Evangelio de Felipe
El ___protected_title_0___ és un escrit gnóstico d'orientació valentiniana que forma part dels denominats evangelios apócrifos. Sol datar-se dels sigles II-III.[1] Va estar perdut fins que va ser redescubierto per accident en la segona mitat de el XX en Egipte (copto original), trobat en Nag Hammadi.
De modo similar al Evangelio de Tomás, és un evangelio oral, açò és, es tracta d'una colecció de dits de Jesús. Consta de 143 sentències, proverbis i paràboles atribuïdes a Jesús. Els Sacraments, en particular el sacrament del matrimoni, són el tema principal. Este text és popular en l'actualitat perque sobre ell s'ha dit que és la primera font que sosté l'idea del matrimoni entre Jesús i María Magdalena, a pesar de que açò no és afirmat en cap moment en el propi document.
El títul del text és modern; la seua única conexió en Felipe l'Apòstol és que este és mencionat (73,8). El títul no es referix a l'autoria, al contrari que ocorre en els evangelios canònics. De qualsevol modo cal notar que un Felipe l'evangeliste és mencionat en els Fets dels Apòstols (Fets 21:8).
Contradiccions en la Bíblia
[editar | editar còdic]El evangelio de Felipe té contradiccions en els evangelios del nou testament. De les contradiccions més importants s'aprecia lo següent:
- Planteja que María Magdalena era la seua «companyera», de lo que podria deduir-se que era la seua parella sentimental. No obstant, la paraula hotre en copto que utilisa l'autor d'este Evangelio servix tant per a parlar d'una unió sexual com per a una simple acompanyant, i inclús per a «consorte espiritual».[2] Alguns estudiosos creuen que lo que realment es volia recalcar era que María Magdalena era la discípula perfecta de Jesús, no que fora la seua dòna.
- Sugerix que Jesús no va resucitar de la mort, sino que va tindre una «resurrecció» anterior a la seua mort:
- Sugerix que María no va concebre per obra del Esperit Sant com dicta la tradició cristiana. L'argument que usa per a això és que Jesús mostra necessitat d'especificar a Deu quan es referix a pare, puix si Deu fora el seu pare no tindria necessitat d'especificar-ho.
Alguns diuen que María ha concebut per obra de l'Esperit Sant[ruach]: estos s'equivoquen, no saben lo que diuen. ¿Quàn jamai ha concebut de dòna[ruach] una dòna? María és la verge a qui cap Potència ha tacat. Ella és un gran anatema per als judeus, que són els apòstols i els apostólicos. Esta verge que cap Potència ha violat, [... mentres que] les Potències es varen contaminar.
El Senyor no [hi haguera] dit: «[Pare meu que estàs en] els cels», de no haver tingut [un atre] pare; sino que hauria dit simplement: «[Pare meu]».[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- El contenido de este artículo incorpora material de una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada en español bajo la licencia Creative Commons Compartir-Igual 3.0.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Leloup, Jean-Yves (2004). El evangelio de Felipe, Madrit: Editorial Edaf, p. 18. ISBN 84-414-1569-2. Puech senyala l'any 250. Per a molts investigadors, el text copto és una traducció d'un original grec i, per lo tant, caldria remontar l'original a l'any 150.
- ↑ (2014).Història National Geographic.Barcelona:(120)
- 46-55.ISSN 1696-7755.Consultat el 2 de juny de 2019.
- ↑ Evangelio de Felipe, versícul 32.
- ↑ Evangelio de Felipe, versícul 21.
- ↑ Evangelio de Felipe, versícul 17.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Evangelio de Felipe, el text en castellà
- El Evangelio de Felipe
- Text espanyol en PDF en la biblioteca digital del lloc del Ministeri de Cultura d'Uruguay.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Evangelio de Felipe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.