Repúbliques de l'Unió Soviètica
Les repúbliques federades de l'Unió Soviètica (en ruso: Сою́зные Респу́блики, romanizado: Soyúznyye Respúbliki) eren les unitats administratives de primer nivell de l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). L'Unió Soviètica es va formar en 1922 per mig del Tractat de Creació de la URSS entre la RSFS de Rússia, RSFS de Transcaucasia, RSS d'Ucrània i RSS de Bielorússia— , pel qual es varen convertir en les seues repúbliques constituents de l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (Unió Soviètica).[1] El seu número va ser incrementant-se i va variar a lo llarc dels 69 anys de la seua existència, sent quinze en les seues décades finals.[2] Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica en 1991 totes les repúbliques es varen independisar i es varen constituir com a països independents, passant dotze d'elles a conformar la Comunitat d'Estats Independents, i tres, Estònia, Letònia i Lituània, es varen unir a l'Unió Europea.[3]
Durant la major part de la seua història, la URSS va ser un estat altament centralisat liderat pel seu Partit Comuniste de l'Unió Soviètica a pesar de la seua estructura nominal com una federació de repúbliques; les reformes llaugeres de descentralisació durant l'era de la perestroika (reconstrucció) i glasnost (veu, com a llibertat d'expressió) portades a terme per Mijaíl Gorbachov com a part dels Acorts d'Helsinki se citen com un dels factors que varen dur a la dissolució de la URSS en 1991 com a resultat de la Guerra Freda i la creació de la Comunitat d'Estats Independents.
Hi havia dos tipos molt distints de repúbliques en l'Unió Soviètica: les repúbliques més grans, que representaven als principals grups ètnics de l'Unió i en el dret constitucional a separar-se d'ella, i les repúbliques autònomes més menudes, ubicades dins d'algunes de les repúbliques unides i representants de minories ètniques. Per lo general, pel que fa a la gobernanza, les repúbliques autònomes estaven subordinades a les repúbliques unides en les que estaven ubicades, llevat en alguns casos, com la República Autònoma Socialista Soviètica de Najicheván.
Història
El 28 de decembre de 1922, en una conferència de delegacions plenipotenciarias de la RSFS de Rússia, de la RSFS de Transcaucasia, de la RSS d'Ucrània i de la RSS de Bielorússia, es va aprovar el Tractat de Creació de l'Unió Soviètica i la Declaració de la Creació de l'Unió Soviètica,[4] formant-se l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques[5] i unificant-se les repúbliques soviètiques ya existents creades despuix de la Revolució russa i durant la posterior guerra civil russa.
Com federació que era l'Unió Soviètica d'acort a la Constitució i al Tractat de l'Unió, les repúbliques federades gojaven d'una àmplia autonomia per a la seua administració interna. Cada una d'elles posseïa el seu propi Partit Comuniste, en l'excepció de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia. Cada república posseïa ademés la seua pròpia bandera, escut i himne. Totes les banderes i escuts tenien l'hoz i martell, símbol del comunisme, i predominant color roig. Els himnes tracten assunts com l'amistat fraternal entre els habitants de les repúbliques, un futur lluent i l'homenage a Vladímir Lenin, ideòlec de la Revolució d'Octubre i primer governant soviètic.
Baixe la Constitució, adoptada en 1924 —i modificada constantment fins al final de la seua existència, en canvis substancials en 1936 i 1977— la fundació política de l'Unió Soviètica estava basada en els Soviets de Diputats del Poble. Estos existien en tots els nivells de la cadena administrativa, en el nivell federal englobant tots en el Sóviet Suprem de l'Unió Soviètica localisat en Moscou, que a la seua volta designava al Presídium del Sóviet Suprem de la URSS i el Consell de Ministres de la URSS. En el pla econòmic, existia una série de consells de l'economia nacional que confluïen en un cos únic a nivell federal, relacionat en el Ministeri de Planificació.
Junt en la cadena de l'administració estatal existia l'estructura paralela del Partit, que estava estructurat de la mateixa manera federal i li permetia eixercir un considerable nivell d'influència sobre els òrguens de poder en tots els nivells. Organismes administratius de l'Estat prenien órdens directes del Partit i l'aprovació de distints funcionaris estatals d'alt nivell requeria l'aprovació dels seus organismes centrals. Una pràctica general era que la posició de cap d'Estat en una república federada fora un oficial local, mentres la posició de secretari general del Partit Comuniste local fòra d'un ciutadà d'una atra república.
