Anar al contingut

Comunitat d'Estats Independents

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul es troba desactualisadao.
L'informació suministrada ha quedat obsoleta o és insuficient. Pots actualisar-lo usant referencies que apareguen en una publicació acreditada, com revistes especialisades, monografíes, prensa diaria o pàgines d'internet fidedignes.
Este aviso fue puesto el 16 de abril de 2022.

La Comunitat d'Estats Independents (CEI; en ruso: Содружество Независимых Государств, romanizado: Sodrúzhestvo Nezavísimyj Gosudárstv) és una organisació internacional composta per nou de les quinze antigues repúbliques de l'Unió Soviètica, en l'excepció dels tres Estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània), que actualment són Estats de l'Unió Europea; Turkmenistan, que va abandonar l'organisació el 26 d'agost de 2005 per a convertir-se en membre associat; Geòrgia, que es va retirar el 18 d'agost de 2009 despuix de la guerra rus-georgiana de 2008; i Ucrània que pese a haver segut un Estat fundador i integrant de facto, mai va ser membre d'iure de la CEI ya que no va aplegar a ratificar l'estatut de l'organisació. Ucrània va finalisar formalment la seua participació en els òrguens estatutaris de la CEI en 2018. Mongòlia participa en algunes estructures de la CEI com a membre observador. Despuix de l'invasió russa d'Ucrània en 2022, Moldàvia va expressar la seua intenció de retirar-se progressivament del marc institucional de la CEI. En maig de 2023, el Parlament moldavo es va retirar de l'acort pel que s'establix l'Assamblea Interparlamentaria de la CEI. La seua creació va firmar la dissolució de l'Unió Soviètica i, segons Vladímir Putin, el seu propòsit va ser el permetre un «divorç civilisat» entre les repúbliques que conformaven l'Unió Soviètica. Des de la creació de la CEI s'han firmat numerosos acorts sobre cooperació econòmica, defensa i relacions internacionals i seguritat colectiva entre els seus Estats membres. Del sen d'esta comunitat va sorgir l'aliança polític-militar cridada Organisació del Tractat de la Seguritat Colectiva.[1]

Història

Ya en 1991 la dissolució de l'Unió Soviètica era alguna cosa inevitable, a pesar de que els referends habidos en la majoria de les seues repúbliques mostraven un clar respal a mantindre la constitucionalitat i institucionalidad de l'Unió Soviètica. El 8 de decembre, els dirigents de la RSFS de Rússia, RSS de Bielorússia i RSS d'Ucrània es varen reunir en la reserva natural de Belavézhskaya Pushcha, 50 quilómetros al nort de la ciutat de Brest, en Bielorússia, a on varen firmar el Tractat de Belavezha.[2] Naix aixina l'idea de la Comunitat d'Estats Independents (CEI), al mateix temps que anuncien que la nova confederació estarà oberta a totes les repúbliques soviètiques, aixina com a totes aquelles que compartixquen els mateixos objectius.[3]

el president de l'Unió Soviètica, Mijaíl Gorbachov, va descriure la reunió com alguna cosa «illegal i perillós» i «un colp constitucional a la nació». Pero pronte va ser clar que poc o res hi havia per fer. El 21 de decembre, els dirigents d'11 de les 15 repúbliques de l'Unió Soviètica es varen reunir en Ànima Nuga, en la RSS de Kazakhstan, i varen firmar el tractat. D'esta manera, la CEI quedava ratificada i l'Unió Soviètica oficialment dissolta.[4][1]

El 25 de decembre de 1991, Gorbachov renúncia a la presidència d'un país que ya no existia. Les tres repúbliques bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània) no varen firmar el tractat, de la mateixa manera que la RSS de Geòrgia: els quatre països argumentaven que havien segut forçosament incorporats a l'Unió Soviètica.[5][6]

Els onze Estats originals varen ser Armènia, Azerbaiyan, Bielorússia, Kazakhstan, Kirguizistan, Moldàvia, Rússia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucrània i Uzbekistan. En decembre de 1993, finalment, Geòrgia s'unix a la CEI despuix d'una guerra civil en la que tropes russes varen intervindre a favor del govern d'Eduard Shevardnadze, propenc a Moscou. El 26 d'agost de 2005, Turkmenistan va abandonar l'organisme per a convertir-se en membre associat. En agost de 2008, Geòrgia anuncia la seua retirada total de la CEI despuix de la guerra d'Osetia del Sur i deixa de ser membre formal de l'orgue en agost de 2009. En març de 2014, Ucrània anuncia que deixa de participar de la CEI despuix de l'adheriment de Crimea a Rússia i els seus representants varen ser retirats en maig de 2018, per la guerra del Dombás.

