Yuezhi

Els yuezhi (chinenc simplificat: 月氏; pinyin: Yuèzhī, Ròuzhī o Rùzhī; Wade-Giles: Yüeh⁴-chih¹, Jou⁴-chih¹ o Ju⁴-chih¹) o kushán varen ser un antic poble iranio^[1]^[2] nororiental (estretament emparentat en bactrianos i traus, entre uns atres) descrit per primera volta en les històries chinenques del sigle V AEC com a pastors nómades que vivien en els pasturages semiáridos del Gansú occidental cap al sigle IV AEC.

En el 176 AEC els kushán varen ser derrotats pels Xiongnu i varen tindre que abandonar esta zona, dividint-se c. 165 AEC en dos grups que varen emigrar en distintes direccions: els Yuezhi Majors (Dà Yuèzhī 大月氏) i els Yuezhi Menors (Xiǎo Yuèzhī 小月氏).

Els Yuezhi Menors (la part minoritària) es varen dividir en varis subgrups que es varen repartir prop del Gansú i varen terminar diluint-se en les poblacions veïnes.

Els '___protected_title_11___' varen emigrar cap a l'oest fins a la zona del vall del riu Ilí (actualment en la frontera entre China i Kazakhstan), desplaçant a la seua volta a les tribus sakas (pobles escitas) que estaven assentades allí (a la seua volta, estos sakas varen emigrar cap al sur i varen formar Estats fins a l'Índia).^[3] Poc temps despuix, varen ser expulsats pels Wusun i varen emigrar cap a la Sogdiana i, despuix, cap a Bactriana, destruint el Regne grecobactriano. Per això, se sol identificar als ___protected_title_12___ en pobles que les fonts greco-llatines varen cridar ___protected_title_13___ (grec Τοχάριοι ___protected_title_14___; sánscrito Tukhāra) i els Asii (o Asioi). Durant el sigle I AEC, una de les cinc parcialitat dels Yuezhi Majors, els kushanas (chinenc: 貴霜; pinyin: ___protected_title_15___), unifica a les cinc tribus, formant l'Imperi Kushán. A partir de llavors, porten a terme una expansió que els du fins a Turfán (Conca del Tarim), Jorasmia i fins a Pataliputra (en la planura Indogangética). l'Imperi Kushán va jugar un paper important en el desenroll de la Ruta de la Seda i de la transmissió del budisme per eixa ruta fins a la China Han. Va mantindre contactes amistosos i comercials en l'Imperi Chinenc i l'Imperi Romà i hostils en l'Imperi Partixc.

El nom «tocario»

En tota la lliteratura científica i de divulgació hi ha una enorme confusió a el hora d'amprar el terme tocario, sent aplicat a dos pobles clarament diferents pero confosos numeroses voltes: els kushán/yuezhi (un poble que ara sabem que és iranio nororiental estretament emparentat en bactrianos i sakas, en la seua primera localisació coneguda en el Gansú occidental) i els turfanos/kucheanos (un poble també indoeuropeo pero d'una branca independent, localisat sempre en la vora nort de la Conca del Tarim).

Aplicació al poble kushán/yuezhi originari del Gansú occidental

Els kushán són un poble iranio nordoriental (emparentat en escitas-saka i bactrianos, principalment) que, procedent com el restant dels pobles iranios orientals de la Cultura Yaz (1500-1100 AEC, regió de Margiana en Turkmenistan), emigren cap al Gansú occidental cap a 1000-500 AEC.

