Sánscrito védico
El sánscrito védico o védico és un antic idioma indoario. És una forma arcaica del sánscrito i un descendent del protoindoiranio. Està estretament relacionat en l'avéstico, l'idioma iranio més antic que es conserva. El sánscrito védico és l'idioma més antic testificat de la branca indoirania de la família indoeuropea.
El sánscrito védico és l'idioma en que es va compondre el Rigveda (el text més antic de l'Índia, que es va compondre oralment des de mediats del II mileni a. C.). El sánscrito védico s'ha conservat oralment com una part de la tradició védica srauta de vora, anterior a l'aparició de l'escritura alfabètica en l'Índia per varis sigles. Degut tant a la falta de proves epigràfiques com a la falta d'una ininterrompuda tradició manuscrita, el sánscrito védico pot considerar-se un idioma reconstruït. Especialment la fase més antiga de l'idioma, el sánscrito rigvédico (l'idioma en que es varen compondre els himnes del Rigveda), solament es conserva en una forma que es va editar durant varis sigles des de la composició dels texts. La recuperació de la seua forma original és una qüestió de la reconstrucció llingüística.[1]
Des d'aproximadament el sigle VI a. C., en el periodo clàssic de l'Edat del Ferro de l'Antiga Índia, el sánscrito védico va donar pas al sánscrito clàssic d'acort a com ho va definir la gramàtica de Panini.
Història
[editar | editar còdic]
Derivació prehistòrica
[editar | editar còdic]A pesar d'estar relativament prop de la forma reconstruïda del protoindoiranio, el sánscrito védico ya està clarament identificat com un idioma del grup índico. Entre els canvis fonològics del protoindoiranio està la pèrdua dels fonema /z/ i /z/, i l'introducció d'una série de consonants retroflejas. Per eixemple, el protoindoiranio niždona (‘niu’) va generar el védica nīḍa (‘lloc de descans, assent, morada’), lo que implica tant la pèrdua de la *ž retrofleja, la prolongació de la *i en una ī (/ii/) i la substitució de la d per una ḍ retrofleja. Pel costat del vocabulari, el sánscrito rigvédico mostra un número considerable de préstams llingüístics presos de fonts indígena del continent índico. Esta influència en el sánscrito védico enjorn també s'estén a les característiques fonètiques, morfològiques i sintàctiques, i s'atribuïx generalment a la família d'idiomes drávidas o munda.
La separació dels indoarios del grup ancestral indiferenciado protoindoiraní es data comunament ―sobre la base de raons llingüístiques― en el XIX a. C.[2]
La composició (oral) dels himnes més antics del Rig-veda es data en varis sigles despuix d'esta divisió, més o menys cap a el XVI a. C.[3]
Tant Asko Parpola (1988) i J. P. Mallory (1998) ubiquen el locus de la divisió de l'idioma iranio (que es va traslladar a Pèrsia) i el indoario (que va descendir a l'Índia) en la cultura bactria-marguiana, que va desenrollar una Edat del Bronze. Parpola (1999) va elaborar un model i va deduir que els indoarios protorigvédicos varen invadir la cultura bactria-marguiana al voltant de el XVIII a. C.
Va deduir també una presència primerenca dels indoarios en el horisó harapano tardà (la cultura del Cementeri H) des d'aproximadament el 1900 a. C., i una intrusió protorigvédica (protodárdica) en la regió del Panyab potser corresponent en la cultura del riu Swat des d'al voltant del 1700 a. C. D'acort en este model, el sánscrito rigvédico ―dins de la gran família indoaria― seria l'antepassat directe dels idiomes dárdicos.[4]
Els himnes del Rig Veda varen ser per lo tant composts en un idioma llitúrgic que es basa en l'idioma natural parlat en la ciutat de Gandhara durant el primera fase de la cultura del riu Swat, al final de l'Edat del Bronze en l'Índia. Durant els següents sigles, este idioma llitúrgic va aplegar a separar-se dels idiomes vernàculs parlats, i va aplegar a ser conegut com l'idioma «artificial» o «elaborat» (sáms-krita: ‘perfectament construït’), en contrast en els idiomes vernàculs prácritos (sent prá-krita: ‘natural’, ‘sense refinar’), que es varen desenrollar al final del periodo védico.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Restoring historical language of the Vedas from attested vedic [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés) en el lloc web de l'Universitat de Texas.
- ↑ Mallory, J. P. (1989): In search of the indo-europeans: language, archaeology, and myth. Londres: Thames & Hudson, pág. 38f.
- ↑ Segons l'artícul «Indo-Iranian languages», pág. 306, en la Encyclopedia of Indo-European Culture (enciclopèdia de cultura indoeuropea).
- ↑ Parpola, Asko (1999). «The formation of the Aryan branch of Indo-European», en BLENCH, Roger, i SPRIGGS, Matthew: Archaeology and language, volum III: «Artefacts, languages and texts». Londres i Nova York: Routledge.
Referències
[editar | editar còdic]- WINDISCH, Ernst Wilhelm Oskar; i DELBRÜCK, Berthold: Die altindische Wortfolge aus dem Catapathabrahmana.
- MACDONELL, A. A.: Vedic Grammar (1910).
- MACDONNELL, A. A.: Vedic Grammar for Students
- LINDNER, Bruno: Altindische Nominalbildung: Nach donen Samhitas dargestellt, 1878. [2]
- WITZEL, Michael: «Tracing the Vedic dialects», en Dialectes dans els litteratures Indo-Aryennes. París: Caillat, 1989, págs. 97–265.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sánscrito védico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.