Paper i organisació de la CEI

Les oficines centrals de la CEI es troben localisades en Minsk, la capital de Bielorússia. El càrrec de «president de la CEI» és conegut com a «secretari eixecutiu». Fins a la data, la majoria dels seus dirigents han segut russos o bielorusos. Actualment l'organisació està encapçalada per Serguéi Nikolayevich Lebedev. Des del punt de vista històric, la CEI pot ser vista com l'organisació successora de l'Unió Soviètica. No obstant, és de resaltar que la CEI no és un Estat en sí com l'URSS i és comparable a la CELAC, pel seu caràcter internacional, abans que a l'Unió Soviètica, que era un Estat federal. La CEI té al seu càrrec la coordinació del comerç, finances, lleis i seguritat dels Estats membres. D'estos poders, pràcticament cap s'eixercixen en un àmbit supranacional i és criticada (interior i exteriormente) com una organisació simbòlica. Per a canviar açò, la prioritat més important de l'organisació és l'establiment d'una zona franca en la seua òrbita i l'unió econòmica dels seus membres. Durant els Jocs Olímpics de 1992 (d'hivern en Albertville, França, i d'estiu en Barcelona, Espanya) la CEI va participar baix el nom del Equip Unificat, compost en la seua majoria per deportistes de 12 repúbliques soviètiques, per primera i única volta. En atres events deportius del mateix any (tals com l'Eurocopa 1992) també participa la selecció de fútbol de la CEI. Des de 1993, cada Estat membre ha competit baix la seua pròpia bandera nacional. En Miss Univers 1992, es va enviar una candidata a nom de la CEI, que va representar a totes les nacions que pertanyien a l'organisació.

Institucions

Els membres de la CEI poden interactuar i coordinar les seues accions a través de les següents institucions:

  • Consell de Caps d'Estat.
  • Consell de Caps de Govern.
  • Consell de Ministres de Relacions Exteriors.
  • Consell de Ministres de Defensa.
  • Assamblea Interparlamentaria: establida en març de 1992 com una institució de consulta, els primers participants varen ser Armènia, Bielorússia, Kazakhstan, Tadjikistan, Uzbekistan, Kirguizistan i Rússia. Entre 1993 i 1996 Azerbaiyan, Geòrgia i Moldàvia també es varen unir. Ucrània va accedir a unir-se en 1999. L'Assamblea Interparlamentaria té les seues sessions en San Petersburgo dos voltes a l'any i està composta per delegacions parlamentàries de cada u dels seus Estats membres. L'Assamblea Interparlamentaria conta en comissions permanents: Assunts llegals, Economia i finances, Política social i Drets humans, Ecologia i Recursos naturals.
  • Cort Econòmica.
  • Consell Econòmic.
  • Comité Eixecutiu.
  • Consell de Comandants de Frontera.
  • Banc Interestatal.
  • Comité d'Estadístiques Interestatal. En 1992 es va acordar constituir un Tribunal d'Arbitrage en sèu en Minsk i un Consell Econòmic Consultiu en sèu en Kiev.

Actualitat

Dirigents de la CEI reunits en 2008 en Biskek, Kirguizistan.

Entre 2003 i 2005, presidents de tres països de la CEI varen ser deposts en una série de Revolucions de colors: Eduard Shevardnadze en Geòrgia, Leonid Kuchma en Ucrània i Askar Akayev en Kirguizistan. Els nous governs varen prendre un gir clarament prooccidental, tractant d'alluntar-se de l'influència de Moscou i acostar-se tant a l'Unió Europea com a Estats Units. Pocs d'estos incidents han conseguit resoldre's de forma armoniosa per a Rússia, ya que només Kirguizistan, despuix d'un tumult popular ocorregut entre 2009 i 2013, va tornar a l'esfera d'influència russa en l'ajuda de la força militar i l'inteligència de la potència regional, en lo que va poder retornar a les anteriors condicions i reprendre les seues relacions bilaterals en forma ordenada.[7]