Els primers eixemples d'ampliació de les repúbliques constituents varen ser les repúbliques d'Uzbekistan i Turkmenistan, creades el 27 d'octubre de 1924 per separació de la República Autònoma Socialista Soviètica de Turkestán, una república autònoma de la RSFS de Rússia. La següent va ser la República Socialista Soviètica de Tadjikistan, fins a eixe moment partix de la RSS d'Uzbekistan, sent elevada a l'estatus de república de l'unió el 6 d'octubre de 1929, convertint-se en la RSS de Tadjikistan.
La República Socialista Federativa Soviètica de Transcaucasia va existir fins al 5 de decembre de 1936, quan es va dividir en les repúbliques soviètiques de RSS d'Armènia, RSS d'Azerbaiyan i RSS de Geòrgia. El mateix dia la República Autònoma Socialista Soviètica de Turkestán va deixar d'existir dins de la RSFS de Rússia, i el territori va ser dividit entre les repúbliques soviètiques de Kazakhstan i Kirguizistan.
En la vespra de la Segona Guerra Mundial, es varen crear algunes repúbliques noves anteriors a l'invasió nazi en 1941. La primera va ser la República Socialista Soviètica Carelo-Finesa, que el 31 de març de 1940 va ser elevada al ranc de república de l'unió a partir de l'anterior República Autònoma Socialista Soviètica de Carelia, que formava part de la RSFS de Rússia. Despuix de l'anexió dels estats bàltics, Lituània, Letònia i Estònia varen ser transformades en RSS de Lituània el 13 de juliol, RSS de Letònia el 21 de juliol i RSS d'Estònia també el 21 de juliol, i es varen unir formalment a l'Unió Soviètica el 3, el 5 i el 6 d'agost, respectivament. L'última república va ser la RSS de Moldàvia, que va nàixer d'una fusió del territori de Besarabia, anexat despuix del seu anexió, en el de la República Socialista Soviètica Autònoma de Moldàvia, prèviament inclosa dins de la RSS d'Ucrània.
Despuix de la guerra, no es varen establir noves repúbliques, encara que la República Socialista Soviètica Carelo-Finesa va passar a ser una república autònoma i va ser reanexionada per la RSFS de Rússia el 16 de juliol de 1956.
Les repúbliques i la dissolució de l'Unió Soviètica
El caràcter federal de l'Unió i l'autonomia de les repúbliques federades convivien en un fort poder central que resultava elemental per a la seua cohesió. La pèrdua de poder del govern central durant el mandat de Mijaíl Gorbachov i el consegüent enfortiment front al mateix de les repúbliques és considerat un dels factors causants de la dissolució de l'Unió Soviètica. Les polítiques de glásnost i perestroika varen ser dissenyades en l'objecte manifeste de modernisar el país encara que un dels seus immediats efectes va ser l'increment del poder de les repúbliques, que d'acort en l'artícul 72 de la Constitució Soviètica de 1977 mantenien el dret a la secessió. La lliberalisació política va permetre als governs de les repúbliques fer proselitisme invocant el multipartidisme, el nacionalisme i atres temàtiques contràries a lo sostingut pel poder soviètic. Ademés, els canvis en la direcció política varen donar lloc a fractures dins del mateix Partit Comuniste, lo que va reduir el poder efectiu de l'administració central. La perestroika, per la seua banda, va dur a una gran descentralisació de l'economia, que va començar a ser privatizar i controlada pels governs regionals abans que pels òrguens centrals de planificació.
