Edfu

Edfu

Edfu (en àrap, إدفو) és una ciutat egipcíaca situada en la ribera occidental del ric Nilo, en una àmplia vall, lloc òptim per a l'assentament humà per quedar a resguart de les anuals inundacions del Nilo. Té prop de 50.000 habitants. Està situada uns 90 km al sur de Luxor.

• Nom egipcíac: Uetyeset-Heru, Dyeba, Behedet. Nom grec: Apolinópolis Magna. Nom copto: Etbó. Nom àrap: Edfu.

Història

El seu primer nom va ser Uetyeset-Heru "El lloc a on Horus és alabat". Despuix es va cridar Dyeba "Ciutat de la retribució", que en copto serà Etbó, d'a on prové el nom actual de Edfu. Va ser el lloc a on la tradició situa la batalla entre els diose Horus i Seth. A partir de la dinastia V apareix en el nom de Behedet.

Va ser capital del nomo II del Alt Egipte sent ya important en l'Imperi Antic. Era orige de les caravanes que partien cap a l'oasis de Jarga, a l'oest, a les mines del desert oriental i a la costa del mar Roja, a l'est. Els descobriments més antics es daten durant la dinastia III pero el lloc devia estar habitat en anterioritat.

És tradició que Imhotep, el dissenyador de la Piràmide escalonada de Saqqara, va fer un temple en Edfu dedicat a Horus ^{cita requerida}. En la dinastia V tota la regió passa a cridar-se Behedet, o Behdet, i el deu va ser adorat com Horus Behedet. Del periodo de la dinastia VI s'ha trobat la tomba d'un dels monarques, de nom Isi, "gran cap del nomo del tro de Horus", que vivia més o menys en temps de Pepy I, que va aplegar a ser adorat com un deu durant l'Imperi Mig. En la dinastia X apareix un sobirà de nom Anjtify, que va ser governador del III nomo (Tingues, capital Nejen) i es va apoderar de Behedet despuix de derrocar al nomarca, cridat Juy que era aliat dels tebanos.

En l'Imperi nou, alguns faraons, com Ramsés II i Shabako, varen construir en la ciutat.

En temps grecorromanos la ciutat es va cridar Apolinópolis Magna, en grec πόλις μεγάλη Ἀπόλλωνος, en llatí Apollonos Superioris, ya que Horus era identificat en Apolo.

El temple ptolemaico de Horus (Deu del cel)

Erro al crear miniatura:

Temple de Horus: primer pilono.

Temple de Horus: sala hipóstila exterior.

L'estàtua de Horus en el pati del temple.

Artícul principal → Temple de Edfu.

Les principals construccions lágidas en Egipte varen ser el temple d'Isis en File, el d'Hathor en Dendera, i el de Horus en Edfu, sent est el primer que varen ordenar construir en Edfu. El temple ptolemaico de Horus és el millor conservat d'Egipte i va ser cridat Mesen, “El lloc de l'arpón”, “La Casa de Ra”, Nedyem Anj, “Plaure de viure dins”, “La finestra del falcó”, “L'altar de Horus”, i Uetyeset, “El lloc per a alabar a deu”. L'edifici principal va ser cridat Behedeti. La construcció va escomençar el 23 d'agost de 237 a. C. baix el mandat de Ptolomeo III Evergetes; en 206 a. C. la construcció es deté per un tumult de dos príncips de la zona de Tebas que es varen declarar independents dels faraons lágidas; finalment el temple va ser consagrat per Ptolomeo VII Neo Filopator i la seua esposa Cleopatra II.

La sala hipóstila exterior, en dotze columnes, dona pas a la biblioteca, una chicoteta habitació a l'est; una atra habitació a l'oest estava dedicada a consagrar als sacerdots; l'entrada al pronaos s'obria a un llarc pati rodejat per tres costats de columnes i al sur per un alt pilono. La part més sagrada era l'altar en una estàtua; el santuari estava rodejat de setanta habitacions i almagasens, una sala en huit pilars, dos chicotetes sales i dos escales. La capella albergava la barca sagrada; Huit capelles més en un corredor que duya fòra del santuari estaven dedicades provablement als deus principals: Isis, Osiris, Min, Jonsu, Ra, i atres tres més.

Davant del santuari hi ha una antesala, i a l'est una sala de sacrificis, donant pas a la plaça de la purea a on es revestia a les estàtues i es rebien els amulets; a l'oest, una atra antesala estava dedicada a Min; la següent habitació en direcció a l'eixida era la de les ofrenes i seguia la sala hipóstila interior en dos grans columnes; dos sales adjuntes servien com a pas interior cap al temple, i per a almagasenar els tesors; les cambres adjacents, en l'oest, eren per a les ablucions i els olis sagrats, i la cambra sagrada del Nilo a on es purificava l'aigua del nilómetro exterior. Una sala hipóstila de 18 columnes es va afegir al sur, aixina com unes portes, en 57 a. C. quedant el temple conclós. Si ben el temple està complet, les dependències anexes com el llac sagrat, cuines, almagasens, oficines, el lloc dels falcons i atres dependències varen ser absorbides per la ciutat.

Durant la dominació romana va ser sèu de la Legió II Trajana. En el periodo cristià va ser sèu episcopal.

Auguste Mariette va ser el primer occidental que va aplegar a Edfu, en 1860. Llavors el temple s'utilisava com a vivenda i hi havia estables i almagasens de productes agrícoles. S'havien fet parets d'atobós i algunes zones estaven recobertes d'arena. Els treballs de conservació que es varen fer varen permetre recuperar el temple.

Temple de Horus: exterior.