Bakong

Bakong

Bakong és el primer temple de montanya d'una pedra arenisca construïda pels governants del Imperi Jemer en el complex d'Angkor, declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1992, prop de l'actual Ciutat de Siem Riep en Camboya. En les últimes décades de el IX, va servir com el temple oficial de l'estat del rei Hariharalaya, situada en un àrea que hui es diu Roluos.

Història

En 802 dC, el primer rei de Angkor Jayavarman II va declarar la sobirania de Camboya. Despuix dels seus altibaixos, va establir la seua capital en Hariharalaya. Poques décades despuix, els seus successors varen construir Bakong en etapes com el primer temple de montanya de pedra arenisca en Angkor. L'inscripció en la seua estela diu que en 881, el Rei Indravarman I va dedicar el temple al deu Shivá i va consagrar la seua image religiosa. D'acort en George Coedes, el cult devarāja consistia en l'idea de la realea divina com la llegitimitat del poder real, pero després, atres autors varen dir que no necessàriament implicava el cult de la persona física del governant en sí mateixa.

Bakong va gojar el seu estat com a temple de Angkor només uns anys, pero després adició dels sigles XII i XIII testifiquen que no va ser abandonada. Cap al final de el IX, el fill de Indravarman i successor de Yasovarman I, va mudar la capital de Hariharalaya a l'àrea del nort de Siem Reap ara coneguda com Angkor, a on ell va fundar la nova ciutat de Yasodharapura al voltant d'un nou temple de montanya cridat Bakheng.

Característiques

Bakong comprén una zona de 900 m per 700 m, i consistix en tres recints concèntrics separats per dos fossos, l'eix principal va des d'est a oest. El recint exterior no té ni una paret o gopuras i el seu llímit és el fos, hui solament a vista. El fos interior delimita un àrea de 400m per 300 m, en restants d'una muralla de laterita i quatre gopuras cruciformes, que són travessada per una calçada de terra d'ample, flanquejada per sèt caps de nāgas, com un proyecte de pont de Naga. Entre les dos fosses, es troben els restants de 22 temples de rajola. El recint interior, delimitat per un mur de laterita, medix 160 m per 120 m i conté una piràmide central i huit torres del temple de rajola, dos en cada costat. Un número d'atres edificis més menuts estan ubicats dins del recint. Just a les afores de la gorupa oriental hi ha un temple budiste modern. La piràmide té cinc nivells i la seua base és de 65m per 67 m. Va ser reconstruïda per Maurie Glaize al final de 1930 d'acort als métodos d'Anastilosis. En el cim, hi ha una sola torre que té molta més procedència, i l'estil arquitectònic no és de les bases de el IX de Hariharalaya, pero són de el XII en la ciutat Angkor Wat.

A pesar de que la piràmide una volta va estar coberta en talles en bajorrelieve d'estuc, hui en dia només queden fragments d'això. Grans estàtues de pedra d'elefants estan ubicades com a guardians en els cantons dels tres nivells més baixos de la piràmide. Les estàtues de lleons fan guàrdia en les escales.