Anar al contingut

Phimeanakas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Phimeanakas

Phimeanakas és un temple hinduista ubicat en la zona d'Angkor (Camboya) declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1992.[1]

Este temple va sofrir vàries transformacions importants a lo llarc de la seua història: es creu que la seua construcció inicial data de principis de X, durant el regnat de Yasovarman I, encara que a principis de el XI va ser convertit en la sèu imperial de Suryavarman I, i va continuar en us casi ininterromput fins a finals de el XVI; data de l'abandó d'Angkor per part dels Jemeres.

Vista frontal.

El temple formava part de la sèu real del monarca, que ocupava una extensió de 14 hectàrees, delimitades per un mur de laterita de 246 x 585 m. La construcció, realisada també en laterita, adopta una forma troncopiramidal en unes dimensions de 35 x 28 m en la base i de 30 x 23 en el cim de la plataforma, i una altura de 12 m. La piràmide se segmenta en tres nivells, accessibles per mig de quatre empinades escales axials, sobre els que s'assenta una galeria perimetral en finestres. Tant la galeria superior com els elements construïts en la plataforma superior es varen realisar en pedra arenisca. En la plataforma superior només queden els restants d'una nova plataforma piramidal de 2,5 m d'altura, també en quatre escales, sobre la que es creu que s'erigia un chicotet santuari, construït en una época posterior. Un relat de el XII afirma que dit santuari era utilisat totes les nits pel rei Jemer per a yacer junt a una dòna en cos de serp naga i dotada de poders màgics.[2] Segons eixe mateix relat, la cúpula del santuari desaparegut estava arrematada en or.[3]

Escultura en Phimeanakas.

Les escales de pujada al temple estaven flanquejades per estàtues de lleons, i en els cantons va haver també escultures representant elefants.

El nom del temple és una deformació de les paraules sánscritas vimana (Palau dels deus) i akasha (cel).

Referències

  1. ↑ «Angkor». UNESCO Culture Sector. Consultat el 9 d'abril de 2015.
  2. ↑ Freeman, "Ancient Angkor", pp.112
  3. ↑ Albanese, "The treasuser of Angkor", pp.236-237

Bibliografia

  • (2006) The treasures of Angkor (en anglés), Itàlia: white star, pp. 287. ISBN 88-554-0117-x.
  • Freeman, Michael (2003). Ancient Angkor (en anglés), Bangkok: River Books, pp. 240. ISBN 974 8225 27 5.


Referències