Alfabet copto

Alfabet copto

El alfabet copto és l'alfabet utilisat per a escriure l'idioma copto d'Egipte. Està basat en les lletres del alfabet grec, encara que conté sis o sèt més per a poder escriure sons que no posseïa l'idioma grec; estes lletres es varen prendre de l'escritura demótica egipcíaca, usada en l'Antic Egipte junt en els jeroglífics i el hierático.

A pesar de que esta escritura es va introduir ya en el sigle segon abans de Crist, s'aplica generalment a l'escritura de la llengua egipcíaca des de el I de nostra era fins a l'actualitat. L'alfabet copto va tindre el seu auge durant el IV, i encara s'usa entre els membres de l'iglésia copta, en l'escritura de texts llitúrgics. Tots els còdexs gnósticos trobats en Nag Hammadi (Manuscrits de Nag Hammadi) estaven escrits en copto.

Història

L'alfabet copto té una llarga història, que es remonta a la Dinastia Ptolemaica, quan es va escomençar a utilisar l'idioma grec en documents oficials, i l'alfabet grec per a transcribir els texts demóticos, intentant arreplegar la pronunciació demótica. Durant els dos primers sigles de l'Era Cristiana, va haver una série de texts que es varen escriure en lo que els estudiosos denominen "copto antic": texts en idioma egipcíac, escrits en caràcters de l'alfabet grec. Algunes lletres, no obstant, varen ser preses del demótico, per a representar sons específics coptos.

En decretar-se el cristianisme com a religió d'Estat i prohibir-se els antics cults en Egipte, es va ser perdent el coneiximent de l'escritura jeroglífica, cap a el IV, tal i com va succeir poc despuix en el demótico, sorgint un sistema d'escritura associat a l'iglésia cristiana. Cap a el IV es va estandardisar l'alfabet copto, especialment per al dialecte Sahídico. cal mencionar que hi ha algunes diferències entre els alfabets coptos dels diversos dialectes.

L'antic alfabet nubio, utilisat per a escriure l'antic idioma nubio (no relacionat en l'idioma copto) s'escriu principalment en l'alfabet grec uncial, pero va prendre lletres coptas i meroíticas d'orige demótico. Erròneament es creu, en freqüència, que el nubio antic utilisava l'alfabet copto.

Llista dels grafema

Llistadels grafemas de l'alfabet bohaírico: quan el seu orige grec és evident, s'omet (per eixemple, Ⲗ (laula) i Ⲑ (theta) vénen de λ (lambda) i Θ (theta)). Destaca la presència de la sigma lunada. Més alvance es mostren les lletres provinents del demótico i els dos valors fonològics indicats, aixina com el nom de les lletres.

Les lletres s'utilisen també –a partir del bohaírico–, com en grec, en valor de números (a on la presència en l'alfabet d'un signe no lliteral és purament numeral, sou, eixit de la digamma grega, i d'una lligam abreviativa, la rō barrada, en valor de 900, en lloc del sampi grec). El sa’ídico ignora tal pràctica i usa número entero.

Grafema	Nom	Transliteración	Valor 1	Valor 2	Número
Ⲁⲁ	alpʰa	a | colspan="2"| /a/	1
Ⲃⲃ	vēta	v	/b, v/		2
Ⲅⲅ	gamma	g	/k/	/g, ŋ, ɣ/	3
Ⲇⲇ	dalda	d	/d/	/d, ð/	4
Ⲉⲉ	ei	i	/i/		5
Ⲋⲋ	sou	─	─		(6)
Ⲍⲍ	zēta	z	/s/	/z/	7
Ⲏⲏ	ēta	ē	/iː/	/ɛː, i/	8
Ⲑⲑ	tʰēta	tʰ	/tʰ/	/tʰ, θ/	9
Ⲓⲓ	iōta	i	/i, j/		10
Ⲕⲕ	kappa	k	/k/		20
Ⲗⲗ	laula	l	/l/		30
Ⲙⲙ	mē	m	/m/		40
Ⲛⲛ	nē	n	/n/		50
Ⲝⲝ	ekˢi	kˢ	/ks/		60
Oo	o	o	o		70
Ⲡⲡ	pi	p	/p/		80
Ⲣⲣ	rō	r	/r/		100
Ⲥⲥ	sēmma	s	/s/		200
Ⲧⲧ	tau	t	/t/	/t, d/	300
Ⲩⲩ	epsilon	i/o	/o, w/	/o, w, i, v/	400
Ⲫⲫ	pʰi	pʰ	/pʰ/	/pʰ, f/	500
Ⲭⲭ	ke	kʰ	/kʰ/	/kʰ, χ, ʃ/	600
Ⲯⲯ	epˢi	pˢ	/ps/		700
Ⲱⲱ	ō	ō	/oː/		800
Ϣϣ	šai	š	/ʃ/		─
Ϥϥ	fai	f	/f/		90
Ϧϧ	ḫai	ḫ	─	/x/	─
Ϩϩ	hori	h	/h/		─
Ϫϫ	ḏanḏia	ḏ (j)	/ʤ/	/ʤ, g/	─
Ϭϭ	čima	č	/q/	/ʧ/	─
Ϯϯ	tu	ti	/tu/		─
Ⳁⳁ	sampi	─	─		900

