Cordillera de Tian Shan

Cordillera de Tian Shan

La cordillera de Tian Shan, montanyes Tian Shan, montanyes celestials o simplement Tian Shan (en chino, 天山; pinyin, Tuān Shān; literalmente, ‘montanyes celestials’; Plantilla:Lang-mn; Plantilla:Lang-ug, Tengri Tagh, també transcrito com Tien) és una cordillera d'Àsia Central, localisada en la regió fronteriça entre Kazakhstan, Kirguizistan i China. És la sexta cordillera més alta despuix del Himalaya, els Andes, les Montanyes Rocoses i la cordillera del Pamir i les montanyes Hengduan.

El pico Jengish Chokusu—Plantilla:Lang-ky—, de 7439 m, el punt més alt de Kirguizistan, situat en la frontera en China. El segon pic més elevat és el Khan Tengri—en tàrtar i mongol: 'Senyor dels esperits'—, de 7010 m, situat en la frontera entre Kazakhstan i Kirguizistan.

El nom chinenc de les montanyes Tien Shan pot derivar del nom en xiongnu de les Montanyes Qilian (祁连), que varen ser descrites en el Shiji (Memòries històriques) com la pàtria dels yuezhi, i s'ha dit que es referien a esta cordillera en lloc de la cordillera localisada 1500 km més a l'est, que ara es coneix per eixe nom. Les propenques monts Tannu-Ona (Plantilla:Lang-tyv) duen el mateix nom: «Montanyes celestials» o «montanyes de Deu/Esperit».

Història

Les montanyes Tian eren un paisage de fondo d'un dels ramals de la Ruta de la Seda, el ramal que vorejava pel nort el desert de Taklamakán en la conca de Tarim. Vàries ciutats-oasis —Turfan, Yuli, Karasahr, Korla, Kuqa, Aksu, Bachu i Kashgar— es troben als peus de la cara sur de les Tian Shan. En la ciutat chinenca de Kasgar, en l'extrem occidental de la conca del Tarim, esta ruta tallava per mig de les montanyes de Tian Shan, bifurcándose cap al nort i cap a Biskek, la capital de Kirguizistan.

Un dels primers europeus que varen visitar les montanyes Tian Shan i el primer en descriure-les en detalle va ser l'explorador rus Piotr Semiónov-Tian-Shanski, que les va visitar en la década de 1850.

Doscents quilómetros a l'est de Biskek, les montanyes Tian al voltant de Almaty són el breçol de Malus sieversii, recentment confirmat com el ancestro comú de totes les varietats de poma (el nom de Almaty o Ànima-Nuga, en kazakh, significa «el yayo de les pomes»).

Vore també: Ruta de la Seda

Geografia

La cadena s'estén d'est a oest des de Xinjiang, passant per la frontera sur en Kazakhstan i Kirguizistan i termina unint-se a la partix nort de les montanyes de la cordillera del Pamir. D'est a oest, la seua llongitut total és de 2500 km, en un esgambi de nort a sur d'entre 100 i 400 km. La llongitut de la secció en territori chinenc és de 1700 km, en dos terços de la superfície total. En Kirguizistan, les montanyes Tian es troben al surest del salat llac Issyk-Kul.

Els monts Tian es troben al nort i a l'oest del desert de Taklamakán i directament al nort de la conca de Tarim; al nort i a l'est, es troben en les montanyes Altái de Mongòlia.

En la cartografia occidental, l'extrem oriental de les Tian generalment s'entenen és just a l'oest d'Urumchi, mentres que la cordillera que està a l'est de la ciutat es coneix com les montanyes Bogda Shan. En la cartografia chinenca, des de la dinastia Han fins a l'actualitat, no obstant, les montanyes Tian també inclouen les cordilleres Bogda i Barkol.

La cordillera Tian són part del cinturó orogénico del Himalaya, que es va formar per la colisió de les plaques tectòniques indoaustraliana i euroasiàtica en l'era Cenozoica. Són una de les cordilleres més llargues de l'Àsia central i s'estenen uns 2800 quilómetros a l'est des de Taskent en Uzbekistan.

