits la majoria dels temples. L'organisació i construcció dels temples té el seu orige simbòlic en el Mont Meru, considerat com la llar dels Deus i el centre de l'univers hindú, per lo que la majoria dels temples d'este periodo tracten de representar l'ascens al mont, en escales molt pronunciades que simbolisen l'ascens a la montanya sagrada, mentres que els temples elevats i els seus característics arremates evoquen el cim de la montanya. A partir de l'entrada del budisme en el XII, els temples es tornen més horisontals, i les imàgens de Buda reemplacen l'iconografia anterior. En Angkor es donen varis casos de temples d'orige hinduista que posteriorment varen ser reformats com a temples budistes.
Fins a l'arribada del budisme, el Deu més important del panteón jemer va ser Shivá, seguit de Vishnú.
A pesar de que en l'actualitat el budisme practicat en Camboya és fonamentalment de la branca Theravādona, en l'época jemer es professava el budisme Mahāiāna.[3]
Temples
[editar | editar còdic]
L'àrea es compon de varis llocs arqueològics de gran importància:
- Angkor central
- Angkor oriental
- Baray oriental
- Angkor nort-oriental
- Baray occidental
- Roluos (Hariharalaya), a 10 quilómetros al surest
- En el lloc de Iśvarapura, a 20 quilómetros al noreste
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Brief_Presentation» (en anglés) (PDF). Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2006. Consultat el 12 de giner de 2010.
- ↑ «Angkor». UNESCO Culture Sector. Consultat el 27 de març de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 Freeman, Michael (2003). Ancient Angkor (en anglés), Bangkok: River Books, pp. 237. ISBN 974 8225 27 5.
- ↑ 4,0 4,1 Behnke, Alison (2008). Angkor Wat (Unearthing Ancient Worlds) (en anglés), Twenty-First Century Books, pp. 19. ISBN 978-0822575856.
- ↑ Albanese, Marilia (2006). The treasures of Angkor (en anglés), Itàlia: white star, pp. 22. ISBN 88-544-0117-X.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «Cambodia, Siem Reap The Kingdom Of Angkor» (en anglés). Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2011. Consultat el 9 de giner de 2010.
- ↑ Behnke, Alison (2008). Angkor Wat (Unearthing Ancient Worlds) (en anglés), Twenty-First Century Books, pp. 20. ISBN 978-0822575856.
- ↑ «Cambodian architecture: eighth to thirteenth centuries, Partix 3, Volum 12» (en anglés). Consultat el 9 de giner de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Angkor.- Ciutat de Siem Riep, pàgina oficial de Siem Riep (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Angkor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.