Karnak
Karnak (al-Karnak, الكرنك, "ciutat fortificada", cridada en l'Antic Egipte Ipet isut, "el més selecte dels llocs") és el nom d'una chicoteta població d'Egipte, situada en la ribera oriental del riu Nilo, al nort de Luxor, la zona de l'antiga Tebas, que albergava el complex religiós més important de l'Antic Egipte.[1] La seua construcció va escomençar durant el regnat de Sesostris I (r. 1971-1926 a. C.) en l'Imperi Mig i va continuar fins al Periodo ptolemaico (305-30 a. C.), encara que la majoria d'edificis rellevants daten del Imperi Nou. Va ser lloc de cult principal de la tríade tebana en la Dinastia XVIII, en el deu Amón al cap.[2][3]
Forma part del conjunt denominat Antiga Tebas en les seues necròpolis, declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1979. És el conjunt de temples més gran d'Egipte.[4] Despuix de les piràmides de Guiza, és el segon lloc més visitat d'Egipte.
| Ipet isut: | <ferixc>i-p:t-Y1V-st-st-st-t:O49</ferixc> |
Complex de temples de Karnak
Durant sigles, este lloc va ser el més influent centre religiós egipcíac. El temple principal estava dedicat al cult del deu Amón, pero com en atres temples egipcíacs també es venerava a atres divinitats.[3]
El complex de temples de Karnak ho componen:
- el recint de Amón-Ra,
- el recint de Montu,
- el recint de Mut,
- el desaparegut temple de Amenhotep IV.
Hi havia aixina mateix un llac sagrat, numerosos templetes i capelles de menor tamany, i múltiples estàncies i almagasens situats dins dels murs que circundaban el recint principal.[5]
La diferència principal entre el temple de Amón en Karnak, que Diodoro de Sicília afirma ser el més antic de Tebas, i la majoria dels temples egipcíacs és el temps i esforç amprats en la seua construcció i posteriors ampliacions. Uns trenta faraons varen contribuir en les seues edificacions, convertint al complex en un conjunt que, pel seu tamany (unes trenta hectàreas), no s'havia conegut jamai.[6][7]
L'entrada, entre dos immensos pilonos, està precedida per un dromos ("camí del deu") o avinguda de les esfinges, en cap de moltó, símbols del deu Amón. S'accedix a un gran pati porticado, a on es troba, a l'esquerra, un templete del faraó Seti II, una de les columnes de Taharqo i la monumental estàtua de Pinedyem I; a la dreta, el temple de Ramsés III, al front, la Gran Sala Hipóstila, i una miqueta més al fondo, els obeliscs de Tutmosis I i Hatshepsut; despuix hi ha una série d'estàncies, en patis menors, i el santuari, als que només tenien accés el faraó i els sacerdots.[6]
Història
El història del complex de Karnak està lligada a l'història de Tebas. Els centres religiosos variaven per regió i, quan es va establir la nova capital de la cultura unificada, els centres religiosos en eixa zona varen guanyar prominència. La ciutat de Tebas no va tindre gran rellevància abans de la Dinastia XI i els temples anteriors haurien segut relativament menuts, en santuaris dedicats a les primeres deïtats de Tebas, la deesa Mut i Montu. Els primers edificis varen ser destruïts durant invasions. El primer vestigi en la zona és una chicoteta columna de huit cares de la dinastia XI que menciona a Amón-Ra. Amón era la deïtat local de Tebas i la seua traducció és el deu "amagat".[8]
En la tomba d'Intef II (2118 a. C. - 2069 a. C) de la dinastia XI, es descriu una "casa d'Amón" en Tebas, lo que evidencia l'existència d'un primer santuari en la zona. En el seu orige modest, va ser ampliat pels governants del Imperi Mig (1991 a. C.-1668 a. C.), pero serà en l'Imperi Nou (1570 a. C.-1085 a. C), que la seua remodelació i engrandecimiento alcançarà el caràcter de complex en tres seccions, convertint-ho en un dels llocs de cult més rics i espectaculars de l'antiguetat, en el que els arqueòlecs han catalogat més de doscentes estructures.[2][3]
Els faraons que varen contribuir al seu desenroll bàsic durant la Dinastia XVIII varen ser Tutmosis I (1504 a. C. - 1492 a. C.), la reina Hatshepsut (1490 a. C. - 1468 a. C.) i Tutmosis III (1479 a. C. - 1425 a. C.). El seu treball va ser continuat en una escala encara major pels faraons Seti I (1294 a. C. - 1279 a. C.) i Ramsés II (1279 a. C. – 1213 a. C.) de la Dinastia XIX.[3]
