Brest (Bielorússia)
Brest (Plantilla:Lang-be; Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).; Plantilla:Lang-pl; Plantilla:Lang-lt), anteriorment coneguda com Brest-Litovsk (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value)., vore Toponímia), és una ciutat de Bielorússia, propenca a la frontera en Polònia, en la confluència dels rius Bug Occidental i Mujavéts. La població és de 347 576 habitants (2018). Brest és la capital de la província homònima; dins de dita província, està constituïda com ciutat subprovincial i al mateix temps és la sèu administrativa del veí districte homònim sense formar part del mateix.
Brest està situada en la llínea férrea entre Berlín, Varsòvia i Moscou, per lo que va anar un important punt de comunicacions despuix de la Segona Guerra Mundial. Actualment servix de punt d'intercanvi de mercaderies i de pas de persones entre l'Unió Europea i Europa Oriental. Pel major ample de les llínees ferroviàries russes respecte a les europees, Brest té les instalacions necessàries per a procedir al canvi d'ample de via.
El rei Segismundo III va ordenar la realisació d'un sínodo en Brest per a que el 8 d'octubre de 1596 proclamara solemnement l'Unió de Brest.
En 1918, es varen firmar en Brest dos tractats: en febrer, el Tractat de Brest-Litovsk entre la República Popular Ucraniana i les Potències Centrals i, en març, el Tractat de Brest-Litovsk entre la Rússia Soviètica i les Potències Centrals.
Toponímia
[editar | editar còdic]
Existixen vàries teories sobre l'orige del nom Brest. Pot provindre de la raïl eslava beresta (corfa d'abedull), de la raïl eslava berest (om) o de la paraula lituana brasta (vau d'un riu).[1]
El nom polac de la ciutat és Brześć. Abans de les Particions de Polònia, era coneguda com Brześć Litewski (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).; Plantilla:Lang-lt; «Brest de Lituània»). El 20 de març de 1923, durant la Segona República de Polònia, la ciutat va ser renombrada a Brześć nad Bugiem («Brest sobre el riu Bug»).[2]
El nom bielorús és Брэст (Brest), i anteriorment Бе́расьце (Bieraście) o Бярэ́сьце (Biareście).
Cronologia de la ciutat
[editar | editar còdic]- 1019–1020: Principat de Rutenia Negra
- 1020–1044: Regne de Polònia (1025-1385)
- 1044–1180: Principat de Kiev
- 1080–1191: Principat de Rutenia Negra
- 1180–1191: Regne de Polònia (1025-1385)
- 1258–1282: Gran Ducado de Lituània
- 1282–1320: Regne de Polònia (1025-1385)
- 1320–1349: Gran Ducado de Lituània
- 1349–1351: Regne de Polònia (1025-1385)
- 1351–1569: Gran Ducado de Lituània
- 1569–1657: República de les Dos Nacions
- 1657–1658: Baixe ocupació sueca, despuix de El Diluvi.
- 1658–1795: República de les Dos Nacions
- 1795–1812: Imperi rus
- 1812–1812: Baixe ocupació francesa
- 1812–1915: Imperi rus
- 1915–1919: Baixe ocupació alemana
- 1919–1920: Polònia
- 1920–1920: Baixe ocupació de la República Socialista Soviètica de Bielorússia (Unió Soviètica)
- 1920–1939: Polònia
- 1939–1941: República Socialista Soviètica de Bielorússia, constituent de l'Unió Soviètica
- 1941–1944: Baixe ocupació alemana
- 1944–1991: República Socialista Soviètica de Bielorússia, constituent de l'Unió Soviètica
- 1991—: Bielorússia
Ciutadans famosos
[editar | editar còdic]- Liubov Charkáshina, gimnasta rítmica
- Uladzimir Karvat, pilot soviètic i bielorús
- Yulia Nesterenko, atleta bielorusa
- Menájem Beguín, polític israelita, primer ministre entre 1977 i 1983.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Encyclopedia Lituanica. Boston, Massachusetts, Vol. I, p.409. LCC74-114275
- ↑ Kancelaria Sejmu RP (2013), Dz.U. 1923 nr 39 poz. 269 ISAP Archive. Link to PDF document.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brest (Bielorrusia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.