Els kushán invadixen el Regne Grecobactriano en 120 AEC. Els grecs que habitaven en este regne els varen donar el nom de τoχαροι (pronunciat tójari), d'a on en llatí tocharius (pl. tocharii). Alguns testimonis de tal apelatiu grec es troben documentats per Estrabón (11.8.2) i després per Ptolomeo (6.11.6, que els crida tagouraioi). Ara be, Thagurus era el nom que en l'Antiguetat els llatins li donaven a la Serindia (és dir al territori principal recorregut per la Ruta de la Seda, territori cridat Tukaras o Tusharas en sánscrito i El teu-hu-lo en chinenc). L'instalació d'este poble en la Bactriana va fer que tal territori fora denominat pels perses Tojaristán (també com a conegut com Tokaristán o Tokaria durant tot el primer mileni de l'era cristiana per un problema de transcripció fonètica). Per a llavors, un text en turc designa a la llengua parlada en dit país com twqry. Per tant, el nom tocario aplicat al poble kushán/yuezhi sembla tindre un orige grec, del que va passar als perses i, d'ells, als àraps.

Els hindús (que varen ser invadits per ells i varen tindre contacte directe) els cridaven kushán, encara que en sánscrito varen ser coneguts com Tukhāra.

La Bactriana, la terra en la que es varen assentar, va ser coneguda posteriorment com Tojarístán.

Ells mateixa s'autodenominaven kushano o kushán.

Els chinencs els varen cridar Yuezhi (月氏, «el clan de la Lluna», potser perque este poble varen rendir un especial cult a la lluna com deidad de la fertilitat o perque yuezhi mantenia certa parofonía en la seua autónimo), reservant Guishuang per a una de les seues cinc parcialitat.

Per lo tant, en l'Antiguetat, el nom «tocario» s'aplicava solament des de l'àmbit grec i al poble que hui podem cridar kushán/yuezhi.

Aplicació al poble turfano/kucheano originari del nort de la Conca del Tarim

Els turfanos i kucheanos formen part d'una branca que es desgaja del tronc indoeuropeo provablement a principis del mileni III AEC. Sembla que cap al 1800 AEC ya estaven assentats en la Conca del Tarim. Es té notícies d'ells fins a c. finals de el I EC en el mateix lloc.

En l'Antiguetat no s'aplicava el nom «tocario» a estos pobles.

El regne més occidental tenia a Kucha com a capital. Gràcies a texts d'este regne, se sap que el gentilici singular que usaven era el de kushiññe.

El regne més oriental tenia la seua capital en Turfan, cridada llavors com Kushí o Gushí.

Segons alguns investigadors, estos tocarios del Tarim —o part d'ells— s'autodenominaven arcia i seràs (la qual cosa explicaria una miqueta l'apelatiu to-caroi que els varen donar els grecs). Per tal motiu, es diu que el seu territori ancestral va ser cridat Serica passant, per metonímia, tal nom a ser aplicat pels europeus a China en el significat de país de la seda.

Situació actual

Com es va ser perdent la memòria tant dels kushán/yuezhi com dels turfanos/kucheanos, en el sigle XX a abdós se'ls va cridar «tocarios», sent confosos sistenáticament.

En l'actualitat es ve consolidant el terme tocario per als turfanos/kucheanos del Tarim. És confús l'us d'eixe terme per als kushán/yuezhi; inclús, els investigadors que han conseguit identificar en 2023 les inscripcions kushán han propost per a ells el terme eteo-tocario («tocaris verdaders»), no tocario.

Segurament, preferint els endónimos als exònims i tractant d'evitar confusió, siga preferible l'us del terme tocario per als turfanos/kucheanos de la Conca del Tarim i el terme kushán (yuezhi) per als iranios de Bactriana. No obstant, és assunt a debatre.

Etnicidad del poble kushán/yuezhi

Molts estudiosos han vingut suponent que els yuezhi/kushán eren un poble indoeuropeo.^[4] ^[5]

En la conferència digital «Discovery of the Almosi inscriptions and its significance in the system of ancient writings of Central Àsia» (Acadèmia Nacional de Ciències de la República de Tadjikistan) en Dusambé (Tadjikistan), de l'1 de març de 2023,^[6] es va donar a conéixer l'identitat llingüística de l'idioma kushán com una llengua irania nort-oriental, a mig camí entre l'idioma bactriano i l'idioma jotanés.

