L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Sanctasanctórum

Per a atres usos d'este terme vore Sancta Sanctorum (desambiguaació).

El Sanctasanctórum (en hebreu: קודש הקודשים) (Kodesh Hakodashim) va ser el recint més sagrat tant del Tabernáculo com del Temple de Jerusalem, dos construccions hebrees del antic Israel.[2]

El Sum Sacerdot d'Israel davant el Sanctasactórum (Holman, 1890).[1]
Reconstrucció dels recints del Temple de Salomón. De dreta a esquerra: Vestíbul (blanc), Sant (blau clar), Sanctasanctórum o Devir (rosat). Encyclopaedia Biblica, 1903.

Sanctasanctórum significa en llatí "Sant dels Sants" i fa referència a un lloc que és sumament sant, és dir, un espai santíssim. Els térmens Sanctasanctórum i Sant dels Sants posseïxen el seu referent últim en un text de la Torá, que ho descriu com el santuari interior més privat del Tabernáculo i, posteriorment, com el recint més reservat del Temple de Jerusalem, a on era preservada l'Arca de l'Aliança que contenia els Dèu Manaments que Moisés havia escrit novament en dos taules de pedra iguals a les primeres, que Deu li havia donat en el mont Sinaí, les quals Moisés havia fet péntols. Al recint en qüestió accedia exclusivament el Sum Sacerdot d'Israel i ho feya solament en el Dia de l'Expiació.

Terminologia hebrea i traducció

Les expressions "Sanctasanctórum" i "Sant dels Sants" són traduccions lliterals del gir idiomàtic hebreu Kodesh haKodashim (קֹדֶשׁ הַקֳּדָשִׁים).[3] El gir en qüestió és un genitiu hebreu en el valor d'un superlatiu.[4] Debido a ello, "Sanctasanctórum" i "Sant dels Sants" fan abdós referència al lloc o lloc més sant entre tots aquells que ya de per sí són sants i impliquen per tant un espai que s'entén com "Santíssim".


Un terme relacionat en Sanctasanctórum és Devir (דְּבִיר),[5] transliterado en la Septuaginta com dabir (δαβιρ), i significant la part posterior (occidental) del Santuari, o ben derivant del verp hebreu en raïl D-V-R, "parlar",[6] cosa que justifica la seua traducció llatina en la Vulgata com "oraculum".[7]

Per a referir-se de modo específic al Sanctasanctórum, la Vulgata ampra l'expressió Sanctum sanctorum,[8] partint del seu equivalent grec en la Septuaginta, hagios ton hagion (ἁγίος τῶν ἁγίων), el significat de la qual és "Sant dels Sants o Santíssim". Totes estes expressions, aixina com unes atres tantes emparentades a ella,[9] tenen el seu orige últim en l'expressió hebrea Kodesh haKodashim.[10]

En l'actualitat s'ampra el terme castellanizado Sanctasantórum, recollit i definit pel Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola, en la seua primera accepció: Part interior i més sagrada del tabernáculo erigit en el desert, i del temple de Jerusalem.[11]

Text bíblic i característiques del Sanctasanctórum

Segons la tradició judeua, les instruccions per a la construcció del Sanctasactórum varen emanar del propi Yahveh; són evocades ritualment pels israelitas observantes per mig de la llectura de la quinta porció semanal de text bíblic a la que es denomina Trumá (transliterado comunament com Terumá).[12]

Faràs ademés un vel de tela blava, púrpura i escarlata, i de lli fi torçut; serà fet en querubines, obra de hàbil artífex. I ho penjaràs sobre quatre columnes de acacia revestides d'or; els seus ganchos seran també d'or, sobre quatre bases d'argent. Penjaràs el vel baix dels fermalls, i posaràs allí, darrere del vel, l'arca del testimoni; i el vel vos servirà com a divisió entre el lloc sant i el lloc santíssim. I posaràs el propiciatorio sobre l'arca del testimoni en el lloc santíssim.
Èxodo 26:31-34.[13]

En el text citat, "lloc santíssim" fa referència a Sant dels Sants (Santíssim) i és a la seua volta sinònim de Sanctasanctórum. En atres passages bíblics es fa referència a les dimensions específiques del Sanctasanctórum o Dvir, formant elles una gaveta de dèu metros de costat, en un recint que era tan ample com el recint denominat Sant i que presentava a la seua volta solament la mitat del mencionat recint:


