Lleis de Manu
Les Lleis de Manu és un important text sánscrito de la societat antiga de l'Índia.
Nom sánscrito
[editar | editar còdic]- Manu-samjitaa (‘recopilació de Manu’).[1]
- manusaṃhitā, en AITS (alfabet internacional de transliteraació sánscrita).
- मनुसंहिता, en alfabet devanagari.
- Maanava-dharma-shaastra (‘escritura sagrada sobre religió [provinent] de Manu’).
- mānavadharmaśāstra, en alfabet AITS
- मानवधर्मशास्त्र, en alfabet devanagari.
- Manu-smriti (‘text de tradició de Manu).
- manusmṛiti, en alfabet AITS
- मनुस्मृति en alfabet devanagari.
Datació
[editar | editar còdic]Segons el text, eixes doctrines varen ser dictades per el sabio Manu (qui en la religió hinduista és l'antepassat comú de tota l'humanitat) als rishis que li havien demanat que els allumenara. Com tots els texts hinduistas, carix de datació. Pel tipo d'idioma sánscrito clàssic, es desprén que és posterior en varis sigles al sánscrito védico (que es va utilisar en el nort de l'Índia fins a el VII aproximadament).
Varis historiadors creuen que el text va ser escrit durant o despuix del regnat del rei hinduista Púsiamitra Shunga (al voltant de el III), qui va perseguir als budistes i els va tirar de l'Índia. Despuix de la ruptura dels imperis Mauria i Shunga, va haver un periodo d'incertitut que va dur a un aument de l'interés en normes socials ultraconservadoras.[2] Segons Romila Thapar, «La severitat dels «La severidad de los dharma shastras (escrituras sobre religión) fue sin duda un comentario que surgió de la inseguridad de los ortodoxos ante una era de fluctuaciones» (escritures sobre religió) va ser sense dubte un comentari que va sorgir de l'inseguritat dels ortodoxos davant una era de fluctuacions».[3]
- Sir William Jones (1746-1794): 1250-500 a. C.[4]
- Friedrich Schlegel (1772-1829): abans del 1000 a. C.[4]
- Monier Monier-Williams (1819-1899): 500 a. C.[4]
- Johaentgen: 350 a. C.[4]
- Burnell: 100 a 500 d. C.[4][5][6]
- Thomas J. Hopkins (1971), va ser escrit entre el 200 a. C. i el 100 d. C.[7]
- Encyclopedia Britannica Concise, el text s'ha preservat des de el I[8]
- Hermann Kulke i Dietmar Rothermund (1986) va ser escrit entre els sigles II i III d. C.[9]
- Gavin Flood (1996) va ser escrit «entre el II i el III».[10]
- John Keay (2000), la seua forma final va ser posada per escrit en el II[11]
- Patrick Olivelle (2005): II o III d. C., segons evidències numismàtiques, i la menció de monedes d'or com a pagament de multes.[12]
- Burjor Avari (2007) va ser escrit entre el II i el II[13]
Estos tipos de texts dhármicos són notables també perque no varen dependre de l'autoritat de cap escola védica en particular, per lo que varen anar el punt de partida d'una tradició independent que emfatisava el dharma (deure religiós) per sí mateix i no pels seus orígens refrendats pels texts Vedas.[14]
Traduccions
[editar | editar còdic]En 1794, sir William Jones (1746-1794) va traduir les lleis de Manu en el nom de The institutes of Manu (‘els estatuts de Manu’), sent la primera obra en sánscrito traduïda a un idioma europeu. En 1797, l'alemà Huttner ho va traduir a l'idioma alemà. En 1884 es va publicar en Londres una atra excelent traducció, començada per A. C. Burnell i completada pel professor nortamericà E. W. Hopkins (1857-1932), baix el títul The ordinances of Manu (‘les ordenances de Manu’). En 1886 va aparéixer la competent versió de Johann Georg Bühler, en una llarga introducció (com el volum 25 dels Llibres sagrats d'Orient).[15] En 1893 el professor Georges Strehly va publicar en París una elegant traducció francesa, Els lois de Manou, que integrava un dels volums dels Annales du Musée Guimet. En 1912 l'espanyol José Alemany i Bolufer (1866-1934) ho va traduir de la versió en francés (encara que diu «traduït del sánscrito»), en el nom de Mánava Dharma Zástra, o llibre de les lleis de Manu.[16] En 1924 l'espanyol V. García Calderón ho va traduir de la versió en francés.[17]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Segons el Sanskrit-english dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ Per a consultar sobre el periodo d'incertitut posterior a l'imperialisme indi (Mauria i Shunga) com a factor en el desenroll del Còdic de Manu, consultar Kulke i Rothermund, pág. 85.
