Turquestán

El Turquestán o Turkestán és una regió històrica d'Àsia Central que se situa entre el mar Caspio i el desert del Gobi, i que està poblada majoritàriament per pobles túrquicos. En idioma turcomano es diu Türküstan (lliteralment ‘país dels turcs’). Se sol dividir tradicionalment en dos zones, separades per les cadenes montanyoses del Tian Shan (Tengri Tagh) i de la cordillera del Pamir. A l'est d'elles es localisa el Turquestán Oriental, que es correspon en la regió autònoma chinenca de Sinkiang, mentres que a l'oest s'ubica el Turquestán Occidental, dividit en les antigues repúbliques soviètiques i hui estats independents de Kirguizistan, Turkmenistan, Tadjikistan, Uzbekistan i el Kazakhstan meridional, aixina com el nort d'Afganistan.

Erro al crear miniatura:

El Turkestán rus en 1900, baix el Imperi rus.

Els pobles majoritaris del Turquestán, als que actualment se'ls dona el calificatiu de túrquicos, tenen un orige comú i es caracterisen per parlar llengües túrquicas i professar predominantment la religió islàmica. Estos pobles varen partir de la zona del massiç d'Altái a lo llarc de l'I mileni a. C. i es varen expandir per la zona descrita, mesclant-se en pobles indoeuropeos i asiàtics de l'est. Algunes tribus turques varen reglotar l'àrea del Turquestán en diverses époques històriques, aplegant alguns, com els hunos, els búlgars i els otomans fins a Europa. Algunes fonts els relacionen en els mongoles, ya que en les invasions ells anaven en els mongoles.

Vore també

• Bandera de Turquestán Oriental
• Turquestán Oriental
• Turquestán Occidental
• Primera República del Turquestán Oriental
• Segona República del Turquestán Oriental