Biskek

Biskek

Biskek, també coneguda com Bishkek (Plantilla:Lang-ky, pronunciat  (🔊 biʃˈkek), transliterado com Bishkek o Bişkek) és la capital i la ciutat més poblada de Kirguizistan; també és el centre administratiu de la província de Chuy que rodeja a la ciutat, a pesar de que no és part de la província. Es creu que el seu nom deriva d'una paraula kirguís per a una batidora usada per a fermentar la llet d'egua, la beguda nacional del país.Plantilla:Falta cita Està situada en la vall del riu Chu, en el curs dels rius Alaarcha i Alamedín, al peu dels Montes Kirguises, a pocs quilómetros de Kazakhstan. La seua altitut és de 800 m sobre el nivell del mar. Segons el cense nacional de 1999 tenia una població de 762.308 habitants i per al 2012 s'estima que té una població d'uns 875.000 habitants, la qual inclou una històricament important minoria russa d'un 30% de la població (que no obstant va escomençar a decréixer percentualment despuix de la desintegració de l'Unió Soviètica, quan en 1970 representava més del 66%).

A mitan del XIX, el kan uzbeko de Kokand (actual Quqon) va construir una fortalea en el lloc sobre el que s'assenta la ciutat. La plaça forta va ser conquistada pels russos en 1862, els qui varen cridar Pishpek a la ciutat i a la comunitat que la rodejava, una derivació del nom original Bishkek.

Entre 1926 i 1991, va tindre el nom de Frunze (en rus: Фрунзе), en honor del líder revolucionari i general del Eixèrcit Rojo, Mijaíl Frunze, qui havia naixcut en la ciutat. Al començament de 1991, el Parlament kirguiz va tornar a canviar el nom de la ciutat pel de Biskek, poc abans de la declaració d'independència del país.

Història

Orígens

Els arqueòlecs han trobat jaciments neolítics prop de la ciutat per lo que les primeres civilisacions que es varen instalar en la zona ho varen fer en eixa época. Les hordes mongolas varen derrotar a la civilisació que estava establida en la regió des del X. La regió va ser conquistada a finals del XVIII pel kanato uzbeko de Kokand que va establir en 1825 una fortalea en el lloc. Es trobava en la célebre Ruta de la Seda, en el tram que unia Taskent en Almaty.

Conquista russa

La fortalea va ser capturada i arrasada per les tropes de la Rússia zarista en 1862. Els nous #colon russos varen erigir una nova fortalea junt a les ruïnes de l'anterior i en 1878 varen fundar una ciutat en l'emplaçament de l'antiga fortalea, denominada Pispek, (en rus: Пишпек). Pronte es va convertir en una ciutat de brot europeu i la població va créixer vertiginosament, convertint-se en el centre administratiu del districte en el que es trobava.

En 1924, va ser designada capital del óblast autònom kirguís. A l'any següent va conseguir el ranc de capital de la recent creada República Socialista Soviètica Autònoma de Kirguizistan i en 1936 es va convertir en la capital de la República Socialista Soviètica de Kirguizistan, dins de l'URSS. Va ser rebatejada en 1928 pel règim soviètic en el nom de Frunze, en honor del líder revolucionari i general del Eixèrcit Rojo Mijaíl Frunze, qui havia naixcut en la ciutat en 1885, i que havia realisat importants actuacions en les revolucions russes de 1905 i de 1917, aixina com en la guerra civil russa de començos dels anys 1920.

En el adveniment del règim soviètic va escomençar a desenrollar-se l'indústria de la ciutat, que en un primer moment es dedicava a la fabricació de components elèctrics. Durant la Segona Guerra Mundial, moltes factories es varen assentar en Biskek convertint-se en un dels principals centres industrials del país.

Independència de Kirguizistan

En juny de 1990 es va declarar l'estat d'emergència en acabant de que varis tumults en el sur del país amenaçaren en estendre's a la ciutat. En 1991 va recuperar el nom de Biskek, quan va ser proclamada l'independència de la República de Kirguizistan, país del que va ser declarada capital.

Posteriorment la ciutat es va ser modernisant ràpidament, en molts restaurants i cafens i coches europeus i japonesos de segona mà, aixina com minibuses recorrent els seus carrers. Al mateix temps, Biskek encara conserva la seua apariència soviètica, en els edificis i jardins construïts durant l'época de domini soviètic prevalent sobre les noves construccions. En l'actualitat la ciutat es troba desenrollada en forma de cuadrícula i posseïx tant edificis de nova construcció com els típics Jrushchovkes soviètics, ademés en casi tots els seus carrers hi ha arbres que proporcionen ombra en els calorosos dies d'estiu aixina com numeroses fonts, dispon també d'un sistema d'aigüeral i rec prou bo.

Geografia

Biskek es troba situada a una altitut de 800 m. sobre el nivell de la mar en l'extrem nort de les montanyes de Kirguizistan, la part occidental de la cordillera de Tian Shan. En el noroest de la ciutat comença l'ondulat paisage de la estepa característic de Kazakhstan. Encara que la ciutat és relativament jove, la zona que rodeja té alguns llocs d'interés que daten de la prehistòria, el periodo greco-budiste, el periodo d'influència nestoriana, l'era dels kanatos de l'Àsia Central i el periodo soviètic.

