Anar al contingut

Dharma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Dharma (desambiguació).


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

El dharma (; en pali: dhamma) o darma és un concepte que s'ampra, en llaugeres diferències, en casi totes les doctrines, filosofia i religions d'orige indi (les religions dhármicas), tals com el hinduisme, el budisme, el jainisme, el sijisme i unes atres.[1] Pel seu complex significat, no existix una traducció directa d'una sola paraula per a dharma en les llengües europees.[2] Sol traduir-se com «rectitud», «mèrit» o «deures religiosos i morals» que rigen la conducta individual,[3][4] o com a «religió», «llei religiosa» o «conducta piadosa correcta». Aixina i tot, el seu concepte com a llei, conducta, camí o orde correcte o natural, presenta certes equivalència en atres conceptes filosòfics o religiosos presents en atres cultures, tals com el Tao en la cultura chinenca, o el terme avéstico Asha en l'antiga cultura persa. En el hinduisme, el dharma és un dels quatre components del Puruṣārtha, els objectius de la vida, i es referix a comportaments que es consideren concordes en Ṛta, l'orde que fa possible la vida i l'univers.[nota 1]Inclou deures, drets, lleis, conducta, virtuts i una «forma correcta de viure».[6] Té una validea transtemporal.[7]

En el budisme, dharma significa «llei i orde còsmics», expressats per les ensenyances del Buda.[8] En la filosofia budista, dhamma/dharma és també el terme per a referir-se a «fenomens».[9]

En el jainisme, dharma es referix a les ensenyances del Tirthankara (Yina) i al conjunt de doctrines relatives a la purificació i la transformació moral dels sers humans. En el sijisme, dharma significa el camí de la rectitud i la pràctica religiosa adequada i els propis deures morals cap a Deu.[10]


Nom sánscrito

Etimologia

El sustantiu dharma es basa en la paraula dhara, que prové del sánscrito dhri, que significa ‘posseir’, ‘conservar’, ‘mantindre’.[nota 2]

La paraula prové d'una raïl indoirania dhar ‘ajustar, soportar, sostindre’, conectada en

  • el avéstico donar
  • el grec θρόνος /'θɾonos/ (thronos), θρᾶ-νος /'θɾanos/ (thranos)
  • el llatí frēnum (‘regna per a cavall, fre’), i frēels teus.
  • el antic alt alemà tarni [latens] (‘amagat, retirat’) i
  • en eslau eclesiàstic drъžǫ, drъžati (‘sostindre, posseir’). S'ha sugerit,cita requerida encara que permaneix incerta, l'identitat etimològica entre dharma i ellatí firmus (d'a on prové l'espanyol «ferm»). L'antònim de dharma és adharma (‘irreligión’).

Significat

Dharma té varis significats, com a ‘religió’,

‘ensenyança’, ‘llei natural’, ‘naturalea’, ‘conducta correcta’, ‘virtut’, ‘allò que sosté o manté unit’, ‘veritat’, ‘alguna cosa establit o ferma’, figurativamente: ‘sustentador, respal’ (en el cas de deïtats) i en sentit més abstracte, és similar al terme grec nomos, ‘norma fixa, estatut, llei’. Tot ser humà té un dharma, un deure suprem quan eixecuta els seus actes, i és l'utilisar l'acció per a realisar-se interiorment. La mateixa naturalea té també la seua dharma, la seua deure: el del Sol és allumenar i donar vida; el dels animals, entre atres funcions, és el de servir d'aliment als seus depredadors, i estos als següents en la cadena alimentícia, en la finalitat de preservar la vida, etcétera. El dharma més alt del ser humà és el coneiximent de sí mateixa. Elliure albir existix com la capacitat d'identificar-te o no en les accions que eixecutes. Una persona reacciona pels hàbits, pero pot reaccionar no per a modificar l'acció sino per a identificar-se o no en eixe resultat. Eixa no identificació en l'acció és lo que es diu lliure albir, pero no en la modificació de l'acció. És la modificació de l'associació a l'acció, lo que es diu Dharma. L'única llibertat que tenim és el Dharma.

