Anar al contingut

Poble copto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Copto»)
Poble copto


Erro al crear miniatura:
Bandera a sovint associada en els coptos.

El poble copto, també cridat egipcíac cristià, és un grup etnorreligioso descendent dels antics egipcíacs els membres dels quals professen algun tipo de confessió cristiana, ya siga en la tradicional i majoritària Iglésia ortodoxa copta, o en les més recents i minoritàries Iglésia catòlica copta i Iglésia evangèlica copta. Els coptos parlen àrap egipcíac, igual que el restant d'egipcíacs; no obstant varen anar l'últim grup social en parlar l'extint idioma copto, que descendix de la llengua de l'Antic Egipte i encara ho utilisen com llengua llitúrgica.

Els coptos constituïxen un dels grups religiosos principals en Egipte i la major comunitat cristiana en Oriente Pròxim i Mig, per a la segona década del XXI els cristians constituïxen menys de 8 per cent de la població total del país.[1]

Els seus antepassats més propencs es varen convertir al cristianisme a partir de l'any 42 d. C., i a través dels anys varen conservar la seua religió, a pesar de l'introducció del islam en Egipte 600 anys més vesprada, en la qual el país es va perfilar en una majoria musulmana.[2] Des de llavors, els coptos han segut objecte de discriminació i diverses persecucions religioses, encara en l'era moderna, ademés de ser el blanc d'atacs de grups militants extremistes islàmics. La minoria copta ha segut tradicionalment marginada, no obstant en l'arribada de Gamal Abdel Nasser (1956-1970) i el socialisme àrap varen adquirir similars drets que el restant de la població egipcíaca. En la constitució impulsada per Nasser es va otorgar la llibertat de religió junt en protecció oficial a les minories coptas i es va instituir un Estat llaic.

Des de la década del 70 despuix del colp d'Estat es va declarar a Egipte com a país confessional. En l'arribada del XXI s'ha vist un increment en els nivells de violència entre coptos i musulmans i en chocs entre coptos i les forces de seguritat. Una série d'atentats i matances varen succeir durant els últims anys.[3]En juny de 2016 una explosió a conseqüència d'un atac va deixar 23 morts junt a la principal catedral cristiana copta d'El Caire.[4]En abril de l'any 2017 un grup extremiste atent contra una iglésia copta en el Cairo causant 22 morts.[5]En el Nadal de 2019 nous atentats a iglésies cristianes coptas varen provocar decena de morts[6]En vàries ciutats d'Egipte, els cristians residixen en zones comunament conegudes com a «barris coptos», entre elles Zabbaleen, que són importants recolectors de fem en El Caire. Participen en el conte i administració dels sants llocs cristians de Jerusalem, que reconeix la tradició, junt en atres confessions cristianes.[7]

Etimologia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Tapís copto, museu de Belles arts de Rennes, França, VII.
Erro al crear miniatura:
Cruz copta, tallada en el temple d'Isis en Filé, Egipte.

La paraula 'copto' procedix del grec Αίγύπτιος Aigyptios, que significa "egipcíac", sincopado despuix en kuptios pels propis coptos, paraula que va passar al àrap com قُبْط Qubṭ (o قِبط Qibṭ). D'esta última procedix la denominació en idioma castellà. Va ser utilisada originalment en àrap clàssic per a referir-se als egipcíacs en general, pero ha sofrit canvis d'us semàntic a lo llarc dels sigles per a referir-se en general als cristians d'Egipte. Històricament, varen parlar l'idioma copto (descendent del demótico). En copto, es denominen a sí mateixos com ou. Remenkīel meu en. Ekhristianos, que lliteralment significa "egipcíac cristià". Actualment parlen àrap. Solament s'utilisa el copto en la seua llitúrgia.

El terme 'copto' s'aplica en freqüència als membres de l'Iglésia copta, independentment de l'orige ètnic dels seus practicants. Aixina, als cristians tant d'Etiopia com d'Eritrea, Sudan (coneguts com nubios abans del periodo islàmic) i Sudan del Sur se'ls coneix tradicionalment com coptos per pertànyer a l'Iglésia copta, la qual es va separar de l'Iglésia romana i les demés Iglésies ortodoxes en l'any 457 quan el Patriarca d'Aleixandria, Timoteo Eluro, excomulgó al papa i al restant dels patriarques. També s'aplica per a referir-se a tots els cristians d'Egipte, incloent aixina als membres de l'Iglésia copta ortodox, l'Iglésia catòlica copta, l'Iglésia ortodoxa d'Aleixandria i inclús als protestants egipcíacs, que fòra d'Egipte, se'ls reconeix com coptos.

Tradicionalment una de les principals zones geogràfiques de presència copta va ser Sudan, a on històricament han enfrontat a la conversió forçada a l'Islam, lo que va resultar en la seua emigració i disminució en número en especial década de persecució baix el govern mahdista a fins del XIX. Com a resultat d'esta persecució, molts es varen vore obligats a renunciar la seua fe o adoptar l'Islam. L'introducció de la sharia islàmica al començament del XXI va donar inici a una nova fase de tractament opresivo dels coptos, entre uns atres no musulmans. La situació es agrabvó colp militar en 2019 , liderat per Abdel Fattah al-Burhan i Mohamed Hamdan Dagalo, els coptos, varen ser somesos a una persecució intensificada durant una guerra civil que va començar en 2023.

Iglésies coptas

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Iglésia ortodoxa copta.
Icon de Marcos l'Evangeliste, considerat el fundador de l'Iglésia copta.
Residència del patriarca copto en El Caire (oli sobre taula de John Frederick Lewis, h. 1864).

El terme "copto" designa als cristians d'Egipte pertanyents a les Iglésies coptas, que són principalment dos: una catòlica (minoritària) i una atra ortodox (majoritària), ademés d'atres alvertents. Per a efectes llitúrgics, els coptos catòlics i ortodoxos utilisen l'idioma copto i un calendari copto.

La màxima autoritat religiosa dels cristians coptos és el patriarca d'Aleixandria. En l'actualitat hi ha 3 líders que declaren ser el llegítim patriarca d'Aleixandria: Segons l'Informe de Llibertat Religiosa d'Ajuda a l'Iglésia Necessitada (ACN), els cristians representen el 4,95% dels 84 millons d'egipcíacs, és dir, una miqueta més de 4,1 millons de persones. La major part dels cristians egipcíacs pertanyen a l'Iglésia Copta Ortodox, encara que també hi ha una chicoteta minoria catòlica[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Wolfgang Kosack: Lehrbuch dones Koptischen. Teil I: Koptische Grammatik. Teil II: Koptische Lesestücke. Akademische Druck- und Verlagsanstalt, Graz 1974, ISBN 3-201-00889-3.
  • Wolfgang Kosack: Die Legende im Koptischen. Untersuchungen zur Volksliteratur Ägyptens. Habelt, Bonn 1970.
  • Wolfgang Kosack: Koptisches Handlexikon dones Bohairischen. Koptisch - Deutsch - Arabisch. Verlag Christoph Brunner, Basel 2013, ISBN 978-3-9524018-9-7.