L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Aśoka


Plantilla:Wikipedia Gravada Aśoka o Ashoka Vardhana (304-232 a. C.) va ser el tercer emperador mauria. Era fill de Bindusara i net de Chandragupta. Va regnar sobre la major part del subcontinent indi des de circa 269 a. C. fins a 232 a. C.[1] de l'actual Afganistan fins a Bengala i també cap al sur, fins a l'actual Mysore. Cap a 260 a. C., va conquistar Kalinga en una destructiva guerra,[2] cosa que no havia conseguit cap dels seus antecessors.[3] Despuix de presenciar les matances de la guerra, es va convertir gradualment al budisme.[4]

Aśoka
Est artícul tracta sobre l'emperador fundador de l'Índia. Per a atres usos d'este terme vore Ashoka (desambiguació).

Ashoka va mamprendre una guerra destructiva contra l'estat de Kalinga (la moderna Odisha),[5] que va conquistar cap a l'any 260 a. C.[6] Segons una interpretació d'els seus Edictes, es va convertir al Budisme[5] despuix de presenciar les morts massives de la Guerra de Kalinga, que havia mamprés per afany de conquista i que, segons es diu, va provocar directament més de cent mil morts i cent cinquanta mil deportacions.[7] Se li recorda pels Pilars de Ashoka i els edictes, per enviar monges budistes a Sri Lanka i Àsia Central, i per establir monuments que marquen varis llocs significatius en la vida de Buda Gautama.[8]

Més allà dels Edictes de Ashoka, l'informació biogràfica sobre ell es basa en llegendes escrites sigles despuix, com el Ashokavadana del II. (Narració de Ashoka, una part del Divyavadana), i en el text de Sri Lanka Mahavamsa (Gran Crònica). L'emblema de la moderna República de l'Índia és una adaptació del Capitel del #León de Ashoka. El seu nom en sánscrito "Aśoka" significa "indolor, sense pena" (la a privativum i śoka, "dolor, oix"). En els seus edictes, se li crida Devānāmpriya o "l'Amat dels Deus"), i Priyadarśin o Priyadarshi o "El que mira a tots en afecte"). El seu afecte per un arbre és la raó per la que el seu nom es relaciona en el "arbre de Ashoka" o Saraca indica (a voltes mal identificada com Polyalthia longifolia), i a açò es fa referència en el Ashokavadana.

En Esquema de l'història universal (1920), H.G. Wells va escriure: "En mig de les decenes de mils de noms de monarques que abarroten les columnes de l'història, les seues majestades i gracietas i #serenitat i altezas reals i similars, el nom de Ashoka lluïx, i lluïx, casi sol, com una estrela. "[9]

Nom i etimologia

  • aśokavardhana, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteració del sánscrito).[10]
  • अशोकवर्धन, en escritura devanagari del sánscrito.[10]
  • Pronunciació: /ashóka vardhána/ o (menys usual) /ashoká várdhana/.[10]
  • Etimologia: ‘el que aumenta el consol de l'afligiment’, sent:[10]
    • aśoka: ‘que no causa tristor’[10]
* a: partícula negativa[10]
* śoká: ‘ardor, calor’ o ‘coentor, sofriment, desconsuelo, ofegue, quebranto, sinsabor, disgust, dolor, desasosiego, reconcomió, remordiment’, ya en el Rig-veda (el text més antic d'Índia, de mitan del II mileni a. C.). En els Puranas, Shoká també és la personificació del pesar, fill de la Mort, o fill de Drona i Abhimati.[10]
  • várdhana: ‘que aumenta’.[10]

Vida

La mort de Bindusara va dur a una guerra de successió. Segons el Divyavandana, Bindusara volia que li succeïra el seu fill Susima, pero Aśoka va obtindre el respal dels ministres del seu pare, que trobaven a Susima massa arrogant.[11] Un ministre cridat Radhagupta sembla haver jugat un important paper en el seu accés al tro. La coronació va tindre lloc en 269 a. C.

