Anar al contingut

Apocalipsis d'Adán

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Apocalipsis d'Adán, descobert en Nag Hammadi, és un tractat setiano[1][2] que forma part de la lliteratura apocalíptica[3] que data dels sigles I i II.[4] Segons alguns estudis, originalment estaven escrits en semítico, sent despuix traduïts al grec i finalment al copto.[5]

Contingut

[editar | editar còdic]

Adán en el seu septuacentésimo any li diu a Set que deprenga la paraula del coneiximent del Deu etern d'Eva i que tant ell com Eva eren, de fet, més poderosos que el seu supost creador.[6] Pero que el coneiximent va estar perdut despuix de la caiguda quan el subcreador - el Demiürgue - va separar a Eva i Adán. Adán narra cóm tres desconeguts misteriosos varen provocar l'engendre de Set i, per lo tant, la preservació d'este coneiximent. Després, Adán profetiza per complet els intents del deu subcreador de destruir a l'humanitat, inclosa la profecia del gran Diluvi i l'intent de destrucció per fòc,[7] pero al final apareixerà un Iluminador. Quan aplega el Iluminador, tretze regnes proclamen tretze llegendes de naiximent diferents pero conflictives sobre el Iluminador; solament la "generació sense rei", no obstant, proclama la veritat.[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]