La part central de la ciutat està construïda fonamentalment en una planificació en forma de reixeta rectangular. El carrer principal de la ciutat és l'avinguda Chui (Chuy Prospekti) en l'eix este-oest, nomenat pel riu principal de la regió. En l'era soviètica, es dia avinguda Lenin. En esta zona es troben molts dels edificis més importants del govern, les universitats o l'Acadèmia de Ciències. La secció més occidental de l'avinguda es coneix com a avinguda Deng Xiaoping.

El principal eix nort-sur és el carrer Yusup Abdrakhmanov, comunament coneguda pel seu antic nom, carrer Sovietskaya. Les seues seccions nort i sur es diuen, respectivament, carrer Yelebesov i Baityk Batyr, a on existixen varis centres comercials i en el nort que dona accés al bazar Dordoi. El bulevar Erkindik ("Llibertat") discorre de nort a sur, des de l'estació de ferrocarril principal (Bishkek II) al sur de l'avinguda Chui cap al barri dels museus i parc d'escultures al nort de Chui, i més al nort, cap al Ministeri de Relacions Exteriors. En el passat, va ser cridat bulevar Dzerzhinsky —nom de revolucionari comuniste, Felix Dzerzhinsky— i la seua continuació del nort encara es diu carrer Dzerzhinsky. Un carrer important que discorre d'est a oest és el carrer Jibek Jolu ('Ruta de la Seda'), paralela a l'avinguda Chui uns quilómetros al nort de la mateixa, i és part de la principal carretera este-oest de la província de Chui.

El riu Chu fluïx al nort de la ciutat i du el nom del districte administratiu que rodeja Biskek. En Biskek, discorren els afluents del riu Chu, Ala Artscha i Alamedin. En direcció este-oest es troba el "Gran canal del riu Chu" (Большой Чуйский Канал). El parc nacional Ala-Artscha, està a només 45 minuts en coche de Biskek, es troba a uns 40 km al sur de la ciutat en les montanyes de Kirguizistan. El parc oferix un impressionant paisage de montanyes alpines i bones rutes per al senderisme.

Clima

Les condiciones climàtiques de Biskek són realment extremes, en un clima humit continental (classificació climàtica de Köppen, Dsa). La duració mensual màxima de sol en juliol és de 332 hores, mentres que la duració mensual més baixa és en decembre en 114 hores. La temperatura mija de l'aire és de 10,2 °C. El més més fret és giner (-4,7 °C de mija) i el més càlit juliol (24,5 °C de mija). El promig mensual d'humitat relativa és del 44% en juny i juliol i del 74% en març, la mija anual és del 60%.

Demografia

Fins a finals del XX, la majoria de la població de Biskek era d'orige rus. La situació demogràfica va escomençar a canviar despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica. Segons l'últim cens realisat en la ciutat corresponent a l'any 1999 el 52,1% de la població era de Kirguizistan, el 33,2% era de Rússia, i el 2,8% d'atres orígens europeus; en l'actualitat eixos percentages han variat i els russos i europeus representen tan sol entorn al 30% de la població per lo que es manté la tendència descendent existent des dels anys 1970 del passat sigle. Segons estimacions realisades per a 2010 la població total de la ciutat alcançarà 1 000 000 habitants.

Evolució demogràfica de la ciutat de Biskek

1897 ! 1926 ! 1939 ! 1959 ! 1970 ! 1977 ! 1989 ! 1999 ! 2003 ! 2007
37000 | 93000 | 220000 | 431000 | 511000 | 611000 | 762308 | 866000 | 906000

Religió

La majoria dels habitants del país són musulmans sunitas. No obstant, l'àmplia minoria russa pertany a l'Iglésia ortodoxa russa. Biskek és la sèu de l'agrupació Iglésia Evangèlica Luterana en la República de Kirguizistan, que és una agrupació regional de les Iglésies Evangèliques Luteranas de Rússia, Ucrània, Kazakhstan i Àsia Central. En 2012 es va inaugurar la Mesquita Central de Biskek, finançada per Turquia, una de les mesquites més grans d'Àsia Central.

Economia

Les principals fàbriques es dediquen a la producció de maquinària per a la construcció i l'indústria metalúrgica, encara que també existixen factories de conserves i transformació de productes alimenticis.

La ciutat és la sèu de l'Acadèmia de Ciències de Kirguizistan i del Institut Politècnic d'Agricultura. Des de 1957 conta en una important Universitat. És una ciutat jardí d'un traçat geomètric, en els carrers del qual destaca l'elevat número d'arbres, una quinta part de la superfície de la ciutat està ocupada per zones verdes. En la ciutat es troba ademés un dels majors mercats de tot el país el Bazar Dordoy.

Deports

La ciutat és la base de la Federació de Bandy de Kirguizistan que és un membre reconegut de la Federació Internacional de Bandy del COI. Es va enviar un equip als Jocs Asiàtics d'Hivern de 2011.