Història de la paraula

La paraula dharma apareix ya en el Átharva vedá (I mileni a. C.) i en el sánscrito clàssic. En idioma pāli pren la forma dhamma (com s'utilisa moltes voltes en el budisme). L'erudit anglés del XIX, Monier-Williams propon com a traduccions (en l'àmbit espiritual i religiós) ‘virtut, moralitat, religió, mèrit religiós’. Pero també significa "propòsit" o "intenció"; ergo: tindre un bon dharma és tindre un bon propòsit, una bona intenció de vida. D'ahí el seu parentesc en "virtut". La paraula dharma ya estava en us en la religió védica històrica i el seu significat i alcanç conceptual va evolucionar a lo llarc de varis milenis.

El dharma en les religions dhármicas

El dharma en el hinduisme

En el hinduisme, el dharma significa les conductes que es considera que estan d'acort en el rita (és dir en l'orde que fa possible la vida i l'univers) i inclou deures, drets, lleis, conducta, virtuts i un recte modo de viure. En el hinduisme, el dharma és la llei universal de la naturalea, llei que es troba en cada individu lo mateix que en tot l'univers. A nivell còsmic esta llei es concep manifestada per moviments regulars i cíclicos. Per este motiu se simbolisa al dharma com una roda (dharma-chakra: ☸) que torna o gira sobre sí mateixa. Este símbol és el que es troba en la bandera de l'Índia. A nivell de l'individu humà, el dharma adquirix una nova accepció: la del deure ètic i religiós que cada cual té assignat segons la seua determinada situació de naiximent. Existixen varis texts sobre el tema del deure, cridats genèricament Dharmasastra, entre els que s'inclouen les Lleis de Manu. Els hinduistas no criden «hinduisme» a la seua religió, sino sanatana dharma, que es traduïx com a ‘religió eterna’. Igualment la conducta del dharma a seguir estaria relacionada en sattva, la més elevada de les tres guna. Aixina, per al hinduisme, el complir el Dharma seria una forma de conseguir obtindre un bon Karma, o ser un camí a seguir per a conseguir la lliberació espiritual.


El deu Dharma

En la epopeya índia del Majábharata també apareix la figura de Dharma representat com un deu (Iama, el superintendente de la mort), que encarna com un home, Iudistira, que és un emperador mencionat en el Majabhárata (text épico-religiós del sigle III a. C.). El text conta que quan es va retirar, per causa d'edat, va viure en les ciutats índies per a fer meditació i trobar el camí de la superació del cicle de les reencarnacions, alguna cosa que era habitual antigament per a portar a terme el Áshram. Debido a ello no va morir, puix va ser dut en cos i ànima al Cel d'Indra, el cap de tots els deus, a on encara seguiria vivint.

El dharma en el budisme

En el budisme, dharma significa ‘llei còsmica i orde’, encara que també s'aplica a les ensenyances de Buda donades per a alcançar el nirvana, i en això la lliberació del samsara (que nos manté en els sis regnes d'existència). En la doctrina budista, el dharma és també el terme usat per a ‘fenomens’. Dins del budisme la noció del dharma (entés com a doctrina) es va dividir per a la seua millor comprensió en les cridades Tipitaka:

  • sutras (ensenyances del Buda Siddharta Gautama mateix);
  • vinaias (regles monásticas proporcionades pel Buda); i
  • abhidharma (comentaris i discussions sobre els sutras i vinaias pels sabio de periodos posteriors). Estos tres conjunts d'escrits conformen el Cànon Pali o també tal com s'ha dit cridat Tipitaka. El dharma és una de les cridades tres joyes (mani) o tesors del budisme junt en el Buda i la Sangha. És per açò que la menció de la paraula dharma és freqüent entre els budistes, ya que constituïx un dels principals elements de l'anomenada «fòrmula del triple refugi»:
En la shanga [‘comunitat’] em refugie
en el dharma [‘doctrina’] em refugie
en el Buda em refugie
i per ells actue.