El pic més alt en les montanyes Tian és el Pico Jengish Chokusu, abans pic Pobedy, (en rus: пик Победы) i Plantilla:Lang-ky, que en 7439 m, és també el punt més alt de Kirguizistan i de la frontera en China. El segon pic més alt és el Khan Tengri (Senyor dels Esperits), a abdós costats de la frontera Kazakhstan-Kirguizistan, que en 7010 m és el punt més alt de Kazakhstan. Els alpinistes classifiquen estos dos picos com els més septentrionals dels de més de 7000 m donen el món. L'altitut mija de 4000 m.

El pas de Torugart, a 3752 m, es troba en la frontera entre Kirguizistan i la província chinenca de Xinjiang. Les cordilleres boscoses d'Alatau, que estan a menor altitut en la partix nort de les Tian Shan, estan habitades per tribus de pastors que parlen llengües pertanyents al grup de les llengües túrquicas.

Els monts Tian estan separats del replanell del Tibet pel desert de Taklamakán i la conca del Tarim al sur, àrees extremadament àrides puix les montanyes no deixen passar els núvols, per lo que a penes plou.

Cordilleres del Tian Shan

Els monts Tian tenen vàries cordilleres que a voltes es consideren cordilleres independents.

En China, els monts Tian s'inicien al nort de la ciutat de Kumul (Hami), en les montanyes en forma d'O de Barkol, localisades a al voltant de 600 a 400 km a l'est d'Ürümqi.Seguixen despuix les Bogda Shan (montanyes deu) corren des dels 350 a 40 km a l'est de Urumqi. Després hi ha un àrea baixa entre Urumqi i la depressió de Turfan. Les montanyes Borohoro comencen just al sur d'Urumchi i discorren al oesnoroeste uns 450 km, separant Zungaria de la conca del riu Ili. El seu extrem nort lindo en les montanyes de Zungaria, una chicoteta cordillera d'uns 450 km que corre d'est a norest a lo llarc de la frontera entre China i Kazakhstan. Escomencen a 50 km a l'est de Taldykorgan, en Kazakhstan, i terminen en la Porta de Zungaria. Les montanyes de Zungaria, en el nort, (¿nom?), en el mig i la cordillera Borohoro, en el sur, dibuixen una Z o S invertides, el norest tancant part de Zungaria i el suroest tancant la part superior de la vall del Ili.

En Kirguizistan, la llínea principal de les Tian continua uns 570 km com (¿nom?) des de la base dels Borohoros occidentals fins al punt en que es troben China, Kazakhstan i Kirguizistan. Ací està la part més alta de la cordillera —les Tian Shan centrals, en uns 570 km, en la que estan el pico Pobeda i el Khan Tengri. A l'oest d'esta, el Tian Shan es dividix vorejant un "ull", el llac Issyk-Kul que està en el centre. El costat sur del llac és l'Alatau Terskey i el costat nort la Kyungey Ala-Too (l'ombrosa i solejada Ala-Too). Al nort de la Kyungey Ala-Too i paralela a ella està l'Alatau Trans-Ili, en Kazakhstan, al sur d'Almaty. A l'oest de l'ull, la cordillea continua 400 km com el Kyrgyz Ala-Too, separant la província Chui del óblast de Narin i despuix Kazakhstan de la província de Tales. Esta óblast és la vall alta del riu Tales, el costat sur dels 200 km de les montanyes Tales Ala-Too ('Ala-too', és l'ortografia kirguís de Alatau). En l'extrem est de les Tales Alatau, la cordillera Suusamyr Too corre cap al surest tancant el vall Suusamyr o replanell.

Sobre la zona al sur del vall de Fergana, hi ha un grup de montanyes de 800 km que es curva a l'oest-suroest des del sur del llac Issyk-Kul, separant la conca de Tarim de la vall de Fergana. La cordillera de Fergana corre al norest cap a les Tales Ala-Too i separa la conca alta del riu Naryn de la pria Fergana. El costat sur d'estes montanyes es fon en els Pamires, en Tadjikistan (montanyes Alay i cordillera Trans-Alai). A l'oest d'esta està la cordillera de Turkestán, que continua casi fins a Samarcanda.