Primers anys

Les pròpies inscripcions de Ashoka no descriuen el seu primers anys, i gran part de l'informació sobre este tema prové de llegendes apócrifas escrites centenars d'anys despuix d'ell.[12] Encara que estes llegendes inclouen detalls òbviament ficticis, com a narracions de les vides passades de Ashoka, inclouen alguns detalls històrics plausibles sobre el periodo de Ashoka.[12][13]

Dates

No se sap en certea la data exacta del naiximent de Ashoka, ya que els texts indis contemporàneus existents no registren tals detalls. Se sap que va viure en el III, ya que les seues inscripcions mencionen a varis governants contemporàneus les dates dels quals es coneixen en major certea, com Antíoco II Teo, Ptolomeo II Filadelfo, Antígono II Gonatas, Magues de Cirene i Alejandro (d'Epiro o Corinto).[14] Per lo tant, Ashoka va deure nàixer en algun moment de finals del IV o principis del III (c. 304 a. C.),[15]


Ascendència

Les pròpies inscripcions de Ashoka són prou detallades, pero no mencionen als seus antepassats.[16] Atres fonts, com els Puranas i el Mahavamsa afirmen que el seu pare va ser l'emperador mauryano Bindusara, i el seu yayo va ser Chandragupta - el fundador de l'Imperi.[17] El Ashokavadana també nomena al seu pare com Bindusara, pero remonta la seua ascendència al rei contemporàneu de Buda Bimbisara, a través d'Ajatashatru, Udayin, Munda, Kakavarnin, Sahalin, Tulakuchi, Mahamandala, Prasenajit, i Nanda.[18] El monge tibetà del XVI Taranatha, el relat de la qual és una versió distorsionada de les tradicions anteriors,[19] descriu a Ashoka com a fill illegítim del rei Nemita de Champarana de la filla d'un comerciant.[20]

Ashokavadana afirma que la Mare de Ashoka era filla d'un brahmán de Champa, i es profetizó que es casaria en un rei. En conseqüència, el seu pare la va dur a Pataliputra, a on va ser introduïda en l'harem de Bindusara, i finalment, es va convertir en la seua reina principal.[21] El Ashokavadana no la menciona pel seu nom,[22] encara que atres llegendes li donen diferents noms.[23] Per eixemple, el Asokavadanamala la flama Subhadrangi.[24][25] El Vamsatthapakasini o Mahavamsa-tika, un comentari sobre el Mahavamsa, la flama Dharma (Dhamma en Pali), i afirma que pertanyia al clan Moriya Kshatriya.[25] Una llegenda Divyavadana la flama Janapada-kalyani;[13] segons l'erudit Ananda W. P. Guruge, este no és un nom, sino un epítet.[24]

Segons l'historiador del II Appian, Chandragupta va establir una aliança matrimonial en el governant grec Seleuco I Nicator, lo que ha dut a especular que Chandragupta o el seu fill Bindusara es varen casar en una princesa grega. No obstant, no hi ha proves de que la mare o la yaya de Ashoka anaren gregues, i l'idea ha segut descartada per la majoria dels historiadors.[26]

Com a príncip

Segons el Ashokavadana, a Bindusara no li agradava Ashoka per la seua pell asprosa. Un dia, Bindusara va demanar al asceta Pingala-vatsajiva que determinara quin dels seus fills era digne de ser el seu successor. Seguint el consell de l'asceta, va demanar a tots els príncips que es reuniren en el Jardí del Pabelló d'Or. Ashoka era contrari a anar perque el seu pare no li agradava, pero la seua mare li va convéncer per a que ho fera. Quan el ministre Radhagupta va vore que Ashoka eixia de la capital cap al Jardí, es va oferir a proporcionar al príncip un elefant real per al viage.[27] En el Jardí, Pingala-vatsajiva va examinar als príncips i es va donar conte de que Ashoka seria el pròxim rei. Per a no molestar a Bindusara, el asceta es va negar a nomenar al successor. En el seu lloc, va dir que aquell que tinguera el millor ensellament, assent, beguda, recipient i menjar seria el pròxim rei; cada volta, Ashoka va declarar que complia el criteri. Més tart, li va dir a la mare de Ashoka que el seu fill seria el pròxim rei i, seguint el seu consell, va abandonar el regne per a evitar l'ira de Bindusara.[28]