En el cas ucranià, la persecució política a Yulia Timoshenko i al seu moviment polític els ha costat greus crítiques internacionals; a banda, la seua postura indecisa sobre si s'adherix a l'UE o a la CEI abans de 2014 va dur a no formalisar i/o profundisar les seues relacions tant en el conjunt de la CEI com en l'entorn internacional i, sobretot, en les antigues repúbliques soviètiques fortament lligades a Rússia.[8]El 19 de maig de 2018, Poroshenko va firmar un decret que posava fi formalment a la participació d'Ucrània en els òrguens estatutaris de la CEI.[9] La secretaria de la CEI va declarar que seguirà invitant a Ucrània a participar. Ucrània ha declarat ademés que té l'intenció de revisar la seua participació en tots els acorts de la CEI i solament continuar en aquells que siguen del seu interés. Des de l'invasió de Crimea de 2014 i la guerra oberta en Rússia des de 2022 no sembla provable un nou acostament d'Ucrània a la CEI. El país que ha estat més radicalment opost a la CEI ha segut Geòrgia, despuix del resultat del conflicte armat de l'any 2008, despuix del que li ha mostrat una actitut desafiant a la Federació Russa, ya que en el conflicte les nacions autoproclamades d'Osetia del Sur i Abjasia varen ser reconegudes per Rússia, no recolzant aixina els interessos de la pròpia Geòrgia, que va vore disminuir el seu territori nacional en bona mida. A banda, Geòrgia ha firmat numerosos acorts en Estats Units i aparentment cursa un acort per a la seua admissió a l'OTAN, pero els nacionalistes georgiàs s'han mostrat reticents a dita idea i, aparte, s'ha advocat per la normalisació de les relacions en Rússia, davant els deficients resultats macroeconòmics.[10]

Un atre país que es distancia del Kremlin és Moldàvia,[11] que s'està acostant més a l'Unió Europea i alluntant de la CEI per la seua forta vinculació a Romania i el persistent conflicte en Transnistria. Esta última república no actua com subjecte de dret internacional i no és reconeguda salve per les també autoproclamades Osetia del Sur i Abjasia.

Plantilla:Organisacions supranacionals postsoviéticas

Vore també

Organisacions associades

Organisació de Cooperació d'Àsia Central

Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan varen formar la OCAC en 1991 com Mancomunidad d'Àsia Central (CAC)[cita requerida] L'organisació va continuar en 1994 com a Unió Econòmica d'Àsia Central (CAEU), en la que no varen participar Tadjikistan ni Turkmenistan. En 1998 es va convertir en la Cooperació Econòmica d'Àsia Central (CEAC), que va supondre la tornada de Tadjikistan. El 28 de febrer de 2002 va adoptar el seu nom actual. Rússia es va unir el 28 de maig de 2004.[12] El 7 d'octubre de 2005, els Estats membres varen decidir que Uzbekistan s'unira[cita requerida] a la Comunitat Econòmica Eurasiática i que les organisacions es fusionaren.[13] No està clar qué ocorrerà en l'estatus dels actuals observadors de la CACO que no són observadors de la EurAsEC (Geòrgia i Turquia).

Comunitat per a la Democràcia i els Drets de les Nacions

AP

Els Estats postsoviéticos en disputa d'Abjasia, Artsaj, Osetia del Sur i Transnistria són tots membres de la Comunitat per a la Democràcia i els Drets de les Nacions, l'objectiu de les quals és forjar una integració més estreta entre els membres.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «11 repúbliques firmen l'extinció de l'URSS i demanen a Mijaíl Gorbachov que es vaja».
  2. ↑ Newman, Dina. «How three men signed the USSR's death warrant».
  3. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  4. ↑ «THE ÀNIMA-NUGA DECLARATION». Library of Congress.
  5. ↑ Gorbachov dimitix i entrega el 'botó nuclear' El País, 26-12-1991. Accedit el 16-12-2010.
  6. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. EL PAÍS. Consultat el 11 de decembre de 2015.
  7. ↑ Inteligència de Kirguizistán investiga complot per a desestabilisar el país, visitat el 9 de setembre de 2013.
  8. ↑ Ucrània, davant una decisió vital, visitat el 9 de setembre de 2013.
  9. ↑ Poroshenko signs decree on final termination of Ukraine's participation in CIS statutory bodies (in (en)).
  10. ↑ Govern de Geòrgia destaca una evolució positiva en les relacions en Rússia, visitat el 9 de setembre de 2013.
  11. ↑ A Slow, Soft and Incomplete Exit? Moldova's Relationship with the CIS.
  12. ↑ «Central Asian Cooperation Organisation».
  13. ↑ «Collective Security: A Timeline». Centralasia. foreignpolicyblogs. com.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Comunitat_d%27Estats_Independents&oldid=1380003»