II mileni a. C.
| Milenis: | III mileni a. C. II mileni a. C. I mileni a. C. |
| Sigles: | XX XIX XVIII XVII XVI XV XIV XIII XII XI |
El II mileni a. C. va escomençar l'1 de giner de 2000 a. C. i va terminar el 31 de decembre de 1001 a. C.
Acontenyiments rellevants
- 2050-1780 a. C.(dates aproximades): Imperi Mig en Egipte, dinasties XI (2130-1991 a. C.) i XII (1990-1780 a. C.)
- XIX: en el nort i centre d'Europa termina la llarga cultura de la ceràmica encordelada, que havia començat a finals del neolític (XXXIII) i va representar l'introducció del metal en el nort d'Europa i possiblement una primera entrada i expansió de la família indoeuropea d'idiomes.
- 1813-1780 a. C.: Asiria alcança la categoria d'imperi.
- 1800 a. C. (data aproximada): El Argar substituïx a Els Millers.
- 1780-1560 a. C.(dates aproximades): Segon periodo intermig en Egipte, dinasties XIII a XVII.
- 1792-1750 a. C.: en Mesopotamia (actual Iraq), despuix de numeroses campanyes, Hammurabi derrota als pobles veïns, en lo que Sumer i Acad quedaran units en lo sucesivo en el nom de Babilonia.
- Hammurabi conclou les obres del palau de Mari, que contenia un archiu de 20 000 tabllas d'argila en escritura cuneïforme.
- 1766-1122: en China es desenrolla la dinastia Shang.
- Cap al 1700 a. C. acaba la cultura del got campaniforme en la península ibèrica.
- 1700-1450 a. C.: Minos en l'illa de Creta.
- 1700-800 a. C.: La Edat del Bronze està dominada per la cridada "arquitectura ciclópea" en les Illes Balears i Cerdenya.
- 1600-1125 a. C.: en Creta es desenrolla la cultura micénica.
- 1500 a. C.: en la Índia succeïx l'invasió dels aris védicos, que varen introduir l'element indoeuropeo.
- 1580-1200 a. C.: La civilisació egea alcança la seua fase central (Heládico mig - Minoico recent)
- 1560-1085 a. C.(dates aproximades): Imperi Nou en Egipte, dinasties XVIII a XX. S'emfatisa la construcció de temples i hipogeus. Entre ells destaquen:
- Temples: d'Amón en Karnak, de Luxor, d'Hatshepsut en Deir el-Bahari i de Ramsés II en Abú Simbel.
- Hipogeus del Valle dels Reis, en tombes pertanyents a faraons de les dinasties XVIII, XIX i XX.
- 1286 a. C.: en Àsia Menor, el tractat de pau de Kadesh termina la guerra en Capadocia entre Egipte i l'Imperi hitita.
- 1160 a. C.: en Babilonia els elamitas derroquen als casitas.
- 1150 a. C.: els dorios invadixen Grècia i dominen als aqueos, jonios i eolios.
- 1125 a. C.: en Creta, caiguda de Micenas.
- 1122-221 a. C.: en China es desenrolla la dinastia Zhou.
- 1100 a. C.: els fenicios realisen els primers viages marítims travessant el estret de Gibraltar, funden Gadir (actual Càdis) en 1104 a. C. Comença el art fenicio en la península ibèrica i Balears.
- 1085 a. C.: Comença el Tercer periodo intermig en Egipte.
- 1027 a. C : La dinastia Shang de China és derrocada pels Zhou; els aris en la Índia s'estenen cap a l'est pel vall del Ganges.
Persones rellevants
- Sesostris III d'Egipte (1878-1841 a. C.): va aplegar fins a la Baixa Nubia (mines d'or) i va obrir noves rutes comercials cap al Sinaí, Creta i Biblos.
- Amenemhat III d'Egipte (1842-1797 a. C.): va fer colonisar El-Fayum en la finalitat de regular les aigües dellac Moeris.
- Rim-Sense I de Larsa (1822-1763 a. C.).
- Šamši-Adad I d'Asiria (1813-1781 a. C.).
- Hammurabi de Babilonia (1792-1750 a. C.).
- Ahmose I: va expulsar als hicsos, va iniciar el Imperi Nou (1552-1070 a. C.). Capital en Tebas.
- Mursili I (1513 a. C.), rei hitita que va saquejar Babilonia.
- Agum II (1500 a. C.), rei de la dinastia casita (la qual es va instalar definitivament en Babilonia).
- Thutmose III d'Egipte (1500-1448 a. C.), va crear un imperi en Oriente Pròxim i Nubia.
- Abraham (cap a el XV): va conduir als hebreus des d'Aram (Síria septentrional) fins a Canaán.
- Reina Hatshepsut d'Egipte (1490-1468 a. C.), que va evitar tot conflicte militar i va realisar expedicions comercials a Punt.
- Suppiliuma I, un dels reis hititas més famosos i exitosos, va governar des del 1375 a. C. fins a aproximadament l'any 1322 a. C.
- Amenhotep III (1390/1-1353/2 a. C.): va mantindre la pau en els hititas del Àsia menor.
- Akenatón (va regnar d'h. 1353/2 a 1338/6 a. C.): va propondre un sol deu Atón (el disc solar), vore atonisme.
- Horemheb (1335-1308 a. C.): va completar la restauració politeista i va restablir els cults locals.
- Moisés (cap a 1272 a. C.)
- Ramsés II (1292-1225 a. C.): va immortalisar el seu regnat en els temples d'Abu-Simbel i Hathor, faraó d'Egipte.
- Merenptah (1223-1204 a. C.), faraó d'Egipte.
- Ramsés III (1198-1151 a. C.), faraó d'Egipte.
- Nabucodonosor I: (1124-1103 a. C.). Va conseguir l'unificació del regne babilonio i l'expulsió dels elamitas. En produir-se la seua mort, l'imperi babilònic va caure baix l'hegemonia asiria.
- Tiglatpileser I (1115-1077 a. C.): va ampliar l'imperi assiri des de les costes del Mediterràneu fins a les montanyes d'Armènia.
- David (1010-932 a. C. aprox.) va convertir Jerusalem en la capital religiosa i política del primer regne hebreu.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre II mileni a. C..
- Este artícul conté una traducció derivada de «II milenio a. C.» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.