Manuscrits de Nag Hammadi
| Manuscrits de Nag Hammadi | ||
|---|---|---|
| Contingut | ||
Els manuscrits de Nag Hammadi, coneguts també com a biblioteca de Nag Hammadi, són una colecció de texts, en la seua major part adscrits al Cristianisme Gnóstico Primitiu, descoberts prop de la localitat de Nag Hammadi, a uns 100 km de Luxor, en l'Alt Egipte, en decembre de 1945.[1] Es tracta de dotze còdexs de papir encuadernados en pell, i els restants d'un dècim tercer,[2] cuidadosadament guardats en una gerra de ceràmica sagellada amagada en una gruta pròxima en el massiç montanyós de Jabal al-Tarif, trobats casualment per un llaurador cridat Muhammad Alí al-Samman.[3]
Varen ser escrits en copto entre els sigles III i IV d. C.[4] El més conegut dels manuscrits, l'Evangelio de Tomás, conté traduccions de texts que ya estaven presents en el Papir 1 de Oxirrinco, datat en l'any 250.[5][6]
La troballa dels manuscrits de Nag Hammadi en 1945 constituïx, junt en els Manuscrits de Qumrán, el més gran descobriment de texts antics de l'Edat Contemporànea. El descobriment d'estos texts va influir de manera significativa els estudis moderns sobre el cristianisme primitiu i el gnosticisme.
Els còdexs de Nag Hammadi es troben en l'actualitat en el Museu Copto d'El Caire, Egipte.
Descobriment dels manuscrits
[editar | editar còdic]Plantilla:Retallar image En decembre de 1945[7] Muhammad, els seus germans Califa Alí i Abu al-Majd del clan al-Samman i atres quatre llauradors de la chicoteta població de Al Qasr wa al-Sayyad (l'antiga Quenoboskion), propenca a Nag Hammadi, es varen acostar al massiç montanyós de Jabal al-Tarif, a uns 11 km al nordest de Nag Hammadi, buscant fertilisants per als seus cultius. Escarbando baix d'una gran mole de pedra varen trobar una gerra de ceràmica sagellada. Podent més la curiositat que el temor a que anidase en ella algun jinn o geni maligne, es varen decidir a trencar-la trobant els còdexs cuidadosadament encuadernados.[8][9]
Poc despuix, Muhammad Alí va entregar un dels còdexs (el Còdex III) al sacerdot copto del seu llogaret Basiliyus Abd al-Masih, el qual, a la seua volta, li'ls va mostrar a un germà seu, Raghib Andrawus, mestre de història de la localitat. Sospitant el seu gran valor Raghib ho va fer aplegar a G. Sobhi, mèdic copto de la capital, El Caire, qui va donar avís al Departament d'Antiguetats del govern egipcíac, a càrrec en eixe llavors del francés E. Drioton, qui va expropiar el document.[8]
Mesos més vesprada, en octubre de 1946, el Còdex III va ser a parar al Museu Copto d'El Caire a on, un any més tarde (octubre de 1947), seria examinat pel jove estudiós francés Jean Doresse, qui en seguida es va donar conte del gran valor i importància del manuscrit, proyectant la seua publicació.
Paralelament, en este temps alguns dels atres còdexs trobats varen ser eixint a la llum en diversos destins. El que seria denominat com a Còdex I va ser adquirit en la mediació d'Albert Eid, un anticuario belga resident llavors en la capital egipcíaca, i del teòlec i historiador Gilles Quispel, per l'Institució Jung de Zuric, denominant-se des de llavors també Còdex o Codex Jung. Despuix de la seua publicació va retornar al Museu d'El Caire.[8]
El restant dels còdexs, poc a poc, d'un modo o un atre varen ser anant a parar al Museu Copto expropiats pel govern egipcíac. Per les greus dificultats i obstàculs polítics i burocràtics que es varen presentar no va ser fins a 1956 quan es va publicar l'Evangelio de la Veritat del Còdex Jung (I). I poc més vesprada, en 1959, l'Evangelio de Tomás. Per fi, en 1977,[10] baixe la direcció de James McConkey Robinson, es va publicar en llengua anglesa la traducció completa de tots els texts de la Bibiblioteca de Nag Hammadi en el títul The Nag Hammadi Library in English.[8]
En 1997 Editorial Trotta va publicar per als llectors de parla hispana la traducció al castellà de tots els texts de Nag Hammadi en la participació de Francisco G. Bazán, A. Piñero, J. Montserrat Torrents, F. Bermejo, A. Quevedo i F. Trevijano, editada per Antonio Piñero.[8]
Orige de la Biblioteca de Nag Hammadi
[editar | editar còdic]En la regió a on es troba la població de Nag Hammadi, prop de la qual va tindre lloc el descobriment de tretze Còdexs, estava en auge tot un moviment cenobítico i monacal a finals de el III i durant tot el IV, puix en ella es va assentar bona part de l'activitat dels coneguts com Pares del Desert.[11]
Durant molt temps, si be sense certea, es va considerar que la Biblioteca Gnóstica de Nag Hammadi va poder ser el treball d'un o varis monges d'algun dels monasteris fundats per San Pacomio, propencs al lloc del descobriment dels còdexs.[2][12][13]
Recentment, el Professor F. G. Bazán va contemplar el hipòtesis, avalada per diversos “materials” escrits, «aliens als folis dels escrits que formen les pàgines dels còdexs» i que varen ser trobats en les tapes d'alguns dels còdexs, que la Biblioteca de Nag Hammadi «era propietat d'un grup de gnósticos ascetas que podien conviure en atres grups en la regió de la Tebaida»,[14] i, més concretament, «una comunitat ascético-gnóstica de dònes i varons de mijana cantitat de membres assentada per la zona de Khenoboskion en llaços interactius en atres chicotetes comunitats iniciáticas...radicades en la zona d'Aleixandria i el sur d'El Caire cap al Nort».[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Puig i Tàrrech, Armand(2006).Didaskalia.36(2)
- 71-105.Consultat el 27 de juliol de 2016.