Hidrografia

Hi ha 15 953 glaciars en les montanyes, en una superfície total de 15 416,41 km², que representen un volum de gèl de 1048,247 km³. D'estos glaciars, 9081 (el 57 % dels glaciars del massiç) estan en territori chinenc, en un àrea de 9235,96 km² (el 59,9 % de la superfície dels glaciars del massiç) i en un volum de gèl 1011,748 km³ (el 96,5 % de tota la massa de gèl).

Els rius més importants que naixen en els monts Tian són els rius Syr Darya (3078 km) i l'Ili (1001 km), ademés de molts dels rius que alimenten el llarc riu Tarim (2030 km) —Kaxgar (765 km), Muzat, Toxhan o Aksu (282 km)—, que discorre per l'alvertent meridional d'eixes montanyes, encara que naix en les montanyes Kunlum. Un atre riu important que naixen en l'alvertent meridional és el riu Kaidu (de 490 km que desgua en el llac Bosten).

El canó de Aksu és un accident notable localisat en el noroest de les Tian Shan.

Geologia

Des del Precámbrico (600 millons d'anys), les montanyes Tian han passat de l'estat d'antic continent a la d'antiga mar, elevant-se en montanyes erosionades en penillanura, despuix elevades de nou en altes montanyes. Moviments tectónicos recents han jugat un paper decisiu en la configuració actual d'estes montanyes, formant enormes cadenes i conques en falles () i terrats aluvials. S'han acumulat capes de #sediment molt grosses en les conques, erosionades més tart en barrancas, carcavas i tallats que formen el gran paisage de canons rojos de l'era Terciaria.

Clima

Les montanyes Tian són una divisió natural entre les zones mig templades i templades càlides de Sinkiang. Els flancs nort i sur del pic Tomur representen, respectivament, diferències molt clares en precipitació, sol i vegetació. El clima del flanc nort és del tipo montañés semi-humit, mentres que el del flanc sur és semiárido.

Naturalea

Fauna

L'est de les Tian és la llar de més de 400 espècies animals, incloses representants d'espècies en perill d'extinció en diversos graus, com l'onça o lleopart de les neus (Uncia uncia; IUCN 2009; CITES 2007), el cisne cantor (Cygnus cygnus; IUCN 2009; CITES 2007), el cérvol roig (Cervus elaphus; IUCN 2009), el Podoce de Biddulph (Podoces biddulphi; IUCN 2009), l'argali (Ovis ammon; IUCN 2009), la cabra sibirica (Capra sibirica; IUCN 2009), entre unes atres.

La població total de lleoparts de les neus que es troben en Àsia Central i Àsia del Surest és d'aproximadament 2500 eixemplars, incloent més de 1650 en Sinkiang. En les ales del pico Tomur (Jengish Chokusu) es troben més de 600, soportats per bones poblacions d'espècies presa com el argali i l'ibex.

Flora

L'est de la cordillera té la distribució botànica més completa en les Tian: desert, estepas desérticas, arbusts, valls boscoses, boscs de fruts selvats (poma, albercoc, anou, pruna, etc.) boscs mixts de piceas i arbres de full caduca, poblacions de Picea schrenkiana, ciprers i arbusts, praderies alpines i glaciars i picos nevats. Inclou les principals formacions ecològiques de Tian Shan, com Picea schrenkiana, Malus sieversii, Armenica vulgaris, Betula tianschanica, Populus tremula, Juniperus sabina, Juniperus pseudosabina, Tamarix ramosissima, Haloxylon ammodendron, Bothriochloa ischaemum, Thylacospermum caespitosum, etc. Té més de 1800 espècies de plantes, incloent plantes en perill d'extinció (l'orquídea Goodyera repens, per eixemple; CITES 2007) i plantes endèmiques (Saussurea involucrata, Tulipa sinkiangensi, etc.).

La Picea schrenkiana, fòssil vivent per evolució biològica, és una antiga espècie d'arbre que data del Terciario i la distribució del qual es llimita a les Tian Shan. La reserva natural de Gongnaisi, en Xinjiang, té prou eixemplars de 70 m d'altura, en 1,7 m de diàmetro i de 50 m³ de volum de fusta.