Les sèt últimes lletres de l'alfabet no són d'orige grec sino preses del demótico egipcíac. El seu orige és ben conegut, puix es poden en efecte remontar jeroglífics fins a la lletra copta passant pels traçats demóticos.

Jeroglífic		demótico		copto
<ferixc>SA</ferixc>	→		→
<ferixc>f</ferixc>	→		→
<ferixc>M12</ferixc>	→		→
<ferixc>F18:Y1</ferixc>	→		→
<ferixc>U29</ferixc>	→		→
<ferixc>k</ferixc>	→		→
<ferixc>D37:t</ferixc>	→	Archiu:Demotique ti.png	→	Archiu:Copte ti.png

Lletres coptas actuals

En Unicode, la major part dels caràcters coptos compartien inicialment els còdics en les lletres similars del alfabet grec, pero s'ha acceptat la separació per a la versió 4.1, del 2005. El nou bloc de copto està en O+2C80... O+2CFF.

Per a més informació al respecte vore:

• Bloc copto en Unicode (PDF) (en anglés)
• Bloc grec en Unicode (PDF) (que inclou sèt lletres coptas derivades del demótico i que es requerixen en qualsevol sistema de copto). (en anglés)

Totes les transcripcions fonètiques actuals seguixen els usos del AFI.

Mayúscules

En l'alfabet copto, cada lletra posseïx una mayúscula i una minúscula, alguna cosa diferents en certs estils molt ornamentals, encara que les mayúscules no són més que minúscules de major tamany que no precisen d'un aprenentage específic. La lletra ḫai és provablement l'única que les seues dos variants són diferents independentment de l'estil: Ϧ en mayúscula, ϧ en minúscula. No és comparable en el grec actual, en el que la minúscula de Ν és ν, per eixemple.

Nom de les lletres

En esta taula apareix un dels numerosos noms possibles per a cada lletra, grosso modo són els daus per la gramàtica de Plumley.

Els noms de les lletres no estan normalisats i trobem moltes variants en els texts: mínimes (la lletra fai pot ser cridada fei) o més notables (he és a sovint designada en el nom de epˢilon en els texts recents). L'helenizaació de la pronunciació va eixercitar en seguritat un important paper, el mateix que les lligades a la llengua copta: l'aparició d'una vocal epentética en l'inici de paraula, en una sílaba, que en cas contrari escomençaria per dos consonante, és visible en casos com a kˢi a sovint cridat ekˢi.

Transliteración i codificació

A partir d'ara, les paraules codificades en l'alfabet grec en itálica cal llegir-les com si estigueren escrites en copto. En efecte, Unicode no distinguix encara els dos blocs de caràcters (vore més avall). Les paraules escrites en grec en romana deuen ser enteses com a grec.

Per raons de simplicitat, elegim representar el sēmma (sigma en grec) per la lletra llatina c: en efecte, com el copto va prendre prestat la sigma llunar grega, no coneix la variant final ς. Escriure σ al final d'una paraula seria massa estrany per a l'ull habituat a llegir grec. També és més prudent codificar la sigma llunar per mig d'una c millor que pels caràcters grecs prevists en Unicode (ϲ O+03F2), que no sempre està present en les fonts habituals.

Triem una transliteraació i no una transcripció per a les paraules coptas. Esta transliteraació és biyectiva: a cada símbol o dígraf simbòlic triat li pot correspondre una sola lletra copta, i a l'inversa, d'a on la notació de les consonante aspirades per una ʰ. Aixina, pʰ (φ) no pot ser confòs en la seqüència de lletres ph (πϩ). Notar que ḏ pot ser substituido fàcilment per una j. La presència d'un ḏinkim (vore més avall) és indicada per un ə en superíndex: ρ̄ és transliterado com ^ər.