Encara que les llegendes sugerixen que a Bindusara li disgustava la lleja apariència de Ashoka, també afirmen que Bindusara li va encomanar importants responsabilitats, com reprimir un tumult en Takshashila (segons la tradició del nort de l'Índia), i governar Ujjain (segons la tradició de Sri Lanka). Açò sugerix que Bindusara estava impressionat per les demés qualitats del príncip.[29] Una atra possibilitat és que enviara a Ashoka a regions lluntanes per a mantindre-ho alluntat de la capital imperial.[30]

Conquista de Kalinga

Kalinga era un estat de la costa este d'Índia, de monarquia parlamentària. Aśoka va mamprendre la guerra de conquista, huit anys despuix de la seua coronació. La guerra va ocasionar més de cent mil morts i cent cinquanta mildeportados. Quan celebrava la seua victòria, passejant pels jardins de Kalinga, va quedar commogut davant el número de cadàvers i les planyences dels familiars dels morts.

Conversió al budisme

L'edicte XIII dels Edictes de Aśoka reflectix el gran remordiment que va sentir el rei despuix d'observar la destrucció de Kalinga:

El seu Majestad sent remordiments a causa de la conquista de Kalinga, ya que durant la subjugació d'un país prèviament invicte, es varen produir massacres, morts i deportacions, per les que la seua Majestad sent profunda tristor i dolor.

La letal guerra en Kalinga va transformar al vengativo emperador Aśoka en estable i pacífic mecenes del budisme. Si es va convertir o no al budisme no està aclarit,[31] a pesar de la tradició budista que ho afirma. D'acort en l'eminent indologista, A. L. Basham, la religió personal de Aśoka va aplegar a ser el budisme, a lo manco despuix de la guerra en Kalinga, pero el Dharma propagat per ell no era budisme.[32]

No obstant, el seu patrocini va conduir a l'expansió del budisme durant el seu mandat en l'Imperi Maurya, en atres regnes, i en el món sancer cap al 250 a. C.[33]

Redescubrimiento en el XIX

Fins al XIX, Aśoka era simplement un nom més en les #genealogia inventades dels reis indis del periodo budiste. Varis erudits europeus de l'época també varen traduir relats budistes de la lliteratura índia. Estos relats mostraven les doctrines budistes, aixina com les històries i biografies llegendàries de la doctrina.

En estes fonts budistes —procedents de Ceilan, Tibet i China— presents en relats com el Divia avadana, el Aśoka avadana, el Maja-vamsa i uns atres, apareixia la figura d'un gran rei Aśoka. A causa de l'existència de vàries històries d'este tipo considerades de poc rigor històric, ya que es creïen procedents de la cultura popular, es va prendre com una figura llegendària i no se li va donar credibilitat.

L'història habitualment ho descrivia com un príncip cruel que va assessinar als seus germans per a ascendir al tro, pero que despuix de la seua sanguinosa conquista de Kalinga (en la costa este d'Índia, actualment en l'estat d'Orissa), Aśoka es va convertir en un budiste pacifiste, i va contribuir a la difusió del budisme, regnant des d'eixe moment d'una manera justa i pacífica.


Primeres evidències històriques

En l'any 1837, l'arqueòlec i filòlec James Prinsep va traduir una antiga inscripció d'un gran pilar de pedra situat en la ciutat de Delhi (en el nort). L'escritura de l'inscripció era el brahmi, l'escritura més antiga d'Índia, que s'utilisava per a escriure el sánscrito i el prákrito. Es tractava d'una versió ancestral del brahmi, que durant els sigles havia evolucionat de tal manera que estes primeres inscripcions eren illegibles.

L'inscripció va revelar una série d'edictes proclamats per un rei que es autoproclamaba Devanampiya Piyadasi (‘l'amat dels deus, rei Piyadasi’). Per les referències budistes que va trobar, l'investigador va creure inicialment que Devanampiya Piyadassi era un rei de Sri Lanka.

Pero en el mateix any James Prinsep va tindre oportunitat de llegir dos de les cròniques més antigues de l'història de Sri Lanka, el Dipa vamsa i el Maha vamsa, compostes per monges budistes. En les cròniques es deduïa que el títul de Piyadassi se li atribuïa al famós rei Aśoka.