El dharma en el jainisme

En el jainisme el dharma es referix a les ensenyances dels yinas i el cos de la doctrina relativa a la purificació i transformació moral dels sers humans. En el jainisme el dharma s'entén principalment com a ‘moviment’ de la dravia o substància universal. En tal sentit dins del jainisme el dharma és una de les sèt categories de la dravia, sent les atres

  • adharma (irreligión, impiedad),
  • akasa (éter, substància intangible),
  • pudgala,
  • kala (temps) i
  • yiva-atma (viva-ànima). La roda del dharma que es troba en la bandera de l'Índia és coneguda oficialment com chakra d'Ashoka, encara que el emperador Ashoka va ser un destacat budiste, la roda del dharma que es va usar en els seus monuments remetia en el seu simbolisme principalment a l'accepció hinduista (la més antiga) del dharma.

El dharma en el sijisme

En el sijisme, la paraula dharm significa ‘el camí de la justícia’.[10][11]

El dharma en símbols

La roda en el centre de la bandera de l'Índia simbolisa el dharma.

L'importància del dharma per a la civilisació índia queda ilustrada per la decisió de l'Índia en 1947 d'incloure el Ashoka Chakra, una representació del dharmachakra (la "roda del dharma"), com a motiu central de la seua bandera.[12]

Similituts o paralismes en atres tradicions

En ser el Dharma una guia per a la conducta i camí correcte, podem trobar similituts i paralismes en moltes tradicions. Eixemple d'això és el concepte de Gran rectitud en el Taoisme, el qual fa referència a un estat d'integritat i justícia moral; el qual es considera un camí cap a la vida virtuosa i armoniosa en el Tao, en el que un actua de manera correcta i justa en totes les situacions.


Vore també

Notes

  1. ↑ Del Diccionari Oxford de Religions del Món': "En el hinduisme, el dharma és un concepte fonamental, referit a l'orde i la costum que fan possible la vida i l'univers, i per tant als comportaments apropiats per al manteniment d'eixe orde."[5]
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vejau l'entrada dharma, que es troba en l'octau rengló de la tercera columna de la sanskrit-lexicon. uni-koeln. de/cgi-bin/monier/serveimg. pl? file=/scans/MWScan/MWScanjpg/mw0510-dhamani.jpg pág. 510 [1] archivat en Wayback Machine. en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).


Referències

  1. ↑ «Dharma».
  2. ↑ Vejau:
    • Ludo Rocher (2003), The Dharmasastra, Chapter 4, in Gavin Flood (Editor), The Blackwell Companion to Hinduism, ISBN 978-0-631-21535-6.
    • Alban G. Widgery, "The Principles of Hindu Ethics", International Journal of Ethics, Vol. 40, No. 2 (Jan. 1930), pp. 232–245.
  3. ↑ Grimes, 1996, p. 112.
  4. ↑ Britannica, The Editors of Encyclopaedia. (9 d'abril de 2019) "britannica. com/topic/dharma-religious-concept Dharma". Encyclopedia Britannica. Consultat el 14 de setembre de 2021.
  5. ↑ "encyclopedia. com/topic/dharma. aspx#1 Dharma", The Oxford Dictionary of World Religions.
  6. ↑ see: "Dharma", The Columbia Encyclopedia, 6th Ed. (2013), Columbia University Press, Gale, ISBN 978-0-7876-5015-5; Steven Rosen (2006), Essential Hinduism, Praeger, ISBN 0-275-99006-0, Chapter 3.
  7. ↑ Kumar, Shailendra. “Ancient Vedic Literature and Human Rights: Resonances and Dissonances” (en). Cogent Social Sciences 7 (1): 1858562. doi:10.1080/23311886.2020.1858562. ISSN 2331-1886.
  8. ↑ «SuttaCentral» (en en). SuttaCentral. Consultat el 2026-05-12.
  9. ↑ David Kalupahana. The Philosophy of the Middle Way. SUNY Press, 1986, pp. 15–16.
  10. ↑ 10,0 10,1 Rinehart, Robin (2014), en Pashaura Singh, Louis I. Fenech (Editors), The Oxford Handbook of Sikh Studies, ISBN 978-0-19-969930-8, Oxford University Press, págs. 138–139.
  11. ↑ W. Owen Cole (2014), in Pashaura Singh, Louis I. Fenech (Editors), The Oxford Handbook of Sikh Studies, ISBN 978-0-19-969930-8, Oxford University Press, pp. 254.
  12. ↑ Narula, S. (2006), International Journal of Constitutionalaw, 4(4), pp. 741–751.

Bibliografia


Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dharma&oldid=1406163»