Temple de Edfu
El Temple de Edfu és un temple d'Antic Egipte ubicat en la ribera occidental del Nilo en la ciutat d'Edfu que durant el periodo grecorromano va ser coneguda com Ἀπόλλωνος πόλις, en llatí, Apolinópolis Magna, dedicada al deu dels deus, Horus, que va ser identificat com Apolo segons la interpretatio graeca.[1] És el segon temple més gran d'Egipte despuix de Karnak i un dels millor conservats. El temple, dedicat al deu falcó Horus de Behedet (Hor-Behedety), va ser construït durant el periodo helenístico entre 237 i 57 a. C. Les inscripcions en les seues parets proporcionen informació important sobre el llenguage, la mitologia i la religió durant el món grecorromano en l'Antic Egipte. En particular, els seus texts inscrits sobre la construcció del temple "proveïxen detalls de la seua construcció i també conserven informació sobre l'interpretació mítica d'est i atres temples com l'Illa de la Creació".[2] També existixen "escenaris i inscripcions importants del Drama Sagrat que varen relacionar el conflicte antiquíssim entre Horus i Seth".[2] Varen ser traduïts pel Proyecte-Edfu alemà.
Història
[editar | editar còdic]Antecedents
[editar | editar còdic]La construcció dels temples per part dels reis ptolemaicos formava part de la seua activitat religiosa. Varen viure en Aleixandria, una ciutat helenística distinta, varen introduir esta cultura en Egipte i, al mateix temps, també es varen assegurar de preservar la cultura egipcíaca. Esta preservació es reflectix en l'adopció de la costum egipcíaca dels reis ptolemaicos de casar-se en les seues germanes i governar conjuntament en la seua germana-esposa, que també era de la família real. Este govern conjunt va resultar en lluites internes entre els germans que després varen debilitar la Casa de Ptolemaica.
Com a part de l'adopció de la cultura egipcíaca, els reis ptolemaicos varen construir nous temples per als deus egipcíacs i varen restaurar temples antics. Els temples es varen construir conservant la tradició arquitectònica egipcíaca original. No varen elegir nous llocs, sino que varen continuar l'antiga tradició dels temples antics als mateixos deus que residien en estos llocs. Els reis ptolemaicos també varen adoptar la tradició egipcíaca dels antics faraons que decoraven els temples en les seues figures, i varen afegir relleus en els temples en els que apareixen com a faraons en escritura de Jartum , utilisant cartuchos per a indicar els seus noms. També varen usar el símbol de la doble corona que simbolisa l'unió de l'Alt i el Baix Egipte. El govern romà que va reemplaçar al govern ptolemaico va continuar en la tradició de construir temples.[3]
L'adopció de les costums egipcíaques no va canviar la naturalea helenística del seu govern. En el temps, l'influència helenística es va estendre cap al sur també a través del matrimoni, creant una classe greco-egipcíaca privilegiada i educada. No obstant, els grecs sempre varen ser una minoria privilegiada en l'Egipte ptolemaico. Vivien baix la llei grega, varen rebre una educació grega, varen ser jujats en tribunals grecs i eren ciutadans de ciutats gregues. Alguns dels reis es varen dedicar a una vida d'oci que va provocar severes crítiques per la seua conducta. Durant l'época de Ptolomeo IV, varen aumentar les forces dels elements egipcíacs no grecs, lo que finalment va conduir a una rebelió en el sur d'Egipte en l'any 206 a. C. Esta rebelió va ser un precedent per a futures rebelions de les generacions posteriors.
Construcció
[editar | editar còdic]Edfu va ser un de varis temples construïts durant el periodo helenístico, incloent Dendera, Esna, Kom Ombo i File. El seu tamany reflectix la relativa prosperitat del periodo.[4] El temple actual, que va ser escomençat "el 23 d'agost de 237 a. C., inicialment va ser compost d'un vestíbul en pilars, dos vestíbuls travessers i un santuari rodejat per capelles".[5] La construcció es va escomençar durant el regnat de Ptolomeo III i es va terminar en 57 a. C. durant el regnat de Ptolomeo XII. Es va construir el temple en l'emplaçament d'un temple més antic i menut, també dedicat a Horus, encara que l'estructura prèvia estava orientada este-oest en lloc de nort-sur com l'actual. Un pilono en ruïnes està situat just a l'est del temple actual; s'ha trobat inscripcions que mostren un programa de construcció baix els regnes del Imperi Nou Ramsés I, Seti I i Ramsés II.