Es coneixen atres pilars i roques en inscripcions, i durant les següents décades s'aniran descobrint i traduint més edictes del monarca. La font de la majoria dels nostres coneiximents sobre Aśoka són estes numeroses inscripcions que va fer gravar en pilars i roques per tot el seu imperi, majoritàriament en magadhi (una llengua prácrita) en escritura brahmi (i a voltes en caràcters kharosthi), pero també en grec i en arameo.


Ademés de que estes inscripcions representen les primeres mostres de la notació escrita d'una llengua índia i que esta mateixa escritura va originar totes les llengües semisilábicas presents actualment en sol indi (com l'escritura devánagari), varen favorir la propagació de l'ètica budista i varen fomentar la no violència i l'adheriment a la doctrina del dharma, el deure o comportament just.

S'observa també l'importància donada a una llengua vulgar i vernàcula, el prácrito, en detriment de la llengua «noble» i lliterària, el sánscrito, demostrant aixina una preocupació per ser comprés pel poble.

Va ser en 1915 quan es va traduir un edicte que mencionava el nom de Aśoka i aixina es va confirmar definitivament la seua identitat.

Mit i realitat

Tal va ser Ashoka, el més gran dels reis. Ell va ser per molt un alvançat a la seua época. No va deixar ni un príncip ni una organisació d'hòmens per a continuar el seu treball, i a un sigle de la seua mort els grans dies del seu regne s'havien convertit en un recort gloriós en una Índia descomposta i decadent.
H. G. Wells, A short history of the world

L'interpretació que es va fer en un primer moment és precisament la que H. G. Wells mostra en este fragment: que Aśoka havia segut un alvançat al seu temps i un gran devot del budisme, i per això havien fracassat els seus successors. Es va acceptar l'història que escomença en Aśoka descrit com un guerrer sanguinari, ya que moltes fonts budistes ho descriuen aixina.

Segons el Aśokavadhana, Aśoka va construir una presó a on es dedicava a torturar als presos. En el mateix text se nos conta cóm va intentar torturar a un monge budiste que semblava immune al sofriment. Aśoka, impressionat, es va convertir al budisme, va destruir la presó i es va propondre construir 84.000 stupas budistes per tot l'imperi.

Atres fonts afirmen que va ser despuix de les devastadores conseqüències de la seua guerra en Kalinga, durant l'octau any del seu regnat, es va sentir tan culpable que açò ho va dur a convertir-se al budisme, influït segons les fonts per la seua esposa o concubina Deví. Des d'eixe moment es va dedicar a propagar la política del dharma budiste pel seu imperi i va enviar misionero a llocs lluntans, tals com l'illa de Ceilan, convertida per la seua filla Sanghamita i el seu fill (o germà) Mahinda, citats solament en les cròniques cingaleses, i ignorats en les inscripcions índies que no mencionen més que a tres dels seus fills: Tuara, Kunala i Yalauka.

Des de llavors, va defendre una política pacífica emetent una série d'edictes dirigits al poble. Un regnat que va conéixer una política oficial de a-jimsá (‘no violència’), aplegant a construir hospitals per a animals i restaurar les carreteres principals d'Índia, convertint-se també Aśoka provablement en el gran difusor del vegetarianisme en el país.


Aixina que, els estudis dels sigles XIX i primera mitat del XX i uns atres posteriors basant-se en estes fonts, descriuen la seua conversió al budisme com un «allumenament». Va passar de ser Chanda Aśoka (Aśoka el Cruel) a ser Dhamma Aśoka (Aśoka el Piadós). El monarca que va ampliar la capital, Pataliputra (l'actual Patna), va fer construir un palau a l'estil persa i va convocar el Tercer Concili Budiste (233 o 243 a. C.).

Aśoka, històricament, fon un fervent propagandiste del budisme, pero no necessàriament per motius píos. Hi ha tota una llínea d'historiadors, com l'especialista Romila Thapar, que consideren el dharma de Aśoka com una religió per a ser utilisada com a símbol d'una nova unitat imperial i una força cohesionadora per a unir els variats i heterogéneus elements d'un imperi. O siga, que Aśoka es va servir del budisme per a la consolidació política i econòmica del seu govern. I és que els seus edictes i els texts budistes no terminen de coincidir en l'image proyectada.