Valor de les lletres

Les diferents fonts consultades donen per a certes lletres valores molt diferents, segons a on se situen en una perspectiva històrica (el copto tal i com es parlava en el passat) o actual (tal i com es pronuncia ara en les cerimònies religioses). Ademés, com distinguim la pronunciació de la sa’ídica (dialecte ara extint) de la bohaírica (únic dialecte encara «viu»). Els texts recents consagrats al copto generalment insistixen més sobre la pronunciació bohaírica llitúrgica actual. Dos obres, no obstant, es recolzen sobre la pronunciació antiga: l'artícul de Ritner i la gramàtica de Plumley (cf. bibliografia).

Per una atra part, segons Emile Maher Ishak (cf. bibliografia), la pronunciació bohaírica de la llengua copta hauria segut aproximadament similar a la del grec modern a mitan de el XIX, en la finalitat de permetre una fusió entre l'iglésia ortodoxa grega i la d'Egipte, fusió que finalment no va tindre lloc. Este moviment de helenizaació, baix l'égida del pope Cirilo IV i de Arian Girgis Moftah, professor de copto llitúrgic, es va ser acceptant global i paulatinament: hui en dia, en escasses iglésies, el copto és llegit «a la grega». Per això esta pronunciació es considera artificial, i no s'aplica a totes les paraules: per a no contradir els usos establits, els noms propis, per eixemple, es pronuncien a sovint «a l'antiga». Es considera, puix, que pertany al «antic bohaírico» una pronunciació més hipotètica substituïda i que data d'abans de l'helenizaació, pronunciació que ─en raó o sense ella─ a voltes es correspon en la del sa’ídico.

En la taula inferior s'indica com a primer valor el provable del sa’ídico (o del «antic bohaírico»), substituït a partir del egipcíac clàssic de les pràctiques d'escritura antigues i del valor de les lletres gregues en l'época d'adaptació de l'alfabet. El segon valor és el del bohaírico helenizado actual. Es descriuen els dos sistemes.

Consonante aspirades i consonante dobles

Pronunciació antiga / sa’ídico

Les consonants aspirades gregues es varen amprar al principi com a dreceres que permetien notar una consonante oclusiva seguida de /h/. Aixina, θ corresponia a la seqüència de consonante τϩ, o siga /th/. Tals lletres transcribían, puix, dos consonante i no una sola (en el grec antic, θ seria /tʰ/). Trobem, per eixemple, les grafies equivalents θε o τϩε /the/ (i no /tʰi/ ya que les consonante aspirades no existixen en copto) per a la paraula «camine». L'utilisació d'estes lletres en sa’ídico és molt més llimitada que en bohaírico (les majoria de les voltes trobarem en paraules d'orige grec quan no servixen de drecera, és dir, de lletra doble); lo mateixa es pot dir de φ i χ, que es poden substituir per πϩ i κϩ.

El cas és similar en les dos consonante dobles gregues ξ i ψ, que, en els texts antics, servixen casi totes les voltes de drecera per a κc i πc, sense que el seu us siga obligatori (al contrari del grec). Per eixemple, el número 9 es pot escriure πcιc o ψιc.

Pronunciació helenizada

Actualment, en la pronunciació bohaírica helenizada les consonante aspirades es pronuncien be com a simples (θ val τ, φ després π i χ com κ) be d'una manera similar a la pronunciació del grec modern (pero adaptada a una població majoritàriament arabófona).

• θ: despuix de c, τ, υ, i ϣ → /t/, si no → /θ/;
• φ: en un nom propi → /f/, si no → /v/;
• χ: en una paraula copta → /k/, si no (principalment en paraules gregues) → /x/ despuix de α, ο i ω, /ʃ/ despuix de ε, η, ι i υ (per imitació del grec [ç]).

L'utilisació de les aspirades aixina com de les consoantes dobles (la pronunciació de les quals no presenta problema cap) és més freqüent en bohaírico que en els texts més antics.

Oclusivas sonores i zēta

Pronunciació antiga / sa’ídico

Les lletres gregues γ, δ i ζ, pronunciades /g/, /d/ i /zː/ en grec antic, formen part de les que be es podien agarrar el copto, ya que ho són en qüestió, no són fonema del copto antic (mentres que la β grega, que ya passara a /v/ en l'época medieval, era útil). En els texts antics, es nota un gran clim a la confusió en les sordes més o menys equivalents: aixina, γ alterna en κ o ϭ (que, en sa’ídico, no seria /ʧ/ si no provablement /q/), δ en ϯ, ζ en c.

