Edictes de Ashoka
Els edictes de Ashoka són trentatrés edictes proclamats per l'emperador Ashoka i inscrits en coves, murs, roques i els pilars de Ashoka, una série de columnes repartides pels seus dominis en l'objectiu de fer aplegar el contingut d'estos edictes a tota la població. Alguns pilars contenen més d'un edicte, uns atres són monogràfics i finalment uns atres no conserven el text original. Els edictes expliquen parts de la vida del seu creador i la seua visió del dharma, i constituïxen un testimoni clau de l'història del budisme i de les costums del sigle III a. C..
Els texts varen ser dictats pel emperador Ashoka i repartits per tot el subcontinent indi durant el seu regnat sobre l'Imperi Maurya des d'en 269 a. C. fins al 232 a. C. Estes inscripcions són els documents històrics més antics de l'Índia que s'han dessifrat i els primers en mencionar el budisme. Els edictes giren entorn a alguns temes recurrents: la conversió de Ashoka al budisme, descripció dels seus esforços per difondre esta religió, els seus preceptes morals i religiosos, aixina com el seu programa social i el benestar dels animals. Les inscripcions eren per al poble comú i estaven en llocs públics.
El seu mensage central és l'idea de la retribució, segons la qual es rep en vides futures lo que es causa en la present.
Descobriment
Les inscripcions de Ashoka varen ser descobertes solament en 1837[1] i no se li varen atribuir en certea fins a 1915. En estes inscripcions, el sobirà es designa a sí mateixa com «l'amat dels deus» —Devanaṃpriya—. L'us del terme Devanaṃpriya per a referir-se a Ashoka va ser confirmat per una inscripció descoberta en 1915 en Maski, un poble en el districte de Raichur de Karnataka. Un atre edicte sobre roca que acredita l'us d'este nom també es va trobar en Gujarra, un poble en el districte de Datia en Madhya Pradesh.
Estos edictes s'han dessifrat en la primera mitat del XIX per l'arqueòlec i historiador britànic James Prinsep.[2] En francés, les traduccions de Émile Senart i Jules Bloch són les més conegudes.
Formes dels edictes
Les edicions es poden dividir en tres categories:
- Els sèt edictes dels pilars de Ashoka.
- Els edictes principals sobre roca, inscrits en roques i llarcs.
- Edictes menors en roca, també inscrits en les roques pero més curts.
Cronologia
Segons les seues pròpies inscripcions, Ashoka va posar fi a la seua guerra contra Kalinga durant el 8.º any del seu regnat.[3]
En el dècim any del seu regnat, va escomençar un pelegrinage en el seu territori per a predicar el Dharma.[3] El mateix any, «en l'any 10.º del seu regnat», va escriure la seua primera entrada, l'inscripció bilingüe de Kandahar que la va fer en Chilzina, Kandahar, el centre d'Afganistan Esta inscripció va ser escrita en grec i arameo exclusivament.[4]
Des del 12.º any del seu regnat, va escomençar a gravar els seus edictes principalment en roques, en la finalitat de propagar la Llei.[3] Estes són les 14 edicions majors i d'edicions menors. Estes inscripcions de Ashoka estan en llengües índies a excepció de l'edició grega de Ashoka, inscrita en una estela de pedra calcàrea.[4]
Durant els anys 26.º i 27.º del seu regnat, Ashoka va inscriure nous edictes, esta volta en columnes majestuoses, cridats els pilars de Ashoka.[3] Es tracta d'edicions en columnes.
Similituts
Segons Valeri Yailenko, l'inscripció Kinéas, feta en Aï Khanoum al voltant de l'any 300 a. C. va tindre provablement influencia en l'escritura dels decrets de Ashoka unes décades més vesprada, al voltant de 260 a. C. De fet, en els edictes de Ashoka destaquen les regles morals molt pròximes als registre de Kineas, tant en térmens de contingut com en els de formulació.[4]
Idioma i estil
Les escritures trobades en la part oriental de l'Índia estan escrites en prácrito magadhi, provablement l'idioma de la cort de la mateixa manera que Siddhartha Gautama, utilisant l'alfabet brahmi. Les inscripcions occidentals estan escrites en l'alfabet kharoshthi en un llenguage similar al sánscrito. Finalment, un edicte únic trobat en Kandahar, Afganistan està escrit en grec i arameo.
És provable que els edictes anaren escrits per Ashoka en persona, i no per un negre que haguera utilisat un estil més habitual dels edictes reals dels vells temps. L'estil utilisat per Ashoka és repetitiu i pesat, com si estiguera dirigit a llectors en dificultats de comprensió.
Referències
- ↑ Encyclopædia Universalis
- ↑ Coningham y Young, 2015, p. 408-410
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Ashoka: The Search for Índia's Lost Emperor parell Charles Allen [1]
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Yailenko, 1990, p. 239-256.
Bibliografia
- (francés) Émile Sénart (1881). Els inscriptions de Piyadasi, tom I. (Traduction dones 14 édits majeurs sur roche)
- (francés) Émile Sénart (1886). Els inscriptions de Piyadasi, tom II. (Traduction dones édits sur piliers et dones édits mineurs)
- (anglés) S. Dhammika (1993). Buddhist Publication Society (ed.). [https://archive.org/details/edictsofkingasok0000sdha Edicts of King Asoka. ISBN 955-24-0104-6.] (Traduction dones édits)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Edictes d'Aixoka» de Wikipedia en ca publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Édits d'Ashoka» de Wikipedia en francés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.