En algun moment entre el c. 530 AEC (conquista aqueménida d'Àsia Central, quan habitaven el Gansú occidental) i el c. 160 AEC (quan habitaven la vall del riu Ilí) varen adoptar l'escritura aramea modificada per a formar un abúgida, del que es conserven algunes inscripcions fins a el III EC, principalment en el seu destí final en Bactriana.

Eren unes tribus iranias nort-occidentals, estretament emparentades en jorasmios, sogdianos, bactrianos i escitas-sármatas-saka. Originaris de Margiana-Bactriana, varen adoptar una vida nómada dedicada al pastoreig fins al seu assentament definitiu en Bactriana].

Finalment varen desaparéixer en posterioritat el III EC mesclats en els seus parents els bactrianos.

Referències tardanes als Chicotet Yuezhi

Xiao Yuezhi es referix als yuezhi menys militarisats que es varen assentar en el nort de China (despuix de la migració dels Gran Yuezhi).^[7] El terme s'utilisa en pobles de llocs tan diversos com Tibet, Qinghai, Shanxi i la conca del Tarim.

Alguns dels Chicotet Yuezhi es varen assentar entre els qiang d'Huangzhong, Qinghai, segons l'arqueòloga Sophia-Katrin Psarras.^[8] Es diu que els yuezhi i els qiang formaven part dels Auxiliars de Bàrbars Lleals de Huangzhong que es va amotinar contra la dinastia Han, en la Rebelió de Liangzhou (184-221 EC).^[9]

Es diu que elements del Chicotet Yuezhi formaven part del poble Jie, originari del comtat de Yushe en Shanxi.^[10] Atres teories vinculen més estretament als Jie en els xiongnu, els kangju o els pobles de parla tochariana del Tarim. Liderats per Shi Li (emperador Ming de la posterior Zhao), els jie varen establir la dinastia Zhao (319-351). Més tart, Ran Min, de l'efímera dinastia Ran Wei, va massacrar a les poblacions jie durant la guerra Wei-Jie.

En el Tibet, els Gar o mGar —nom de clan associat als ferrers— poden descendir dels Yuezhi Menors, que es reasentaron en Qiang en el 162 AEC.^[11]

Un monge chinenc cridat Gao Juhui, que va viajar a la conca del Tarim en el sigle X, va descriure als Zhongyun (仲雲; Wade-Giles Tchong-yun) com a descendents dels Yuezhi Menors.^[12] Es tractava de la ciutat-estat de Cumuḍa (també Cimuda o Cunuda), al sur de Lop Nur, en el Tarim oriental (Despuix del posterior assentament de persones de parla uigur en la zona, Cumuḍa va passar a conéixer-se com Čungul, Xungul i Kumul. Baixe l'influència posterior de l'ètnia chinenca han, va passar a cridar-se Hami).

Siga com fuerre el seu destí, els Xiao Yuezhi varen deixar de ser identificables en eixe nom i semblen haver segut subsumidos per atres ètnia, com tibetano, uigures i han.