Com a regla general, estes consonante s'ampren principalment (pero no exclusivament) en préstams del grec.

Pronunciació helenizada

La del bohaírico actual està molt afectada per la pronunciació antiga. Estes lletres apareixen també sobretot en paraules prestades del grego:

• β: al final d'una paraula o d'un nom propi → /b/; si no → /v/;
• γ: davant ε, ι, η i υ → /g/; davant γ i χ → /ŋ/ (com en grec des de l'Antigüidad); si no → /ɣ/;
• δ: en un nom propi → /d/; si no → /ð/.

Vocals

Ací es fa notar que s'entén vocal no sent de «vocal gràfica» i fonològica: en efecte, les vocals del copto poden també servir per a fer notar consonante.

Pronunciació antiga / sa’ídico

Sembla que la cantitat vocàlica (diferència entre vocals breus i vocals llargues) és pertinent en el copto antic. La llengua coneix tres timbres fonològics fonamentals, /a/, /i/ i /o/. Estes es noten en α /a/, ε /i/ i ο /o/ per a les breus, ι /i/ (o η /iː/), η /ē/ i ω /oː/ (o ου /oː/) per a les llargues: els timbres no es corresponen ya que després exactament (a causa provablement d'una apofonía) i no sembla que ι siga per força una vocal llarga.

La vocal /oː/ aixina com la consonant /w/ es escríben regularment gràcies al dígraf ου, puix la lletra υ sola està reservada per a les paraules gregues o com a segon element de diptongo. Per eixemple, νουτε /nuːet/, «deu» i ουααβ /waab/, «sant».La vocal /i/ i la consonant /j/ es escríben de manera diferent: ι servix per a la vocal, ει per a la consonante en inici de sílaba (algunes voltes ϊ, forma més comuna en bohaírico), ϊ en final de sílaba. Aixina: ψιc /psis/, «9», ειωϩε (més rar: ϊωϩε) /joːhe/ «camp», ηϊ /iːj/, «casa».

Atres detalls

• les lletres π i τ són, de manera grega, susceptíbles de ser sonorizadas despuix de μ o ν → /b/ i /d/;

• la lletra ϫ es comporta com una g francesa: es pronuncia «suau» davant ε, η, ι i υ → /ʤ/ (a voltes realisant [ʒ]), «dur»; en un atre context → /g/.

Diacrítics

Ḏinkim

Este signe (transcrito més a sovint jinkim), molt freqüent, indica que la consonante sonante que la du està vocalisada. En la pràctica, es pronuncia en schwa [ə] o una [i] llaugera (representat ací en ^ə en la transliteraació). El ḏinkim es tráza de forma diferent segons els dialectes: en sa’ídico, és un macrón, un accent greu en akhmimico i fayoumico, un accent greu o un punt subscrit en bohaírico. Actualment, és el macrón el que sembla ser preferit en les edicions recents.

Atres signes

Ḫai

El fonema /x/ no existix en sa’ídico. La lletra ḫai puix, no s'ampra en eixe dialecte. La forma usual, , és pròpia del bohaírico. Hi ha pegada en akminmico Archiu:Copte x akhminique.png; esta segona grafia que no prové del demótico sino d'un hori barrado.

Sou

Esta «lletra», Archiu:Copte soou.png, solament s'usa en la numeració (com a valor 6), causa que explica que ací estiga representada en la seua barra subscrita. Remonta clarament a la digamma la seua antiga grafia en grec, Ϝ, lletra que, ya en grec, no té valor lliteral (com quan va ser confosa en stigma).

Abreviatures i ligaturas

La semblança del grec, al que va copiar, el copto desenvolvió moltes lligams i signes d'abreujament. Els més notables són els caràcters composts i la lligam abreviativas següents:

Signe	Archiu:Coptic Stauros.svg	Archiu:Copte kh r.png i Archiu:Copte r m.png	Archiu:Coptic Ro-bar.svg	Archiu:Copte tsh s.png
Transcripció...	cταυροc stauros	χρονοc μαρτυρων kʰronos marturōn	ψιc ν̄ϣε pˢis ənši	ϭωιc čōis
Sentit	«Cruz»	«Temps dels màrtirs» (era de Diocleciano)	900	«Senyor»

Els atres abreujaments distinguixen sobretot als noms propis bíblics grecs i semíticos: estan contrets i representats per dos o tres lletres de la paraula, lletres que apareixen més de les voltes senyalades. Aixina, χ̅c̅ representa Χριcτοc, Crist. Els usos són semblants als seguits en els manuscrits grecs.