Els edificis més rellevants en el Recint de Amón-Ra es varen produir durant la dinastia XVIII, quan Tebas es va convertir en la capital de l'Egipte unificat. Casi tots els faraons d'esta época varen afegir alguna cosa al jaciment. Tutmosis I va erigir un mur que conectava els pilonos Quart i Quint, que tancava la part més antiga que encara es conserva in situ. Hatshepsut també va erigir monuments i va restaurar el Recint de Mut, que havia segut atacat per governants estrangers durant l'ocupació dels hicsos. Va ordenar alçar dos obeliscs bessons, en aquell moment els més grans del món, en l'entrada del temple; un encara es conserva, sent el segon antic més alt del món de l'antiguetat; l'atre es va derrocar i està partit.[8]
Un atre dels seus proyectes és la Capella Roja, pretenia ser un santuari de barca i originalment estaria entre els dos obeliscs. Més alvance va ordenar alçar atres dos obeliscs per a celebrar el seu 16 aniversari com a faraó; un dels obeliscs es va trencar durant la construcció i es va realisar un tercer per a reemplaçar-ho. L'obelisc que es va partir és actualment conegut com l'obelisc inacabat i es troba en les pedreres d'Asuán.[9]
Coneiximent europeu de Karnak
L'ubicació exacta de Tebas era desconeguda en l'Europa migeval, encara que tant Heródoto com Estrabón donen l'ubicació exacta de Tebas i la distància que cal recórrer pel Nilo per a aplegar a ella. Els mapes d'Egipte, basats en la jagantesca obra de Claudio Ptolomeo de el II Geographia, circulaven per Europa des de finals de el XIV, i en tots ells apareixia l'ubicació de Tebas (Diospolis). A pesar d'això, varis autors europeus dels sigles XV i XVI que només varen visitar el Baix Egipte i varen publicar els seus relats de viage, com Joos van Ghistele i André Thévet, situen a Tebas en o prop de Menfis.
El complex de temples de Karnak va ser descrit per primera volta per un venecià desconegut en 1589, encara que el seu relat no dona cap nom al complex. Este relat, conservat en la Biblioteca Nazionale Centrale vaig donar Firenze, és la primera menció europea coneguda, des dels antics escritors grecs i romans, sobre toda una serie de monuments de l'Alt Egipte i Nubia, entre els que es troben Karnak, el temple de Luxor, els Colossos de Memnon, Esna, Edfu, Kom Ombo, File, i uns atres.
Karnak ("Carnac") com a nom de població, i nom del complex, s'atesta per primera volta en 1668, quan dos germans misionero de la capuchinos, Protais i Charles François d'Orléans, varen viajar per la zona. Els escrits de Protais sobre el seu viage varen ser publicats per Melchisédech Thévenot (Relations de divers voyages curieux, edicions 1670-1696) i Johann Michael Vansleb (L'estat actual d'Egipte, 1678).
El primer dibuix de Karnak es troba en el relat de viage de Paul Lucas de 1704, (Voyage du Sieur Paul Lucas au Levant). És prou inexacto i pot resultar prou confús per als ulls moderns. Lucas va viajar a Egipte durant 1699-1703. El dibuix mostra una mescla del Recint de Amón-Re i el Recint de Montu, basat en un complex confinat per les tres enormes portes ptolemaicas de Ptolomeo III Euergetes / Ptolomeo IV Filopator, i l'enorme 113 m de llongitut, 43 m d'altura i 15 m de gruixa, Primer Pilón del Recint de Amón-Re.
Karnak va ser visitat i descrit successivament per Claude Sicard i el seu companyer de viage Pierre Laurent Pincia (1718 i 1720-21), Granger (Tourtechot) (1731), Frederick Louis Norden (1737-38), Richard Pococke (1738), James Bruce (1769), Charles-Nicolas-Sigisbert Sonnini de Manoncourt (1777), William George Browne (1792-93), i finalment per varis científics de l'expedició de Napoleón, entre ells Vivant Denon, durant 1798-1799. Claude-Étienne Savary descriu el complex en prou detall en la seua obra de 1785;[10] sobretot, tenint en conte que es tracta d'un relat fictici d'un viage fictici a l'Alt Egipte, compost a partir d'informació d'atres viagers. Savary va visitar el Baix Egipte en 1777-78 i també va publicar una obra sobre això.