El temple de Edfu va ser dedicat per Ptolomeo VIII el 10 de setembre de 142 a. C.[6] El front va ser edificat entre el 140 i 124 a. C. i la construcció d'un pati circumscrit per una columnata i pilonos que té 36 m d'altura va tindre lloc entre 116-71 a. C.[6] Els pilonos alberguen un intrincado sistema d'escales i cambres, que reben la llum a través de recalats disposts en la frontera.[6] En el costat oriental del pati queden restants d'un pilono de Ramsés III, que està front al embarcadero del Nilo.[6]
Una naos de Nectanebo II, un restant de l'anterior edifici, es conserva en l'interior del santuari, i permaneix exent, mentres els demés santuaris del temple estan rodejats per capelles noves.[6]
El temple de Edfu va caure en desús com a edifici religiós despuix de l'edicte de Teodosio I que va prohibir el cult no cristià dins del Imperi romà en 391 d. C. Igual que en atres llocs, molts dels relleus tallats del temple varen ser arrasats pels cristians que varen aplegar a dominar Egipte. Es creu que el sostre ennegrit del vestíbul hipostilo, encara visible, és resultat dels incendis provocats per a destruir imàgens religioses que en eixe moment varen ser considerades paganes.
Durant sigles, el temple va quedar enterrat fins a una altura de dotze metros, baix l'arena del desert i les capes de fanc depositades pel riu Nilo. Els habitants del lloc varen construir cases en el terreny del temple. Solament varen quedar visibles en 1798, les parts més altes dels pilonos del temple, quan va ser documentat per una expedició francesa. En 1860, l'egiptòlec francés Auguste Mariette, va escomençar a lliberar el temple de Edfu d'arena.
Actualment, Edfu està casi intacte i és l'eixemple millor conservat d'un temple de l'Antic Egipte.[7] L'importància arqueològica i el grau de conservació del temple ho ha convertit en una atracció turística d'Egipte i una parada freqüent per a molts barcos que fan travessies per el Nilo. En 2005, l'accés al temple va ser renovat afegint-se una oficina d'informació i un aparcament pavimentado.[8] Un sistema d'allumenament sofisticat va ser afegit a finals de 2006 per a permetre visites nocturnes.[9]
Estructura del temple
[editar | editar còdic]
A diferència de la majoria dels temples egipcíacs en la vall del Nilo, el Temple de Edfu no està construït perpendicular a la direcció del riu. La seua direcció general és de nort a sur. La llongitut del temple és de 137 metros, el seu ample és de 47 metros, front al pilono té 79 metros d'ample. El temple cobrix un àrea de 6.430 metros quadrats. La seua altura màxima alcança els 36 metros, i es considera el pilón més alt entre els temples supervivents en Egipte.[10] El temple està construït de pedra arenisca i l'entrada és a través d'una porta entre les dos torres del pilón. Des de la porta d'entrada s'aplega a un gran pati obert rodejat per tres direccions en una fila de columnes adjacents a la paret exterior del pati. Des del pati s'entra en el gran hipóstilo que és el pronaeus, que inclou dos files de columnes en sis columnes en cada fila, despuix d'això hi ha un atre hipóstilo més menut, que inclou tres files de columnes i quatre columnes en cada fila. La següent sala és la sala d'ofrenes que conduïx a una atra sala ubicada en l'eix central del temple, dins de la qual es troba el devir, la part més sagrada del temple, aixina com dèu sales d'adoració.
El pilón
[editar | editar còdic]El pilón inclou un complex sistema d'escales i espais i té quatre nivells. La llum es rep de les obertures en el front del pilón. Les dos torres del pilón es varen dissenyar casi com a imàgens especulares entre sí, tant en els elements arquitectònics com en les escenes gravades en l'exterior del pilón. A abdós costats de la porta d'entrada hi ha dos estàtues d'Horus en forma de falcó.[11] Les grans estàtues estan fetes de pedra de granit negre, en el capell de doble corona que simbolisa l'Alt i el Baix Egipte en el cap de l'estàtua de la dreta. En les bases dels pilones a abdós costats de la porta d'entrada hi ha escenes tallades que representen el "Festival de la Bella Trobada" a on el deu Horus de Edfu s'unix en la deesa Hathor del temple de Dendra.[12] Damunt del pilón hi ha descripcions d'escenes de batalla del rei Ptolomeo XII castigant als seus enemics davant el deu Horus. Front al pilón, a abdós costats de la porta, hi ha enchufes allargats que s'usaven com a dispositiu per a banderes, dos enchufes en cada costat.