Signes didàctics

Archiu:Copte double trait d unionb.png

Este signe, un doble guion, servix, en les obres didàctiques, per a indicar que una paraula està en l'estat pronominal (seguida d'un sufix pronominal). El guion simple servix per a indicar l'estat del verp o de la preposició (quan la forma va seguida d'un complement nominal). La forma absoluta, en el cas contrari, es presenta sense el guion. Quan la tipografia editorial s'adapta a l'estil de les lletres coptas, este doble guion té les barres més inclinades. De fet, és possible substituirlo pel signe = (cosa que farem ací). Unicode preveu assignar-li un símbol.

Es pot aixina saber, en les gramàtiques i en els diccionaris, que tal preposició o tal verp ha de ser seguit d'un complement nominal, que d'una atra forma deu ser seguida d'un sufix personal:

• κοτ= kot= «construir» → estat pronominal (eixemple: κοτ=ϥ̄ kot=^əf «construir-ho», com en «vaig comprar construït»);

• κετ- ket-: «construir» → estat construït (com en κετ-πηϊ ket-pēï, «construir [una] casa»).

En un diccionari, podríem vore les següents indicacions:

ε- i-, ερο= ero=, preposició, «para».

Compliria, després, comprenem que la preposició que significa «para, a» té la forma ε i quan té com a règim un nom, la forma ερο ero quan és un sufix personal: επηϊ epēï «a la casa», εροϥ erof «per a ell».

Estos usos són idèntics als que nos trobem en egiptologia (consulteu Transcripció dels jeroglífics para més detalls).

Sentit de l'escritura

Encara que l'escritura demótica egipcíaca s'escrivia de dreta a esquerra, el copto, per imitació del grec, s'escriu exclusivament d'esquerra a dreta.

Vore també

• Copto
• Idioma copto
• Lliteratura copta

Referències

Notes

Bibliografia

• Wolfgang Kosack: Koptisches Handlexikon dones Bohairischen. Koptisch - Deutsch - Arabisch. Verlag Christoph Brunner, Basel 2013, ISBN 978-3-9524018-9-7.
• Loprieno, Antonio. 1995. Ancient Egyptian: A Linguistic Introduction. Cambridge: Cambridge University Press. 24–26. (en anglés)
• Quaegebeur, Jan. 1982. "De la préhistoire de l'écriture copte." Orientalia lovaniensia analecta 13:125–136. (en francés)
• Ritner, Robert Kriech. 1996. "The Coptic Alphabet". In The World's Writing Systems, edited by Peter T. Daniels and William Bright. Oxford and New York: Oxford University Press. 287–290. (en anglés)

• Charles Higounet, L'écriture, collection «Que sais-je?», numéro 653, Presses Universitaires de France, 11i édition de 2003;
• The World's Writing Systems, article « The Coptic Alphabet » de R. K. Ritner, Oxford University Press, Oxford, 1996;
• Reading the Past, artigo « Egyptian Hieroglyphs » de W. V. Davies, British Museum Press, Londres, 1990;
• Emile Maher Ishak, The Phonetics and Phonology of the Bohairic Dialect of Coptic, Oxford University Press, Oxford, 1975;
• Charles Fossey, Notices sur els caractères étrangers anciens et modernes rédigées parell un groupe de savants, presses de l'Imprimerie nationale, Paris, 1948;
• J. M. Plumley, An Introductory Coptic Grammar (Sahidic Dialect), Home & van Thal, Londres, 1948 (edició electrònica en llínea);
• W. E. Crum, A Coptic Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1939 (edició electrònica en llínea);
• Reichsdruckerei, Alphabete und Schrifzeichen dones Morgen- un Abendlandes, zoom allgemeinen Gebrauch mit besonderer Berücksichtigung dones Buchwerbes, Berlín, 1924;
• Jean-François Champollion, Grammaire égyptienne, facsímil de l'edició original editada entre 1836 i 1841 per Firmin Didot, éditions Solin, Acte Sud, Paris, 1997;
• Jean-François Champollion, Dictionnaire égyptien en écriture hiéroglyphique, Paris, Firmin-Didot Frères, 1841-1843 (edició electrònica en llínea).