Monuments
Recint de Amón-Ra
- Artícul principal → Recint de Amón-Ra.
Està format per dos parts, una més antiga i una atra més recent. Es varen ser afegint sales, patis i pilonos en un clar caràcter monumental. Té un eix perpendicular al riu, que és el principal, i un atre paralel, que són afegits. Hi ha un canal procedent del Nilo, davant del com hi havia un embarcadero al que s'aplegava per dos rampes, una de cada costat, i davant del canal hi havia un embassament. Del embarcadero al primer pilono existia una avinguda de esfinges en cos de lleó i cap de moltó. Eixe primer pilono, cridat pilono I, mostra 4 forats a cada costat en els que s'encaixaven els màstils de fusta de cedre revestits de coure per a les banderolas de dies de festa. En la part de dalt tenia 4 chicotets orificis que servien per a que ixqueren 4 argollas de cada costat que subjectaven els màstils. Este pilono, junt en els dos costats laterals que els seguixen, varen ser obra de la dinastia XXII del faraó Sheshonk I. Abdós no es varen terminar i per això este pilono no té relleus.
Darrere del primer pilono està el gran pati del palau. És un pati porticado en tots els seus costats. Dins hi ha numeroses construccions diferents de finals de la dinastia XVIII i de la dinastia ptolemaica. És el més gran de tots els patis egipcíacs. En el nort té 18 columnes en capitells papiriformes tancats i el costat sur està format per 9 columnes iguals tallades pel temple reposadero de Ramsés III. De l'atre costat del temple està la porta bubástida formada per dos columnes i dos pilars. En el centre estava el temple de Taharqa, que era a on es colocava la barca procesional.[2] Este era d'una sola sala en una columna de gran altura en capitell campaniforme. Al costat del pilono 1 està el temple de Seti II. Est té 3 habitacions independents. Era per a colocar les tres barques en moments solemnes, situant la de Khonsu a l'est, la de Mut a l'oest i la d'Amón en el centre.
Ací va edificar Ramsés III un temple simple molt més gran que lo demés. A este s'aplegava per una chicoteta avinguda de esfinges en dos pilonos d'entrada; darrere, un pati porticado en pilars osiriacos; després una sala hipóstila senzilla en una nau central més alta i ampla en claristorios en la diferència d'altura. En el Sancta Sanctorum es colocaven les barques. Davant del pilono II, llaugerament més chicotet que el primer, hi ha un pòrtic en dos colossos del faraó Ramsés II dels que solament es conserva el de la dreta. Estes colossals figures del faraó eren de granit rosa.
Este pilono i el pati que ho precedix són obra d'Horemheb. Est va ser un cap de l'eixèrcit que es va convertir en Faraó. Va escomençar la nau central de la Gran Sala Hipóstila, que és una de les més grans construccions de l'art egipcíac, comprés entre el II i el III pilono. Esta sala està composta per 134 columnes. La nau central té 12 columnes en capitells campaniformes, en claristorios en la diferència d'altura. Les naus laterals, molt estretes, estaven formades per capitells lotiformes. Els fustes de les columnes estaven coberts en relleus i escultura jeroglífica. Les naus laterals les va fer Horemheb i la central Amenofis III, que va construir també el III pilono tancant la sala hipóstila. Despuix de el III pilono hi ha un pati que unix els dos espais. Este gran pati es va crear com a separació dels III i IV pilonos i tenia 4 obeliscs de granit rosa dels que es conserva un.
Es conserven dos estàtues fetes per Tutankamon d'Amón i Amonet en arenisca roja. Seguits d'eixe pati està el santuari de l'arca. Ha segut reconstruït el seu sostre i s'han pogut recuperar restants de la policromía que revestia les seues parets. Seguit hi ha un pati en restants del temple de Amón construït en l'imperi mig i reformat per Hatshepsut.