El pati gran
[editar | editar còdic]Des del pilón s'accedix al gran pati. La llongitut del pati de sur a nort és de 49 metros i el seu ample és de 42,6 metros d'est a oest. El pati estava obert al públic, i allí es duyen les ofrenes a Horus. El pati està pavimentado de manera similar al paviment original, al voltant del pati des de tres direccions a l'est, sur i oest, una fila de columnes forma un pòrtic cobert estret i llarc entre la paret exterior del pati i les columnes. En total, el pati està rodejat per 32 pilars. Les pàgines estan decorades en títuls en forma de loto i goma de papir. Les parets interiors del pati dins del corredor estan cobertes en vàries escenes i inscripcions, incloses inscripcions mitològiques que parlen sobre la fundació del temple. Un dels texts més importants és el història de la lluita entre el deu Horus, que representava l'Alt Egipte, i el seu enemic el deu Seth, que representava el Baix Egipte. Horus va derrotar al seu enemic en la lluita.
El gran hipóstilo
[editar | editar còdic]Des del gran pati s'accedix al hipóstilo d'estructura rectangular la direcció general de la qual és d'est a oest. La primera pedra per a la seua construcció es va colocar el 2 de juliol de 140 a. C. durant el regnat de Ptolomeo VIII. A cada costat de la porta d'entrada hi ha dos estàtues adicionals de Horus en forma de falcó. L'estàtua de l'esquerra també du sobre el seu cap la doble corona dels reis d'Egipte. L'estàtua de la dreta és relativament menuda. A abdós costats de la porta d'entrada a la sala en el mur sur hi ha dos cambres "Lashka Kiddush" en el costat oest a on el rei o el sum sacerdot es vestia per al cerimònies sagrades. La segona cambra en el costat este es va usar per a la biblioteca d'escritures del temple. La cambra estava decorada en relleus de la deesa Sheshat, la deesa sapient del coneiximent i l'escritura. Els relleus d'esta sala que mostraven la deidad de Horus i la construcció del temple varen ser desfigurados. La sala en sí conté 12 grans columnes en dos files que sostenen el sostre. La transició dividix les dos llínees en tres pàgines a cada costat. En les parets laterals hi ha escenes que representen la cerimònia de fundació del temple. En el sostre hi ha decoració de cossos celests que representen el cel. Esta part del temple i el restant estaven tancades al públic en general.
El chicotet hipóstilo
[editar | editar còdic]D'esta sala passem a una sala hipóstilo més menut. Esta sala també es diu "Sala de festivals". Este saló i els que li seguixen formen part de l'edifici més antic del temple. La seua construcció la va iniciar Ptolomeo III en el 237 a. C. i es va completar despuix de 25 anys durant el regnat del seu fill Ptolomeo IV. La sala també té 12 columnes que sostenen el sostre i estan dispostes en tres files, 4 columnes en cada fila en el passage en el mig. No obstant, és més angost i més profunt. En el costat este de l'habitació té una eixida que conduïx al nilómetro del temple i una chicoteta sala d'almagasenament que s'usava per a almagasenar ofrenes líquides. En el costat oest hi ha una eixida a una atra sala d'almagasenament que almagasenava ofrenes sòlides. Una atra porta conduïa a la sala a on es preparava l'incens. Este saló estava decorat en nóvia. L'aire estava perfumado en flors, mirra i herbes aromàtiques. Els aromes i perfums s'elaboraven segons receptes que s'escrit en les parets de l'habitació a on es va preparar l'incens.
Sala de les ofrenes
[editar | editar còdic]Més alvance està la sala d'ofrenes que és una sala travessera que és un corredor a una sala gran "la sala central". A abdós costats de les parets de l'entrada a la sala de les ofrenes es representen en gran detall els barcos sagrats de Horus i Hathor. A l'est de la porta d'entrada a Dvir hi ha una porta que conduïx a un chicotet pati que conduïx a una escala que s'usa per a pujar al sostre. També en el costat oest de l'habitació hi ha un passage a una escala al sostre. Com en molts temples egipcíacs, el sostre es va utilisar per a diverses cerimònies religioses. Durant el "Festival d'Any Nou", l'estàtua de Horus, acompanyada per deus antics, va ser duta en un transportador sagrat per les escales fins al sostre a on es va portar a terme la cerimònia.[13]Els relleus en les parets de les dos escales descriuen l'event.[14]A diferència dels restants del Temple de Dendra, els únics restants en el sostre són sales d'almagasenament que inclouen compartimento amagats.[15]Adjacent a la sala hi ha un pati d'ofrenes obert dins del com hi ha un menut
El saló principal
[editar | editar còdic]Des de la sala d'ofrenes s'ingressa a la sala central, dins de la qual es troba la desviació i entorn hi ha un corredor que conduïx a dèu sales d'adoració. En esta sala estava l'estàtua de Horus. Solament el sum sacerdot podia entrar en esta habitació. Dins del Devir HaNeos (an') que està fet d'una pedra monolítica de granit negre de 4 metros d'altura en un cartuig gravat del rei Nekhtenbu II. Est és l'element més antic del temple i és un remanente de l'antic temple que es trobava allí. Nekhtenbu II va regnar entre 342-360 aC, i va anar l'últim rei d'orige egipcíac, i l'últim rei de la dinastia 30 d'Egipte. Esta relíquia d'un periodo antic va donar continuïtat al temple ptolemaico en el temple anterior.