- ↑ Thapar, Romila (1931-): Early Índia: from the origins to AD 1300 (pág. 279). Berkeley (Califòrnia): University of Califòrnia Press, 2002; ISBN 0-520-24225-4.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Hunter, William Wilson (1895): The Indian Empire: Its People, History and Products (pág. 114, subtítul «Dona't of Manu?»). Londres: Trübner.
- ↑ For composition between 200 BCE and 200 CE see: Avari, Burjor (pág 142.
For dating of composition "between the second century BCE and third century CE" see: Flood (1996), p. 56.
For dating of Manu Smriti in "final form" to the 2nd century CE, see: Keay, p. 103.
For dating as completed some clave between 200 BCE and 100 CE see: Hopkins, p. 74.
For provable origination during the 2nd or 3rd centuries AD, see: Kulke and Rothermund, p. 85.
For the text as preserved dated to around the 1st century BCE. see: Encyclopedia Britannica, consultat el 8 d'octubre de 2013. - ↑ Joshi, Dinkar: Glimpses of Indian Culture (pág. 51). ISBN 9788176501903.
- ↑ Hopkins, Thomas J. (1971): The hindu religious tradition (pág. 74). Belmont (Califòrnia): Wadsworth Publishing Company, 1971.
- ↑ Encyclopedia britannica concise (enciclopèdia britànica concisa): artícul «Manu-smrti» [1] archivat en Wayback Machine., consultat el 24 de juny de 2007.
- ↑ Kulke, Hermann; i Rothermund, Dietmar (1986): A History of Índia (pág. 85). Nova York: Barnes & Noble, 1986; ISBN 0-88029-577-5.
- ↑ Flood, Gavin (1996): An introduction to hinduism (pág. 56). Cambridge: Cambridge University Press, 1996; ISBN 0-521-43878-0.
- ↑ Keay, John (2000): Índia: a History (pág. 103). Nova York: Grove Press, 2000; ISBN 0-8021-3797-0.
- ↑ Olivelle, Patrick (2005): Manu's Code of Law. Londres: Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0195171464.
- ↑ Avari, Burjor (2007): Índia, the ancient past: a history of the Indian subcontinent from c. 7000 BC to AD 1200 (pág. 142). Nova York: Routledge, 2007.
- ↑ Sobre que els dharmashastras —inclós el Manu sámjita— com a punt de partida d'una tradició que no es basava en un orige védico, vore Hopkins, pág. 74.
- ↑ Sacred Books of the East (The Laws of Manu), traducció de Georg Bühler, volum 25, Oxford (Anglaterra), 1886; en anglés.
- ↑ Mánava dharma zástra, o llibre de les lleis de Manu, traduït del francés per José Alemany i Bolufer. Madrit: Llibreria Successors de Hernando (primera edició, 444 pàgines), 1912.
- ↑ Les lleis de Manu, text complet en castellà, en 12 archius pdf, traduït del francés per V. García Calderón.
Vore també
[editar | editar còdic]- Dharma shastra (llibres de lleis de l'Índia).
- Usura en l'antiga Índia
- Còdic de Hammurabi
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leyes de Manu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.