Pero estes polítiques no varen seguir el rumbo esperat. Va ser llavors quan el president de l'Unió Soviètica Mijaíl Gorbachov va propondre la creació d'un nou Tractat de l'Unió que deixaria al govern central només els assunts de defensa i política exterior en tal de mantindre unides a les repúbliques. Esta proposta no va tindre èxit davant la negativa dels governs locals, especialment del recentment elegit president de la RSFS de Rússia, Borís Yeltsin. Aixina el 8 de decembre de 1991, els líders de la RSFS de Rússia, RSS d'Ucrània i RSS de Bielorússia es varen reunir per a acordar l'anulació del Tractat de Creació de l'Unió Soviètica de 1922, que es va donar per terminat el 25 de decembre de 1991, en l'efecte de dissolució de l'Unió Soviètica. Dita decisió va ser comunicada per teléfon a Mijaíl Gorbachov pel president de la RSS de Bielorússia Stanislav Shushkiévich.[6][7][8] En la firma del Tractat de Belavezha cada una de les repúbliques es va convertir en estat independent, encara que 11 de les 15 existents al moment del desmembramiento de l'Unió varen conformar la Comunitat d'Estats Independents (CEI) per mig de la firma del Protocol de Almá-Atá, el 21 de decembre del mateix any (Geòrgia s'uniria a la CEI en 1993).[3]
Llista de Repúbliques de l'Unió Soviètica
En la taula que seguix s'arrepleguen totes les repúbliques soviètiques, ordenades per orde cronològic de data d'establiment, agrupades en dos grups:
- Les repúbliques existents en el moment de la dissolució de l'Unió Soviètica en 1991, en una columna en la que s'identifiquen per mig d'un color de sombrejat i un número que remeten al mapa situat al principi de l'artícul;
- Les repúbliques desaparegudes, sombreadas en blava clar.
En el moment de la dissolució, Rússia era la república més gran en extensió, ocupant territoris en Europa i en Àsia, seguida de Kazakhstan, Ucrània i Turkmenistan. Rússia també va ser la més poblada, seguida per Ucrània, Uzbekistan i Kazakhstan.
.svg)
,_Emblem_of_Azerbaijan_(1991%E2%80%931993).svg)
,_Flag_of_Turkmenistan_(1991%E2%80%931992).svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.jpg){kind=link}
| Bandera | Éscudo | Inicio | Fi | Ubicación | Nom | Capital | Superficie (km²) |
% en la URSS | Población (hab.) |
Donensidad (hab./&#;km²) |
País actual |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Erro al crear miniatura: | 1917 | 1918 |  |
República Socialista Soviètica de Donetsk-Krivoy Rog | Járkov | ||||||
 |
1918 | 1918 |  |
República Soviètica de la Mar Negra | Novorossisk | ||||||
|
1918 | 1918 | .png) |
República Soviètica de Odesa | Odesa | ||||||
|
1919 | 1919 |  |
República Soviètica Socialista de Besarabia | Odesa, Tiráspol | ||||||
| Erro al crear miniatura: |  |
1920 | 1922 | .svg)
|
República del Lluntà Oriente | Verjneúdinsk, Chitá | |||||
 |
1920 | 1920 | Erro al crear miniatura: | República Soviètica Socialista de Galitzia | Ternópil | ||||||
| 1920 | 1920 |  |
República Soviètica de la Montanya | Vladikavkaz |
.svg){kind=link}
.png){kind=link}
Vore també
- Organisació territorial de l'Unió Soviètica
- Països successors a l'Imperi rus
- Repúbliques soviètiques
- Estat socialiste
- Tractat de Creació de l'Unió Soviètica
- Tractat de Belavezha
- Dissolució de l'Unió Soviètica
- Subjectes federals de Rússia
- Estats postsoviéticos
- Banderes de les repúbliques de l'Unió Soviètica
- Escuts de les repúbliques de l'Unió Soviètica
Notes
- ↑ Hough, Jerry F (1997). Democratization and revolution in the USSR, 1985-1991, Brookings Institution Press, p. 214. ISBN 0-8157-3749-1.
- ↑ «Esta és la llista completa de les repúbliques que formaven l'Unió Soviètica». Archivat des d'el original, el 6 d'agost de 2021. Consultat el 6 d'agost de 2021.
- ↑ 3,0 3,1 «11 repúbliques firmen l'extinció de la URSS i demanen a Mijaíl Gorbachov que es vaja».
- ↑ Richard Sakwa The Rise and Fall of the Soviet Union, 1917-1991: 1917-1991. Routledge, 1999. ISBN 0-415-12290-2, 9780415122900. pp. 140–143.
- ↑ Julian Towster. Political Power in the U.S.S.R., 1917-1947: The Theory and Structure of Government in the Soviet State Oxford Univ. Press, 1948. p. 106.
- ↑ Entrevista de l'expresident de Bielorússia Stanislav Shushkiévich [1] archivat en Wayback Machine. (en rus)
- ↑ Steele, Jonathan. Eternal Russia: Yeltsin, Gorbachev, and the Mirage of Democracy. Harvard University Press, 1998, p. 228. ISBN 978-0-674-26838-8
- ↑ «L'Unió Soviètica ya no existix». Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2021. Consultat el 24 de giner de 2021.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «repúblicas de la Unión Soviética» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.