Anar al contingut

Brahmi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Brahmi
Per a la planta medicinal coneguda com a hisop d'aigua vore Bacopa monnieri.

Brahmi és el nom modern que se li dona als membres més antics de la família bráhmica d'escritura.

De la mateixa manera que l'alfabet kharosthi, el brahmi s'utilisava per a escriure els dialectes del prácrito (derivat popular del sánscrito). Els registres supervivents d'esta lletra se circumscriuen principalment a inscripcions en edificis i tombes, aixina com en texts llitúrgics.

  • brāhmī, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).
  • Pronunciació: "brájmi",[1] o més usual «brámi».
  • Etimologia: ‘parla, discurs’ o Sárasuati (la deesa del parla), segons el Majábharata 1.19.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Les inscripcions brahmi més conegudes són els Edictes de Ashoka, que estan excavats en roca en el centre-nort de l'Índia i que daten de el III

Estos són tradicionalment considerats com els primers eixemples coneguts de l'escritura Brahmi, a pesar de que els recents descobriments sugerixen que la lletra brahmi pot ser alguna cosa més antiga. L'escritura va ser dessifrada en 1837 per James Prinsep (1799-1840), arqueòlec, filòlec i empleat de la Companyia Britànica de les Índies Orientals.[2]

Els orígens de l'escritura brahmi no estan clars. S'han propost vàries hipòtesis, pero cap conta en proves suficients que la respalen ni posen d'acort als estudiosos.

El consens acadèmic tradicional es basa en Albrecht Weber (1856) i en Sobre l'orige de l'alfabet indi brahma (1895),[3] i sosté que el brahmi deriva de l'escritura imperial aramea, com va ser clarament el cas del alfabet kharoshti, de la mateixa época, que va sorgir en el noroest de l'Índia baix el control del Imperi aqueménida (550-331 a. C.). En 1996, esta hipòtesis aramea era considerada l'escenari més provable.[4][5]

No obstant, esta hipòtesis seguix sent debatuda, sobretot en l'Índia. Alguns estudiosos, com F. Raymond Allchin, prenen el brahmi com un desenroll purament indígena, tal volta provinent de l'escritura del Indo de l'Edat del Bronze. El hipòtesis del Indo ha segut qüestionada per la falta d'evidència de l'existència d'algun tipo d'escritura entre el mileni i mig que va transcórrer entre el colapse de la civilisació de la vall del Indo (cap a el XIX) i la primera aparició de l'escritura brahmi en la mitat de el IV[5]

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Vore l'entrada brāhmī que es troba abans de la mitat de la primera columna de la pág. 742 [1] archivat en Wayback Machine. en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
  2. Detalls dels monuments budistes en Sanchi [2] archivat en Wayback Machine., artícul en la revista Archaeological Survey of Índia, 1989.
  3. Georg Bühler: On the origin of the indian brahma alphabet (‘Sobre l'orige de l'alfabet indi brahma’), 1895.
  4. Richard Salomon: «Brahmi and kharoshthi», en The world’s writing systems.
  5. 5,0 5,1 Richard Salomon (1995): «On the origin of the early indian scripts: a review article», en la Journal of the American Oriental Society, 115.2, págs. 271-279, 1995.


Referències

[editar | editar còdic]