Vore també

Referències

↑ Loewe y Shaughnessy, 1999, p. 87–88.
↑ «Zhang Qian». Encyclopedia Britannica online. Encyclopedia Britannica. Consultat el 28 d'octubre de 2012.
↑ Dean, Riaz (2022). The Stone Tower: Ptolemy, the Silk Road, and a 2,000-Year-Old Riddle (en anglés), Delhi: Penguin Viking, pp. 73-81 (Ch.7, Migration of the Yuezhi). ISBN 978-0670093625.
↑ Narain 1990, pàg. 152–155 "Devem identificar als tocarios en els yueh-chih de les fonts chinenques... El consens de l'opinió acadèmica identifica als yueh-chih en els tocarios... L'orige ètnic indoeuropeo dels yueh-chih = tocaris és generalment acceptat... Yueh-chih = poble tocario... Yueh-chih = tocarios..."
↑ Roux 1997, p. 90 "Són, segons opinió casi unànim, indoeuropeos, provablement els més orientals dels que varen ocupar les estepas."
↑ S. BONMANN, N. KOROBZOW, B. BOBOMULLOEV, "Transactions of the Philological Society", Volume 121, Issue 2 p. 293-329
↑ ROMANE, JULIAN (2018). Rise of the Tang Dynasty: The Reunification of China and the Military Response to the Steppe Nomads (AD 581-626).[1] Pen and Sword. p. 237-238. ISBN 978-1-4738-8779-4.
↑ Sophia-Karin Psarras, Han Material Culture, New York, Cambridge University Press, pp. 31, 297.
↑ Haloun, Gustav (1949). «The Liang-chou rebellion 184–221 A.D. [2] archivat en Wayback Machine.» (PDF). Àsia Major. New Séries. 1 (1): 119–132.
↑ Haw, Stephen G. (2006). Beijing – A Concise History [3]. Routledge. p. 201. ISBN 978-1-134-15033-5.
↑ Baumer, Christoph (18 d'abril de 2018). History of Central Àsia, The: 4-volume set[4]. Bloomsbury Publishing. p. RA1-352. ISBN 978-1-83860-868-2.
↑ Ouyang Xiu & Xin Wudai Shi, 1974, New Annals of the Five Dynasties, Beijing, Zhonghua Publishing House, p. 918 – cited by: Eurasian History, 2008–09, The Yuezhi and Dunhuang （月氏与敦煌）[5] (18 March 2017).

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Yuezhi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[FOOTNOTELoeweShaughnessy1999{{{c}}}87–88-1] Loewe y Shaughnessy, 1999, p. 87–88.

[Britannica-2] «Zhang Qian». Encyclopedia Britannica online. Encyclopedia Britannica. Consultat el 28 d'octubre de 2012.

[3] Dean, Riaz (2022). The Stone Tower: Ptolemy, the Silk Road, and a 2,000-Year-Old Riddle (en anglés), Delhi: Penguin Viking, pp. 73-81 (Ch.7, Migration of the Yuezhi). ISBN 978-0670093625.

[Narain1990-4] Narain 1990, pàg. 152–155 "Devem identificar als tocarios en els yueh-chih de les fonts chinenques... El consens de l'opinió acadèmica identifica als yueh-chih en els tocarios... L'orige ètnic indoeuropeo dels yueh-chih = tocaris és generalment acceptat... Yueh-chih = poble tocario... Yueh-chih = tocarios..."

[5] Roux 1997, p. 90 "Són, segons opinió casi unànim, indoeuropeos, provablement els més orientals dels que varen ocupar les estepas."

[6] S. BONMANN, N. KOROBZOW, B. BOBOMULLOEV, "Transactions of the Philological Society", Volume 121, Issue 2 p. 293-329

[7] ROMANE, JULIAN (2018). Rise of the Tang Dynasty: The Reunification of China and the Military Response to the Steppe Nomads (AD 581-626).[1] Pen and Sword. p. 237-238. ISBN 978-1-4738-8779-4.

[8] Sophia-Karin Psarras, Han Material Culture, New York, Cambridge University Press, pp. 31, 297.

[9] Haloun, Gustav (1949). «The Liang-chou rebellion 184–221 A.D. [2] archivat en Wayback Machine.» (PDF). Àsia Major. New Séries. 1 (1): 119–132.

[10] Haw, Stephen G. (2006). Beijing – A Concise History [3]. Routledge. p. 201. ISBN 978-1-134-15033-5.

[11] Baumer, Christoph (18 d'abril de 2018). History of Central Àsia, The: 4-volume set[4]. Bloomsbury Publishing. p. RA1-352. ISBN 978-1-83860-868-2.

[12] Ouyang Xiu & Xin Wudai Shi, 1974, New Annals of the Five Dynasties, Beijing, Zhonghua Publishing House, p. 918 – cited by: Eurasian History, 2008–09, The Yuezhi and Dunhuang （月氏与敦煌）[5] (18 March 2017).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]