La noció de "lloc santíssim" (Sanctasanctórum) és represa en el Llibre de Ezequiel:

Després va entrar a l'interior i va medir cada pilar de l'entrada, i tenien dos colzes, l'entrada tenia sis colzes d'altura, i l'esgambi de l'entrada, sèt colzes. Va medir la seua llongitut i tenia vint colzes, i l'esgambi, vint colzes davant de la nau. Llavors ell em va dir: Est és el lloc santíssim.
Ezequiel 41:3-4.[14]

Antic Israel

Tabernáculo

 
Planta del Tabernáculo. El Sant presenta forma rectangular (recint dret); el Sant dels Sants o Sanctasanctórum posseïx forma quadrada (recint esquerre).


En el santuari desmontable i itinerant que els israelitas varen amprar en el seu pas pel desert durant l'Èxodo, el Sanctasanctórum estava cobert per un vel i a ningú li estava permés ingressar en dit recint, exceptuant al Sum Sacerdot d'Israel, i inclús ell solament podia accedir una volta a l'any, el Dia de l'Expiació, per a oferir un sacrifici i incens. Segons la Bíblia, el dia en que el Tabernáculo va ser erigit per primera volta en el desert, el núvol del Senyor va cobrir al Sanctasactórum.[15] Això es va repetir en atres ocasions, i quan ocorria, els sacerdots evitaven ingressar al Tabernáculo (Levítico 16:2). Segons la Bíblia hebrea, el Sant dels Sants contenia l'Arca de l'Aliança coronada per querubines;[16] en haver segut completat el Tabernáculo i estar llest per a la seua dedicació, la Veu de Deu va parlar a Moisés "des d'entre els querubines" (Números 7:89).

Temple de Salomón

 
Planta i alçat del primer Temple de Jerusalem.
 
Art judeu. Emblema de l'Acadèmia d'Art i Disseny Bezalel de Jerusalem, en l'Arca de l'Aliança i els dos querubines descrits en la Bíblia, (Lilien, 1906).

El Sanctasanctórum (Sant dels Sants), el lloc més sagrat per al judaisme i la tradició judeua, és el santuari interior dins del Tabernáculo i del Temple en Jerusalem mentres que es va mantindre en peu.[17] El Sanctasanctórum estava ubicat en el punt més oriental del Temple com a edifici i posseïa la forma d'una gaveta perfecta: 20 colzes per 20 colzes per 20 colzes.[18] El seu interior estava en total obscuritat i contenia l'Arca de l'Aliança, banyada en or per fòra i per dins, que guardava en el seu interior les Taules de la Llei. Segons el Evangeli, la vara de Aarón i un recipient que contenia manà també eren preservats dins de l'Arca de l'Aliança (Hebreus 9:4)la qual estava coberta per un propiciatorio d'or pur (Èxodo 37:6), el propòsit del qual era servir com a assent de misericòrdia per a la Presència Divina.[19]

Segon Temple

Quan el Temple va ser reedificado, despuix del captiveri en Babilonia, l'Arca de l'Aliança ya no va estar més present en el Sanctasanctórum; en lloc d'això, una porció del pis va ser lleument elevada en el propòsit d'indicar on hi havia estat ubicada exactament. Flavio Josefo indica en els seus escrits que Pompeyo va profanar el Temple precisament quan va accedir al Sanctasanctórum.

Dia de l'Expiació (Yom Kippur)

Al Sanctasanctórum accedia una volta a l'any el Sum Sacerdot en el Dia de l'Expiació,[20] per a presentar la sanc dels animals sacrificats (un bou oferit com a expiació pel Sacerdot i els seus ministres, i una cabra oferida en expiació pel poble) i oferir incens sobre l'Arca de l'Aliança o sobre el lloc a on ella otrora hi havia estat ubicada (Roca de la Fundació). L'animal era sacrificat en l'altar i la seua sanc era transportada dins del Sant dels Sants. Incensaris d'or també es trobaven en el Sanctasanctórum.

