Anar al contingut

Idioma jotanés

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Idioma jotanés
Erro al crear miniatura:
Zodíac dels animals escrit en jotanés BLI6 OR11252 1R2 1
Erro al crear miniatura:
Versos jotaneses BLE4 IOLKHOT50 4R1 1
Erro al crear miniatura:
Lliure de Zambasta BLX3542 OR9614 5R1 1

El jotanés va ser una llengua parlada en el regne budiste de Jotán cap a el VIII. És una de les llengües indoeuropeas de la família indo-ària, concretament de la branca iránica, i es calcula que es va extinguir des de l'any 1000. Es coneix per manuscrits religiosos trobats en la zona de Sinkiang.

Els documents en fusta i paper s'escrivien en escritura brahmi modificada en l'adició de caràcters adicionals a lo llarc del temps i conjuncions inusuals com la i per a la z.[1] Els documents daten del sigle IV a el XI. El tumshuqés era més arcaic que el jotanés,[2] pero és molt manco conegut perque apareix en menys manuscrits en comparació al jotanés. Es creu que el dialecte jotanés compartix traces en els moderns wají i el pastún.[3][4][5][6][7][8][9] Saka era conegut com "Hvatanai" en documents contemporàneus.[10] Molts térmens prácritos varen ser presos prestats del jotanés a les llengües tocarias.

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Saka.

Els dos dialectes coneguts de Saka estan associats a un moviment dels escitas. No es registra cap invasió de la regió en els registres chinencs i una teoria és que dos tribus dels saka, que parlaven els dos dialectes, es varen assentar en la regió entorn a l'any 200 a. C. ans que començaren els relats chinencs.[11]

El dialecte jotanés està atestat en texts entre els sigles VII i X, encara que alguns fragments estan datats en els sigles V i VI. El material del dialecte tumesco, molt més llimitat, no pot datar-se en precisió, pero es creu que la major part data de finals d'el VII o d'el VIII.[12]

La llengua saka es va extinguir en acabant de que els musulmans turcs invasores conquistaren el Regne de Jotán en l'islamisació i turquización de Sinkiang.

En el XI, es va observar per Mahmud al-Kashgari que la gent de Jotán encara tenia la seua pròpia llengua i escritura i no coneixia be el turc.[13][14] Segons Kashgari algunes llengües no turques com el kanchaki i el sogdiano encara s'utilisaven en algunes zones.[15] Es creu que el grup llingüístic Saka era al que pertanyia Kanchaki.[16] Es creu que la conca del Tarim es turquizó llingüísticament a finals d'el XI.[17]

Atres llectures

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bailey, H. W.. “Estudis sobre Saka: The Ancient Kingdom of Khotan” (en). Iran 8: 65-72. doi:10.2307/4299633.
  2. Història de les Civilisacions d'Àsia Central (en en), UNESCO, pp. 283. ISBN 92-3-103211-9.
  3. org/details/historyofancient0000frye L'història de l'antic Iran, p. org/details/historyofancient0000frye/page/192 192. ISBN 9783406093975. «[A estos Saka occidentals els distinguix dels Saka orientals que es varen desplaçar cap al sur a través de la ruta Kashgar-Tashkurgan-Gilgit-Swat fins a les planures del subcontinent indi. Açò explicaria l'existència dels antics parlants de Khotanese-Saka, dels que s'han trobat documents en el Sinkiang occidental, i la moderna llengua wakhi de Wakhan en Afganistan, una atra branca moderna de descendents de parlants de Saka paralela als Ossetes en l'oest.»
  4. La cultura dels sakas en l'antic Khotan iraní, Caravan Books, pp. 7-10. «És digne de menció que la llengua wakhi de Wakhan té traces, fonètica i vocabulari lo més propenc dels dialectes iranís al saka de Khotan.»
  5. “Contactes primerencs entre el urálico i el indoeuropeo: consideracions llingüístiques i arqueològiques: Papers Presented at an International Symposium Held at the Tvärminne Research Station of the University of Helsinki, 8-10 January, 1999” . Suomalais-Ugrilainen Seura 242. “... descendents d'estes llengües sobreviuen ara només en la llengua osete del Caucas i la llengua wakhi del Pamir, esta última relacionada en el saka que es parlava en Khotan.”
  6. «iranicaonline. org/articles/afghanistan-vi-pasto Encolypedia Iranica, AFGHANISTAN vaig vore. Paṣ̌tō». «És possible, no obstant, que la llar original del Paṣ̌tō haja estat en Badaḵšān, en algun lloc entre Munǰī i Sangl. i Shugh, en algun contacte en un dialecte de Saka afí al jotanés.»
  7. (1946) Indo-Iranica, Kolkata, Índia: Iran Society, pp. 173-174. «... i la seua llengua està més estretament relacionada, per un costat, en el saka i, per un atre, en el munji-yidgha»
  8. Bečka, Jiří (1969). Un estudi sobre l'estrés del pashto, Acadèmia, pp. 32. «El pashto, en el seu orige, és provablement un dialecte del saka.»
  9. Cheung, Jonny (2007). Diccionari etimològic del verp iraní, (Leiden Indo-European Etymological Dictionary Séries).
  10. Bailey, H. W.. “{{{title}}}” (és). Journal of the American Oriental Society. doi:10.2307/594480.
  11. Bailey, H. W.. “Estudis sobre Saka: The Ancient Kingdom of Khotan” (és). Iran: Journal of the British Institute of Persian Studies. doi:10.1080/05786967.1970.11834790.
  12. Emmerick, Ronald I.. «7. Khotanese i Tumshuqese», Les llengües iranís (en en), Routledge, pp. 377-415. ISBN 978-1-135-79704-1.
  13. Kocaoğlu, Timur. “manas. edu. kg/mjtc/oldarchives/2004/17_781-2049-1-PB. pdf Diwanu Lugatı't-Turk and Contemporary Linguistics” (és). MANES Journal of Turkic Civilization Studies: 165-169.
  14. (2010) Indiana University Press (ed.). google. com/books? id=SAX5ohFkcVgC&q=yabaqu&pg=PA72 Islamic Central Àsia: Una antologia de fonts històriques (en en), pp. 72-. ISBN 978-0-253-35385-6.
  15. google. com/books? id=SAX5ohFkcVgC&pg=PA72 Islamic Central Àsia: An Anthology of Historical Sources (en en), Indiana University Press, pp. 72-. ISBN 978-0-253-35385-6.
  16. google. com/books? id=883OZBe2sMYC&pg=PA283 Història de les civilisacions d'Àsia Central: The Crossroads of Civilizations, A. D. 250 to 750 (en en), UNESCO Publishing, pp. 283-. ISBN 978-92-3-103211-0.
  17. google. com/books? id=udjWAQAAQBAJ&pg=PA71 Canvi cultural i continuïtat en Àsia Central (en en), London: Routledge, pp. 71-. ISBN 978-1-136-15034-0.