- ↑ 2,0 2,1 James McConkey Robinson, Richard Smith, Coptic Gnostic Library Project,The Nag Hammadi Library in English, introducció p. 10 i 17. BRILL, 1996.
- ↑ Elpizein, H.T., Manuscrits de Nag Hammadi Texts custodios del Cristianisme primitiu oblidat, · La Biblioteca de Nag Hammadi · p. 6. Edicions Epopteia, decembre 2015.
- ↑ «La majoria dels còdexs estan redactats en la varietat dialectal sahídica del copto. Una minoria d'estos (els Còdics I, X i el primer dels tractats del Còdic XI) lo són en la ___protected_title_17___ o ___protected_title_18___ del copto.» Elpizein, H.T., Manuscrits de Nag Hammadi Texts custodios del Cristianisme primitiu oblidat, · La Biblioteca de Nag Hammadi · p. 6. Edicions Epopteia, decembre 2015.
- ↑ Bernard P. Grenfell and Arthur S. Hunt, Sayings of Our Lord from an early Greek Papyrus (Egypt Exploration Fund; 1897)
- ↑ Robert M. Grant and David Noel Freedman, The Secret Sayings of Jesus according to the Gospel of Thomas (Fontana Books, 1960).
- ↑ S'ha complit puix, en decembre de 2015, el 70º Aniversari del descobriment dels Manuscrits de Nag Hammadi.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Elpizein, H.T., Manuscrits de Nag Hammadi Texts custodios del Cristianisme primitiu oblidat, · El Descobriment dels Còdexs · p. 8 i sigs. Edicions Epopteia, decembre 2015.
- ↑ Robinson, James M. The Discovery of the Nag Hammadi Codices, p. 209 i 213. The Biblical Archaeologist v. 42, No. 4, The Nag Hammadi Library and Its Archeological Context (autumne 1979) p. 206-224. Publicat per : American Schools of Oriental Research.
- ↑ R. van donen Broek. Reviewed Work: The Nag Hammadi Library in English by James M. Robinson, Coptic Gnostic Library Project of the Institute for Antiquity and Christianity, p. 203. Vigiliae Christianae v. 44, No. 2 (juny 1990) p. 203-204. Publicat per BRILL.
- ↑ «S. Antonio Abad (251-356 i.c.), S. Palemón i el seu discípul S. Pacomio (287-346), entre uns atres». Elpizein, H.T., Els Còdexs de Nag Hammadi, Escrits del Cristianisme Primitiu, decembre 2015.
- ↑ E. Pagels, Els Evangelios Gnósticos, Introducció, p. 18. Editorial Crítica, 2ª edició: juny de 1987.
- ↑ Yamauchi, Edwin M.,The Nag Hammadi Library, The Journal of Library History (1974-1987) Vol. 22, No. 4 (Fall, 1987), p. 425-441. University of Texas Press.
- ↑ 14,0 14,1 García Bazán, Francisco, La Biblioteca Gnóstica de Nag Hammadi i els orígens cristians, p. 111, 112 i 120. Editorial El Fil d'Ariadna, 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Robinson, James McConkey. The Nag Hammadi Story (2 v.) from the Discovery to the Publication. BRILL, 2014. En Google Llibres
- Robinson, James McConkey. The Coptic Gnostic Library: A Complete Edition of the Nag Hammadi Codices, v. 5, Brill, 2000. En Google Llibres
- Nicola Denzey Lewis and Justine Ariel Blount. Rethinking the Origins of the Nag Hammadi Codices. Journal of Biblical Literature v. 133, No. 2 (estiu 2014) p. 399-419. Publicat per: Society of Biblical Literature.
- Marvin W. Meyer. En la colaboració d'Elaine Pagels. The Gnostic Gospels: The Sacred Writings of the Nag Hammadi Library, the Berlin Gnostic Codex and Codex Tchacos. Foli Society, 2007
- Marvin W. Meyer.The Gnostic Discoveries: The Impact of the Nag Hammadi Library. HarperCollins, 2005. En Google Llibres
- Søren Giversen, Tage Petersen, Jørgen Podemann Sørensen. The Nag Hammadi Texts in the History of Religions. Kgl. Danske Videnskabernes Selskab, 2002. En Google Llibres
- Jean Doresse. The Discovery of the Nag Hammadi Texts: A Firsthand Account of the Expedition That Shook the Foundations of Christianity. Inner Traditions/Bear, 2005. En Google Llibres
- James M. Robinson. Introduction. The Biblical Archaeologist. V. 42, No. 4, The Nag Hammadi Library and Its Archeological Context (Autumn, 1979), p. 200-205. Publicat per: American Schools of Oriental Research.
- Bastiaan Van Elderen. The Nag Hammadi Excavation. The Biblical Archaeologist. V. 42, No. 4, The Nag Hammadi Library and Its Archeological Context (autumne 1979) p. 225-231. Publicat per: American Schools of Oriental Research.
- Marvin W. Meyer, James MacConkey Robinson,The Nag Hammadi Library in English. Brill Archive, 1977.
- Jean Doresse, Leonard Johnston. The Secret Books of the Egyptian Gnostics: An Introduction to the Gnostic Coptic Manuscripts Discovered at Chenoboskion. Hollis & Carter, 1960. En Google Llibres
- W. C. van Unnik. Newly Discovered Gnostic Writings: A Preliminary Survey of the Nag-Hammadi Find. A.R. Allenson, 1960. En Google Llibres
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Manuscritos de Nag Hammadi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.