Els boscs de fruts selvats, inclosos els manzanos selvats Malus sieversii, representen una riquea genètica excepcional i essencial en la lluita contra les malalties de totes les varietats cultivades de l'espècie. De fet, estes espècies selvades que cohabitan en el Tian Shan (Kazakhstan i China, principalment) mostren una inusual resistència a les malalties, en especial a la sarna del manzano. Esta resposta a la malaltia és en sí mateixa una indicació segura de la riquea de la seua genoma en comparació a la dels seus descendents domèstics.

Protecció del mig ambient

La part oriental dels monts Tian va ser presentada per China com a candidata a Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco en 2010, una presentació que incloïa sis reserves naturals chinenques: la reserva natural nacional del pic Tomur (N 41°50, I 80°20), la reserva natural nacional Kuerdening (N 43°10, I 83°00), el parc nacional Tianshan Tianchi (N 43°50, I 88°13), la reserva natural nacional de Bayinbuluke (N 44°40, I 88°50), el parc nacional de Sayram (N 42°50, I 84°15) i el parc nacional de Nalaty (N 43°15, I 84°00).

La reserva natural nacional del pic Tomur és l'única reserva natural entre les vinticinc presents en Sinkiang, el fi del qual és protegir els ecosistemes de montanyes. Situada a sis quilómetros al sur del tripunto de les fronteres de China, Kazakhstan i Kirguizistan, comprén 2376 km² en el Xian de Wensu, part de la regió autònoma de Sinkiang. Cobrix gran part de les montanyes Tian en territori chinenc.

En 2013, el Comité de Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco, va elegir, a proposta de China, la part oriental de les montanyes Tian en la regió de Sinkiang com Patrimoni Natural de la Humanitat. La part occidental de les montanyes Tian en la triple frontera de Kazakhstan, Kirguizistan i Uzbekistan va ser elegida igualment en 2016.

Ecologia

Vore també: Boscs montanos de coníferes de Tian Shan

Els monts Tian té importants boscs d'avet de Schrenk (Picea schrenkiana) a altituts de més de 2000 m; les ales tenen boscs naturals únics de nogales de Pèrsia i pomes selvades.

Els tulipán (flors) es varen originar en les montanyes Tian Shan. D'allí la planta va ser duta a Turquia per la Ruta De la Seda convertint-se en el símbol de l'Imperi Otomà. (Referència extrída de Great Courses: 'The Botanist's Eye'(DVD 2 capítul 7) per la Dra. Catherine Kleier de Califòrnia Polytechnic State University).

Religió chinenca

En el taoisme Xiwangmu, la regna Mare d'Occident es creu que protegia els arbres de durazno de l'immortalitat en les montanyes de Tian Shan.

Galeria

• Montes Tian
• 
  El pic Gorkiy vist a través del glaciar Inylchek Sur
• Erro al crear miniatura:
  El camp base Inylchek Sur, en el Chapaev i el Khan Tengri a través del glaciar
• Erro al crear miniatura:
  Bosc de Spruce de Schrenk
• 
  Yaks pastando, Sinkiang, China
• Erro al crear miniatura:
  Ala Köl (llac), cordillera Terskey Alatau, Kirguizistan
• Erro al crear miniatura:
  Cordillera Terskey Alatoo vista a través del llac Issyk-Kul
• 
  Foto des de l'espai de les Tian centrals.
• 
  Vista de la Cordillera Tian Shan des de la carretera provincial chinenca S313, destaquen el Jengish Chokusu i el Khan Tengri.

Vore també

• Geografia de China

Referències

• The Contemporary Atles of China. 1988. London: Marshall Editions Ltd. Reprint 1989. Sydney: Collins Publishers Austràlia.
• The Times Comprehensive Atles of the World. Eleventh Edition. 2003. Claves Books Group Ltd. London.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cordillera de Tian Shan.
• Russian mountaineering site
• Tien Shan
• Archivat el 9 de juny de 2008 archivat en Wayback Machine.
• United Nations University (2009) digital video "Finding a plau to feed: Kyrgyz shepherds & pasture loss": Shepherd shares family's observations and adaptation to the changing climate in highland pastures of Kyrgyzstan's Tian Shan mountains Accessed 1 December 2009