El budisme li permetia una nova política social ben definida, concorde al mateix temps en els interessos de la societat de l'época, ya que la població no s'oponia a les noves idees budistes, i les noves classes comercials (interessades en les noves tendències) li recolzarien, beneficiant a Aśoka, ya que no va tindre el respal dels ortodoxos a l'inici del seu regnat. Aixina, el budisme va deixar d'estar perseguit.


Despuix del regne «allumenat» de Aśoka, la reforma del Imperi mauria va ser aprofitada pels invasores, i pronte va caure en decliu i es va fragmentar en multitut de principats. Fins a la colonisació britànica (prop de 2000 anys més tarde), mai una part tan gran d'un subcontinent va estar unida baix un mateix govern.

Reconeixent el paper sense precedents de Aśoka en l'història del país, Índia va fer del capitell de les columnes de Aśoka (o lat) un dels símbols de la República Índia. La seua simbologia també la podem trobar en la pròpia bandera d'Índia, ya que en el centre d'esta es troba el chakra Aśoka (la ‘roda de Aśoka’). Aśoka apareix igualment en monedes, i inclús protagonisa una superproducció del cine de Bollywood (Aśoka) o es convertix en un dels personages principals d'un famós videojoc d'estratègia (Civilization IV).

Els edictes

Artícul principal → Pilars de Ashoka.


Antigament, en les cuines del rei Piyadassi [un atre nom de Aśoka], el Bienamado dels deus, es matava diàriament a centenars de mils d'animals per la seua carn. En avant, [?], només es mataran tres animals: dos pavos i un cérvol, i el cérvol no sempre. Inclús en el futur ya no es matarà a estos tres animals.
Primer decret

Els Aśoka stambha (‘pilars de Aśoka’) són la série de columnes distribuïdes pel nort del subcontinent indi, en els que Aśoka va escriure una série d'edictes. El primer es va trobar entre les ruïnes de l'antiga Delhi en el XVI. Pero també es troben edictes en les roques. Hi ha majors i menors en funció del tamany. Dels edictes de Aśoka hi ha dos categories:

  • Els pronunciaments públics (pilars i roques).
  • Les epístoles personals dirigides al sangha, la comunitat de monges budistes.

Estes inscripcions estaven ubicades en enclavaments importants com prop de les ciutats, rutes comercials o centres religiosos, en lo que Aśoka s'assegurava d'aplegar al màxim número de gent possible. Eren preceptes morals, religiosos i prestacions socials en relació en els hòmens i els animals.