La part inferior de la paret dreta del devir és un retrat del rei Ptolomeo IV entrant en el devir i els deus Hathor, Horus i els seus dos pares varen passar per la deesa Ptolomeo III i Berenice II. Dins del dvir sobre un pedestal baix que s'origina en un edifici anterior, es troba una rèplica moderna de fusta d'un pot (barca), est és un dispositiu mòvil en forma de pot que s'usava com vasija ritual la funció del qual era dur al deu. La rèplica dona una idea de cóm era el barco en el passat i quin era el seu tamany.
Significancia religiosa
[editar | editar còdic]El temple de Edfu és el temple més gran dedicat a Horus.[2] Va ser el centre de vàries festes sagrades dedicades a Horus.
- La festa de la Bella Trobada, a on cada any, "Hathor viajava al sur des del seu temple en Dendera per a visitar a Horus en Edfu, i este acontenyiment que marcava el matrimoni sagrat era l'ocasió per a una gran festa i pelegrinage".[7]
- La festa de la Victòria (Heb Nejtet), a on cada any, durant el segon més de l'estació de l'emergència (o el sext més del calendari egipcíac) tenien lloc les cerimònies que incloïen la representació d'un drama sagrat que commemorava la victòria de Horus sobre Seth. L'actor principal d'este drama era el propi rei d'Egipte, que interpretava el paper de Horus. El seu adversari era un hipopótam, que interpretava el paper de Seth. En el transcurs del ritual, el rei colpejava a el hipopótam en un arpón. La destrucció del hipopótam per part del rei commemorava la derrota de Set per Horus, lo que també llegitimava al rei. És poc provable que el rei assistira a esta festa tots els anys; en molts casos, provablement ho representava un sacerdot. També és poc provable que s'utilisara un hipopótam real tots els anys; en molts casos, provablement es representava en una figurilla.[13]
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Arribada al Temple de Edfu. Pilonos del Temple.
-
La part atrassera esquerra del pilono del Temple.
-
Vista interna dels pilonos de Edfu.
-
Columnes del pati del Temple de Edfu.
-
Horus en l'entrada del pati gran.
-
Detall en l'entrada del Temple de Edfu.
-
Escena de donar el pit en els murs del Temple.
-
La part atrassera del Temple de Edfu.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ David, Rosalie. Discovering Ancient Egypt, Facts on File, 1993. p. 99.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 David, op. cit., p. 99.
- ↑ Pharaonic temples in Upper Egypt from the Ptolemaic and Roman periods UNESCO
- ↑ Agnese, Giorgio and Maurizio Re. Ancient Egypt: Art and archaeology of the land of the pharaohs, 2004. p.23 ISBN 0-7607-8380-2
- ↑ Dieter Arnold, Nigel Strudwick & Sabine Gardiner, The Encyclopaedia of Ancient Egyptian Architecture, I.B. Tauris Publishers, 2003. p.78
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Arnold, Strudwick & Gardiner, op. cit., p.78
- ↑ 7,0 7,1 David., op. cit., p.99
- ↑ «"SPOTLIGHT INTERVIEW 2005 - Dr. Zahi Hawass"». Consultat el 25 d'abril de 2007.
- ↑ «"Night visits to Temple of Horus allowed as of New Year"». Archivat des d'el original, el 24 de giner de 2007. Consultat el 26 d'abril de 2007.
- ↑ Temple de Edfu en el lloc de Askaladdin
- ↑ Richard H. Wilkinson. The Complete Temples of Ancient Egypt. (2000) 256 pag. ISBN 9780500051009, ISBN 978-0500051009
- ↑ Ancient Arqueology
- ↑ H. W. Fairman. The Triumph of Horus: An Ancient Egyptian Sacred Drama. Londres, 1974.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Temple de Edfu.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo de Edfu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Jaciments arqueològics d'Egipte
- Temples de l'Antic Egipte
- Arquitectura d'Egipte del sigle III a. C.
- Edificis i estructures terminades en el sigle III a. C.
- Descobriments arqueològics de 1798
- Descobriments arqueològics de 1860
- Descobriments arqueològics en Egipte
- Hathor
- Horus (mitologia)