Aurés
El Aurés o Orés (en amazig: Awras) fa referència a una extensió de la cordillera de l'Atles i a una regió sociollingüística en l'est d'Argèlia, que llimita en l'est del Atles saharià, en l'est d'Argèlia i noroest de Tunis.
La regió representa una de les àrees menys desenrollades del Magreb. Les tribus Shawia practiquen la transhumancia i l'agricultura aterrazada en montanyes a on creix sorgo i alguns vegetals, pero deuen traslladar la seua cabanya ganadera cap a àrees més templades, a on viuen en tendes i infraviviendas per a passar l'hivern en el ganado.
Història
Històricament, el Aurés va servir de refugi a les tribus bereberes, formant una base de resistència contra els romans, vàndals, bizantino i àraps (com en el cas de la Kahina).[1]
El Aurés ha format el núcleu d'orige dels Zenatas (Maghraoues, Banū Ifrēn, Djerawa, Ziyánidas, Merinís, etc.). Segons Ibn Jaldún, Medghassen va ser el patriarca ancestral dels Zenatas.
En esta regió va escomençar la guerra de l'Independència algerina.
Geografia
No tan altes com les montanyes del Alt Atles de Marroc, les montanyes de Aurès són la continuació de l'est del Atles saharià. El pic més alt, en 2328 m, és el Djebel Chélia en la província de Jenchela.
Habitants
En l'est d'Argèlia, els Aurès és una àmplia regió de parla bereber, llar dels chaouis. Els chaouis practiquen la trashumancia tradicional, l'agricultura en terrats de pedra fixa en les montanyes en les que es cultiva el sorgo, aixina com atres grans i verdures. Quan aplega la temporada, mouen el ganado a zones relativament càlides en les valls de terres baixes, a on ubiquen les seues tendes o viuen en atres estructures temporals i cuiden el ganado durant l'hivern.
Vore també
Referències
- ↑ Conant, Jonathan (2012). Staying Roman : conquest and identity in Africa and the Mediterranean, 439-700, Cambridge New York: Cambridge University Press, p. 280 -281. ISBN 0521196973.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aurés.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aurés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.