Ta Keo
Ta Keo (també cridat Preah Keo)[1] és un temple hinduista de finals de el X pertanyent al conjunt monumental d'Angkor, en Camboya, declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco.[2] El nom original del temple era Hema-sringagiri o "Montanya en picos d'or", i estava dedicat al deu Shiva. Despuix de la mort del seu monarca constructor, el temple va quedar inacabat.
Història
La seua construcció es va iniciar entre els anys 975 i 985[3] per encàrrec del rei jemer Jayavarman V, i va continuar durant el breu regnat del seu successor Jayaviravarman. No obstant despuix del derrocament d'est per part de Suryavarman I les obres es varen paralisar i el temple va ser cedit a un clerc, qui no va utilisar les torres centrals per no considerar-se digne de tal honor. Com a conseqüència d'això, el temple mai va aplegar a terminar-se i a penes posseïx decoració.[1]
Arquitectura
En una altura total de 45 m,[3] el temple sorgix d'un llac artificial sobre el que emergixen una série de terrats rectangulars concèntrics, finalisades en una plataforma superior sobre la que s'erigixen cinc prasat o temples piramidals formant un quincuncio.[3] Esta disposició s'enquadra dins de la tipologia clàssica de mont-temple hindú, i representa el microcosmos de la mitologia hinduista, en el sagrat mont Meru (morada dels deus)[3] en el centre, rodejat pels oceans.
Estilísticamente, el temple es cataloga dins de l'estil khleang, al que també pertany el veí temple de Phimeanakas. En este periodo fan la seua aparició les galeries en els temples jemeres.[4]
Originalment el temple contava en dos estanys representant els oceans. La vora d'estos estanys disponia d'un escalonamiento perimetral construït en laterita, en unes dimensions de 255 x 195 m.
El primer aterrazamiento del temple està delimitat per un mur de 122 x 106 m, sobre el que s'emplacen quatre gopuras o pabellons d'entrada disposts de forma axial, sent l'entrada principal la situada en el mur este. El segon nivell del temple té unes dimensions de 80 x 75 m i s'eleva fins als 5.73 m d'altura. Esta plataforma està tancada perimetralment per un corredor en finestres cegues a l'exterior i obertes a l'interior, i en el costat este conté dos biblioteques exentes en posició simètrica sobre l'eix principal. En el centre d'este segon nivell s'eleva un nou terrat de base quadrada i dividida a la seua volta en tres nivells: este terrat adopta una forma troncopiramidal, en unes dimensions de 60 x 58 m en la base, 45 x 46 m en el cim, i una altura de 14 m. De la mateixa manera que el restant dels terrats del temple, dispon també de quatre empinades escalinates d'accés, en una pendent de 55º.[3]
Sobre este últim terrat s'emplacen els cinc prasat: quatre en els cantons i un de central més gran, que alcança els 17 m d'altura sobre la plataforma. Estos templetes també disponen d'escales de pujada que permeten alcançar la caseta de la deidad, situat a 4 metros d'altura sobre la plataforma, i ya per damunt de la vegetació de la selva.
Referències
Bibliografia
- Albanese, Marilia (2006). The treasures of Angkor (en anglés), Itàlia: white star, pp. 287. ISBN 88-544-0117-x. Consultat el 27 de decembre de 2009.
- Freeman, Michael (2003). Ancient Angkor (en anglés), Bangkok: River Books, pp. 240. ISBN 974 8225 27 5. Consultat el 30 de decembre de 2009.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ta Keo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.