Governe

El govern local està administrat per l'oficina de l'alcalde de Biskek. Askarbek Salymbekov va ser l'alcalde de la ciutat fins a la seua dimissió en agost de 2005, sent succeït pel seu regidor Arstanbek Nogoev qui va acceptar el càrrec d'alcalde. Nogoev va ser expulsat del seu lloc en octubre de 2007 a través d'un decret del president Kurmanbek Bakiyev i va ser reemplaçat per l'eixecutiu i antic assessor del primer ministre Daniar Usenov. En juliol de 2008 l'antic president del ferrocarril de Kirguizistan, Nariman Tuleyev, va ser nomenat alcalde.

Educació

Institucions educatives que es troben en Biskek:

Universitat Internacional de Kirguizistan Universitat Americana del Centre d'Àsia Universitat d'Humanitats de Biskek Acadèmia Mèdica de l'Estat Kirguís Universitat Internacional Ataturk-Alatoo Universitat Tècnica Kirgiz

Universitat Nacional de l'Estat Kirguís Universitat Àrap de l'Estat Kirguís Universitat Eslava dels Russos Kirguís Universitat de l'Estat Kirguís-Russa Universitat MANES Kirguís-Turca Universitat Kirguís Uzbeka

Transport

Servici públic

Existix transport públic, que inclou autobusos i furgonetes públiques, conegudes com marshrutkes (en rus маршрутка). Els taxis han segut casi substituïts pels uber. No hi ha metro en Biskek encara que la ciutat està considerant la possibilitat de dissenyar i construir un sistema de metro llauger.

Autobusos

Existixen dos estacions d'autobusos principals en Biskek. La més antiga és l'estació d'autobusos Oriental, que és principalment la terminal de minibuses que van a diversos destins dins de la ciutat o als suburbis de l'Est, com Kant, Tokmok, Kemin, Issyk-Nuga o al creuament de la frontera en Korday.

Des de l'estació d'autobusos Occidental (de major tamany que l'anterior) partixen la majoria dels servicis d'autobusos i minibuses regulars de llarga distància, els quals es dirigixen a totes les parts del país, aixina com a Almaty (la ciutat més gran en el veí Kazakhstan) i Kashgar, en China. No obstant, una chicoteta minoria d'ells partixen de l'estació oriental. Tant les terminals Est i Oest d'autobús es troben a lo llarc del carrer Jibek Jolu.

El Bazar Dordoy, a les afores del norest de la ciutat, també conté improvisades terminals de microbuses, que es dirigixen a suburbis de totes les direccions (des de Sokuluk en l'oest fins a Tokmok en l'est del país). També existixen algunes llínees que transporten a comerciants a Kazakhstan i a Siberia.

Tren

Existixen dos estacions de ferrocarril en la ciutat: Bishkek-1 i Bishkek-2. A partir de 2007, l'estació de trens de Biskek servix uns pocs trens al dia. Oferix un popular servici de tres dies en tren des de Biskek a Moscou.

Existixen trens de llarga distància que ixen cap a Siberia (Novosibirsk i Novokuznetsk), a través d'Almaty, a lo llarc de la ruta Turksib, i a Ekaterimburgo (Sverdlovsk) en els Urales, a través d'Astanà. Estos servicis són especialment llents, ya que els trens primer tenen que anar a l'oest durant més d'un centenar de quilómetros abans d'entrar en la llínea principal de Turksib i poder seguir cap a l'est o cap al nort. La ciutat forma part ademés del mític sistema de transport del Transiberiano. Pese a estos servicis els trens no són molt populars ya que tarden molt més temps del necessari en realisar els seus trayectes.

Aire

l'Aeroport Internacional de Manes situat a uns 25 quilómetros al noroest del centre de la ciutat és el que li dona servici a la pròpia ciutat aixina com al restant de la regió en la que es troba ubicat.

Persones destacades

• Talant Dujshebaev (Biskek 1968): exjugador de balonmà soviètic d'orige kirguís nacionalisat espanyol, considerat el millor jugador de l'història.
• Mijaíl Frunze (Biskek 1885 - Moscou 1925): dirigent bolchevique durant la Revolució russa i comandant militar soviètic.
• Felix Kulov (Biskek 1948): primer ministre de Kirguizistan del 2005 al 2007.
• Ekaterina Annikova (Bishkek 1973): primera dòna cosmonauta de la República Kirguiza, considerada com una heroïna.
• Valentina shevchenko (Bishkek 1988): UFC World Flyweight Champion.

Ciutats agermanades

Les ciutats agermanades en Biskek són:

• Erro al crear miniatura: Ankara - Turquia
• Erro al crear miniatura: Esmirna - Turquia
• Erro al crear miniatura: Toronto - Canadà
• Erro al crear miniatura: Almaty - Kazakhstan
• Erro al crear miniatura: Ürümqi - China

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Biskek.
• The Spektator - guia de ciutat i revista
• Història de la ciutat
• Pico Lenin 2010: Bishkek