Esta va construir en un atre lloc una espècie de sala que es dia dels festivals. Després Tutmosis III ho va destruir i va construir una atra sala de festivals. A este s'entra per la dreta. Davant de la porta hi havia un colós i tenia una espècie d'escalinates que accedien a l'interior. Quan entrabar hi havia unes habitacions per al temple. La sala central és més alta que la nau lateral, molt curiosa ya que rodeja tota la nau central estructurada en columnes. Esta nau està recolzada en pilars.
Despuix es passa a l'habitació del jardí botànic, formada per 4 enormes columnes papiriformes i els relleus d'esta sala nos parlen del seu paraís, que era un jardí de recree en plantes i aus importants i curioses. Ells volen dur estes espècies per a que s'adapten al Nilo. Finalment està el Sancta Sanctorum, a on estava l'estàtua d'or de Amón, d'us privat. El temple va ser construït des d'ací fins al final. El llac sagrat per a uns era un lloc a on es passejaven les barques sagrades i per a uns atres era una piscina a on es purificaven els sacerdots. La teoria més encertada és que es criaven allí unes ocas de Meydum per al seu sacrifici, molt representades en la pintura egipcíaca. L'escala que baixa fins a la piscina és cridada escala de les ocas. A partir del pilono IV es comunicava per un pati de la taibola en el Pilono VII, obra de Tutmosis III, en el VIII obra d'Hatshepsut, el IX de Horemheb i el X de Amenofis III.
Estava la cridada avinguda de les esfinges en cap del faraó Amenofis III i cos de lleó. Esta s'estenia 2 km, travessant aixina Tebas, i unia este temple en el de Luxor sobretot en les festivitats importants com el opet.
Gran Sala hipóstila
La Gran Sala Hipóstila de Karnak és una de les parts més singulars del conjunt religiós. En 23 metros d'altura, és un espai arquitectònic la coberta del qual està sustentada per 134 jagantesques columnes que són més altes en les dos files centrals, conformant un gran passadiç, la disposició del qual possibilita allumenar des de l'eix de la sala. Com a material es va utilisar la pedra, tallada en blocs que conformen els tambors de les columnes. Estes sustentaven en bases i terminaven en jagantescs capitells papiroformes i campaniformes, sobre els quals s'apostaven enormes llindars que sostenien una coberta adintelada. Els fustes de tan colossals columnes es trobaven decorats en relleus polícromos, encarregats de complementar la grandiositat del lloc sagrat.[11]
En l'antic Egipte, la construcció dels temples s'iniciava sempre pel santuari, lo que significa que Karnak es va escomençar pel centre i es va terminar de construir per les entrades al recint. Tot el conjunt estava ricament decorat i pintat en vius colors.
Recint de Montu
- Artícul principal → Recint de Montu.
Este recint, el més chicotet de Karnak, dedicat a Montu, deu de la guerra i fill de Mut i de Amón-Ra. Està situat al nort del de Amón-Ra.[12] Els seus principals edificis són el temple de Montu, contigu al temple de Harpócrates i al temple de Maat.[12]
Recint de Mut
- Artícul principal → Recint de Mut.
Este lloc estava dedicat a la deesa mare, Mut, que va passar a ser identificada com l'esposa de Amón-Ra en la tríade tebana de la dinastia XVIII.[13] Es troba al sur del nou complex de Amón-Ra.[14] Té varis temples chicotets associats i posseïx el seu propi llac sagrat construït en forma de lluna creixent.[15][16] Este temple va ser destruït i moltes de les seues parts es varen utilisar per a atres estructures. Despuix dels treballs d'excavació i restauració realisats per un equip de l'Universitat Johns Hopkins dirigit per Betsy Bryan, el jaciment de Mut es va obrir al públic.[17] En el pati del seu temple es varen trobar 600 estàtues de granit negre. És possible que esta siga la part més antiga del jaciment.
En 2006, Bryan va presentar els resultats del seu festival, que incloïen un evident abús intencionat d'alcohol.[18] A la festa assistien sacerdot i la població. Hi ha testimonis històrics que parlen de decenes de mils d'assistents. Estes troballes es varen produir en el temple de Mut perque, a mida que Tebas guanyava més protagonisme, Mut va absorbir a les deeses guerreres, Sekhmet i Bast, com alguns dels seus aspectes. Primer Mut es va convertir en Mut-Wajet-Bast, després en Mut-Sekhmet-Bast (Wajet es va fusionar en Bast), despuix Mut també va assimilar a Menchit, una atra deesa lleona, i esposa del seu fill adoptiu, convertint-se en Mut-Sekhmet-Bast-Menchit i finalment en Mut-Nejbet.