Referències

  1. ↑ Thapar, Romila: Asoka i el decliu dels Mauryas (1973), p. 51.
  2. ↑ Jerry Bentley, Old World Encounters: Cross-Cultural Contacts and Exchanges in Pre-Modern Claves (New York: Oxford University Press, 1993), 44.
  3. ↑ Kalinga havia segut conquistada per l'anterior Dinastia Nanda, pero despuix va quedar lliure fins a ser reconquistada per Asoka. (Raychaudhuri, H. C.; i Mukherjee, B. N. (1996): Political History of Ancient Índia: From the Accession of Parikshit to the Extinction of the Gupta Dynasty. Oxford University Press, págs. 204-209, pp. 270-271)
  4. ↑ Bentley, Jerry (1993): Old World Encounters: Cross-Cultural Contacts and Exchanges in Pre-Modern Claves. New York: Oxford University Press, 1993), 45.
  5. ↑ 5,0 5,1 Bentley, 1993, p. 44.
  6. ↑ Kalinga havia segut conquistat per l'anterior dinastia Nanda pero posteriorment es va lliberar fins que va ser reconquistado per Ashoka cap a l'any 260 a.C. (Raychaudhuri, H. C.; Mukherjee, B. N. 1996. Història política de la Índia antiga: From the Accession of Parikshit to the Extinction of the Gupta Dynasty. Oxford University Press, pp. 204-9, pp. 270-71)
  7. ↑ Bentley, 1993, p. 45.
  8. ↑ Bentley, 1993, p. 46.
  9. ↑ Nayanjot Lahiri (2015-08-05). Ashoka in Ancient Índia, Harvard University Press, pp. 20-. ISBN 978-0-674-91525-1.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 Vore l'accepció - vardhana, que es troba en el dècim rengló de la primera columna de la [1] अशोक a-śoka es troba 12 renglons abans del final de la tercera columna de la pàgina [2]
  11. ↑ Gyan Swarup Gupta (1 de giner de 1999). Índia: From Indus Valley Civilisation to Mauryas, Concept Publishing Company, pp. 268–. ISBN 978-81-7022-763-2. Consultat el 30 d'octubre de 2012.
  12. ↑ 12,0 12,1 Lahiri, 2015, p. 27.
  13. ↑ 13,0 13,1 Singh, 2008, p. 332.
  14. ↑ Lahiri, 2015, p. 25.
  15. ↑ Lahiri, 2015, p. 24.
  16. ↑ Lahiri, 2015, p. 26.
  17. ↑ Thapar, 1961, p. 13.
  18. ↑ Strong, 1989, p. 204.
  19. ↑ Thapar, 1961, p. 9.
  20. ↑ Thapar, 1961, pp. 25-26.
  21. ↑ Strong, 1989, pp. 204-205.
  22. ↑ Lahiri, 2015, p. 323. : "En el Ashokavadana, no es nomena a la mare de Ashoka"
  23. ↑ Lahiri, 2015, p. 31.
  24. ↑ 24,0 24,1 Guruge, 1993, p. 19.
  25. ↑ 25,0 25,1 Mookerji, 1962, p. 2.
  26. ↑ Thapar, 1961, p. 20.
  27. ↑ Strong, 1989, p. 206.
  28. ↑ Strong, 1989, p. 207.
  29. ↑ Thapar, 1961, p. 21.
  30. ↑ Lahiri, 2015, p. 65.
  31. ↑ «Ashoka - Ancient History Encyclopedia». Ancient.eu. Archivat des de l'original, el 10 d'agost de 2015. Consultat el 8 d'agost de 2015.
  32. ↑ The Wonder That was Índia : A.L. Basham page 56
  33. ↑ Buckley, Edmund. Universal Religion, The University Association.

Bibliografia

  • Albinski, Henry S.: «The plau of emperor Asoka in ancient indian political thought». En: Midwest Journal of Political Science (volum 2, n.º 1, pp. 62-75). Midwest Political Science Association: febrer de 1958.
  • Dhammika, Veuen S.: «The edicts of king Ashoka». En The Wheel Publication (n.º 386/387). Sri Lanka: Buddhist Publication Society, 1993.
  • Ganguly, Dilip Kumar: Ancient Índia, history and archaeology. Abhinav Publications, 1994.
  • García, Roberto. «El Dhamma de Aśoka».
  • Geiger, Wilhelm: «The trustworthiness of the “Mahavamsa”». En The Indian Historical Quarterly (volum VI, n.º 2, 1930.
  • Hunter, William Wilson: The Indian empire: its people, history, and products. Asian Educational Services, 2005.
  • Mahānāma; Geiger, Wilhelm; Haynes Bode, Mabel: Mahavamsa: great chronicle of Ceylon. Asian Educational Services, 1993.
  • Naskar, Satyendra Nath: Foreign impact on indian life and culture. Abhinav Publications, 1996.
  • Prebish, Charres S.: Buddhism: a modern perspective. EE. UU.: Penn State Press, 1975.
  • Smith, Vincent A.: Asoka, the buddhist emperor of Índia. Read Books, 1920.
  • Strong, John S.: The legend of king Aśoka: a study and translation of the «Aśokāvadāna». Motilal Banarsidass Publications, 1989.
  • Thapar, Romila: «Asoka and buddhism». En Past and Present (n.º 18, pp. 43-51). Oxford University Press, novembre de 1960.
  • Thapar, Romila: Ashoka and the decline of the mauryas. Nova Delhi: Oxford University Press, 1997.
  • Williams, Paul: Buddhism: buddhist origins and the early history of buddhism in South and Southeast Àsia. Taylor & Francis, 2005.

Enllaços externs

Commons


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Aśoka&oldid=1626131»