Anar al contingut

Lolei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lolei

Lolei (en llengua jemer: ប្រាសាទលលៃ) és un temple hindú ubicat en l'actual Roluos, Camboya, que antigament va ser la ciutat d'Hariharalaya, capital de l'imperi Jemer.

És el temple més septentrional del grup Roluos, que està format per tres temples de finals de el IX, estos són Lolei, Bakong i Preah Ko. Lolei va ser l'últim d'ells en ser construït.

El temple estava ubicat en una illa llaugerament al nort del centre d'un embassament artificial conegut com el baray de Indratataka, el qual ara està sec,[1] es creu que el temple es va colocar en aquella illa per a simbolisar el Monte Meru, llar dels deus en la mitologia hindú, el qual està rodejat pels oceans.[2] La seua construcció casi s'havia completat baix el regnat d'Indravarman I. El rei Yasovarman I, fill i successor de Indravarman I va dedicar el temple al deu Shiva i a membres de la família real en l'any 893.[3]

Descripció

Esta talla de arenisca representa un dvarapala, és dir, un guardià. Té claus i està armat en una fitora. A l'altura dels seus colzes, dos caps de makara miren cap a fòra.

Lolei consta de quatre torres de rajola en un terrat. Ya que el rei va construir el temple per als seus antepassats, cada torre esta dedicada a un d'ells, incloent al seu yayo, la seua yaya, el seu pare i la seua mare. Les dos torres davanteres representen als hòmens, mentres que les dos torres atrasseres a les dònes. Les dos torres més altes són per als seus yayos mentres que les dos torres més baixes són per als seus pares.

Les torres dels temples són conegudes pels seus elements decoratius. Estos són portes falses, llindars tallats i devatas i dvarapalas tallats que flanquegen les portes tant falses com a reals. Alguns dels motius representats en els llindars i atres talles són Indra, el deu del cel mondando a l'elefant Airavata, mònstruos en forma de serp i múltiples caps cridats makaras i nagas.

Originalment, les torres estaven rodejades per un mur exterior que es podia creuar a través d'una gopura, pero cap d'estos existix en el present. Hui, el temple es troba junt a un monasteri, mentres que en el IX estava junt a un ashrama.[4]

Vore també

Referències

  1. ↑ Higham, C., 2001, The Civilization of Angkor, London: Weidenfeld & Nicolson, ISBN 9781842125847
  2. ↑ Jessup, p.77; Freeman and Jacques, pp.202 ff.
  3. ↑ Coedès, George (1968). Walter F. Vella (ed.). The Indianized States of Southeast Àsia, trans.Susan Brown Cowing, University of Hawaii Press. ISBN 978-0-8248-0368-1.
  4. ↑ Freeman and Jacques, p.202.

Bibliografia

  • Michael Freeman i Claude Jacques, Ancient Angkor (Bangkok: River Books, 1999. )
  • Helen Ibbetson Jessup, Art & Architecture of Cambodia (Londres: Thames & Hudson, 2004. )


Referències