Les excavacions del temple de Luxor varen revelar un "pòrtic per a beure" construït en el temple per la faraona Hatshepsut en l'apogeu del seu regnat de vint anys.[19] En un mit posterior creat entorn a la festa anual de la beguda de Sekhmet, Ra, per llavors deu del sol de l'Alt Egipte, la va crear a partir d'un ull de fòc rebut de la seua mare per a destruir als mortals que havien conspirat contra ell (Baix Egipte)
Temple de Amenhotep IV
- Artícul principal → Temple de Amenhotep IV.
El temple que Akenatón (Amenhotep IV) va construir ací estava situat a l'est del complex principal, fòra dels murs del recint de Amón-Ra. Va ser destruït immediatament despuix de la mort del seu constructor, que havia intentat véncer al poderós sacerdoci que s'havia fet en el control d'Egipte abans del seu regnat. El seu derrocament va ser tan completa que es desconeix tota la seua extensió i distribució. El sacerdoci d'eixe temple va recuperar la seua poderosa posició en quant va morir el faraó, i va contribuir decisivament a destruir molts registres de la seua existència.
Referències
- ↑ Page, et a el, 2005, p. 137 - vol 1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «L'esplendor de les ruïnes» (en és). història.nationalgeographic.com.és. Consultat el 2021-09-30.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Page, et a el, 2005, p. 137 - Vol 1.
- ↑ «Centre del Patrimoni Mundial -» (en és). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2021-09-30.
- ↑ Padró, 2014, p. 276.
- ↑ 6,0 6,1 «L'esplendor de les ruïnes» (en és). història.nationalgeographic.com.és. Consultat el 2021-09-30.
- ↑ «Karnak, el temple més faraònic del món» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2021-10-01.
- ↑ 8,0 8,1 Stewert, Desmond and editors of the Newsweek Book Division "The Pyramids and Sphinx" 1971 pp. 60–62
- ↑ «NOVA Online | Mysteries of the Nile | March 16, 1999: The Unfinished Obelisk». www.pbs.org. Consultat el 2025-12-04.
- ↑ (1798) Lettres sur l’Égypte, tercera edició.
- ↑ «El temple de Karnak: el gran santuari de Amón» (en és). història.nationalgeographic.com.és. Consultat el 2021-09-30.
- ↑ 12,0 12,1 (1986) Atles de l'Égypte ancienne (en fr), París: Édition du Fanal. ISBN 978-2-7344-0348-7.
- ↑ «Karnak». landioustravel.com. Consultat el 2 de decembre de 2023.
- ↑ «El Temple de Karnak». spain.memphistours.com. Consultat el 2 de decembre de 2023.
- ↑ «Mut Temple». arce.org. Consultat el 2 de decembre de 2023.
- ↑ «The domain of Mut at Karnak». osirisnet.net. Consultat el 2 de decembre de 2023.
- ↑ «Johns Hopkins team continues excavation, conservation efforts at ancient Egyptian burial site». hub.jhu.edu. Consultat el 2 de decembre de 2023.
- ↑ «Sex and booze figured in Egyptian rites». www.nbcnews.com. Consultat el 2 de decembre de 2023.
- ↑ «Visiting The Mortuary Temple of Hatshepsut in Luxor: A Practical Guide». www.thediscoveriesof.com. Consultat el 2 de decembre de 2023.
Bibliografia
- Padró, Josep (2014). Història de l'Egipte faraònic, Aliança Editorial. OCLC 963591574. ISBN 9788420687681.
- Page, et a el, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés), Facts On File. OCLC 647901896. ISBN 9780816052707.
Vore també
- Llista de grans monolits en Anex:Grans monolits
- Temple de Lúxor
- Festa de Opet
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Karnak.- Temple de Amón en karnak, en egiptologia.com
- Archivat el 17 de setembre de 2009 archivat en Wayback Machine.
- Temple de Amón en karnak, en egiptologia.org
- Karnak Temple Complex. University of Califòrnia. (en anglés)
- Excavacions
- Fouilles dans la zone centrale du temple d'Amon, Veu et VIe pylônes (CFEETK) (en francés)
- Fouilles du musée en plein air (CFEETK) (en francés)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Karnak» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.