Platería

Platería

Gerra d'argent.

Es denomina platería el treballe artesanal de l'argent en fins ornamentals.

La funció principal de la platería és decorar edificis, tant sagrats com a profans, i de les habitacions particulars, especialment en els moments de solemnitat i recepció. Per als edificis sagrats fabrica la platería, com diu el monge Theophilo en el seu Diversarum Artum Schedula [Ensaig sobre diverses arts], obra que pertany si més no a el XIII:

els cálices, candelabros, incensarios, gots per als Sants olis, vinajeras, relicarios, creus, missalés i atres objectes que una útil necessitat reclama per als usos de l'Iglésia, sense els quals no podrien omplir-se ni els misteris divins ni el servici dels altars.

Per a l'adorn dels palaus i atres edificis, la platería fabrica gots, copes, candelabros, espills, canastillas que es regalen a les nóvies, vaixellas en pedres, coberts, mànecs de gavinets, fruters, teleras, fonts, gerros i molts atres objectes destinats al servici de la taula.

Totes les peces d'argent o un atre metal noble que es venen com a joya és obligatori que s'indique el seu grau de purea per mig d'un contrast.

Objecte de la platería

Totes les produccions de la platería deuen considerar-se baix dos aspectes molt diferents, pero que no deuen perdre-se de vista: l'art i l'indústria estan ací íntimament lligats.

Els procediments industrials deuen intervindre per a que disminuïxquen les despeses de construcció d'un objecte en bruto i puga aumentar-li-la que dels adorns. Cal disminuir la cantitat de la primera matèria a fin de que refluya l'excés de valor intrínsec sobre el treball artístic i puga amprar-se en donar als objectes formes elegants i poètiques. Deu anar-se en conte, no obstant, de no economizar mezquinamente a argent aixina com les pedres precioses, puix de lo contrari resultarien primes, poc sòlides i conclourien per perdre cert aspecte monumental reclamat per la major part dels productes d'esta indústria.

Història

L'orige d'este art deu buscar-se en la més remota antiguetat. Els escrits d'Homero i de Moisés basten per a demostrar que el platero era conegut dels antics i que el seu art estava ya prou perfeccionat. La Bíblia nos diu que els israelitas al temps d'anar a eixir d'Egipte varen demanar prestats una gran cantitat de gots d'or i d'argent als egipcíacs i que en el desert varen oferir per a la fabricació del becerro d'or els seus braçalets, les seues arracadas i atres adorns, la major part dels quals eren d'or i alguns d'ells de gust delicat i de molt treball.

Homero, en l'Odissea, diu que Alcandra, casada en Pólibo, va regalar a Helena un magnífic canastillo d'argent les vores del qual eren d'or molt fi i ben treballat. Esta unió de l'or i l'argent supon l'art de soldar estos metals que exigix un gran número de coneiximents. L'aleació dels diferents metals de que Homero diu que estava compost l'escut d'Aquiles fa vore que els plateros del seu temps sabien alear i donar als metals el color de diferents objectes. Este art, lo mateix que el gravat, va ser cultivat pels romans i elevat a un alt grau de perfecció pels àraps, els indopersas i atres nacions. Aixina mateix, va aparéixer cultivat en els imperis americans conquistats pels descobridors espanyols.