Referències

  1. ↑ Ilustració de la Bíblia publicada per Holman en 1890. Eventualment identificada en el títul "Holy of Holies" (Sant dels Sants), l'ilustració de Holman presenta, no un, sino dos recints: davant tot, el Sant, que és a on es troba el Sum Sacerdot d'Israel, junt al candelabro dels sèt braços i demés implementos requerits pel seu sacerdoci; seguidament es percep el cortinado o vel ubicat entre el mencionat recint i el Sanctasanctórum (Holy of Holies—Sant dels Sants); el que el cortinado en qüestió es trobe obert és indicació clara de que l'ofrena del Sum Sacerdot es deu al Dia de l'Expiació; i, per estar obert, el cortinado permet vore el lloc a on es troba l'Arca de l'Aliança: eixe segon recint, a penes sugerit com a espai en l'ilustració de Holman, és el Sanctasanctórum. En consideració de tot açò, l'ilustració de Holman ací presentada és acompanyada per l'inscripció "El Sum Sacerdot d'Israel davant el Sanctasactórum".
  2. ↑ Simón Dubnow, Manual de l'Història Judeua, Buenos Aires: Sigal, 1977, p. 103. El terme antic és utilisat solament en sentit cronològic i implica que abdós construccions varen ser realisades i empleades en l'Edat Antiga.
  3. ↑ Transliteración tiberiana: Qṓḏiš HaqQŏḏāšîm.
  4. ↑ Eixemples de construccions similars provinent del text bíblic són "Sirviente de sirvientes" (Génesis 9:25), "Dissabte de dissabtes" (Èxodo 31:15), "Deu de deus" (Deuteronomio 10:17), "Vanitat de vanitats" (Eclesiastés 1:2), "Cantar de cantares" (Cantar dels Cantares 1:1) i "rei de reis" (Ezra 7:12).
  5. ↑ El terme hebreu Dvir va ser amprat durant el Congrés Internacional Jerusalem 3000: "La Jerusalem Real i Ideal en l'art judeu, cristià i islàmic", Jerusalem 1996 (Jewish Art, ed. Prof. Bianca Kühnel, Jerusalem: Universitat Hebrea de Jerusalem, Vol. XXIII-XXIV, 1997-98, p. 252) i encara seguix amprant-se en el camp d'estudis especialisats -bíblics, històrics i arqueològics- de la mencionada institució; Lligen Ritmeyer, The Ark of the Covenant: Where It Stood in Solomon’s Temple, BAS Library, Biblical Archeology Society, 22/1, giner-febrer de 1996: The Biblical text contains strong indications that a special "plau" was prepared for the Ark of the Covenant within the Holy of Holies. In 1 Kings 8:6, we llaure told "The priests brought in the Ark of the Covenant of YHWH to its plau, in the dvir [oracle, or speaking plau] of the Temple" (consultat 14 de juliol de 2014).
  6. ↑ J. Ouellette, Journal of Biblical Literature, Society of Biblical Literature, 1970.
  7. ↑ Blue Letter Bible.
  8. ↑ Use en el Levítico: traducció de la Vulgata en vatican.va
  9. ↑ La Vulgata recorre també a Sancta sanctorum (2 Cròniques 5:7: Et intulerunt sacerdots arcam foederis Domini in locum suum, aneu est, ad oraculum templi, in Sancta sanctorum subter ales cherubim), aixina com a Sancto sanctorum (Exodo 26:34: Poses et propitiatorium super arcam testimonii in sancto sanctorum; traducció).
  10. ↑ קודש הקודשים
  11. ↑ Seguint el text bíblic, també el Diccionari de la llengua espanyola establix una diferenciació entre sanctasanctórum i sancta:
    • Diccionario de la lengua española: Part interior i més sagrada del tabernáculo erigit en el desert, i del temple de Jerusalem, separada del sancta per un vel. - Cosa que per a una persona és de singularísimo aprecie. - Lloc molt reservat i misteriós.
    • Diccionario de la lengua española: Part anterior del tabernáculo erigit per orde de Deu en el desert, i del temple de Jerusalem, separada per un vel de l'interior o sanctasanctórum.
    És dir, tant el tabernáculo com el temple de Jerusalem presentaven dos recints interiors denominats respectivament sancta i sanctasanctórum; el primer (sancta) precedia al segon (sanctasanctórum), que a la seua volta era el recint més reservat dels dos.
  12. ↑ Trumá és el nom de la 19ª porció semanal de la Bíblia hebrea, la quinta llectura de la qual és precisament Èxodo 26:31–37 (Avrohom Biderman, The Mishkan: The Tabernacle, Its Structure and its Sacred Vessels, Brooklyn: Artscroll, 2011: Terumah).
  13. ↑ Èxodo 26:31-34. La versió de la pàgina web de la Santa Sèu és: "Faràs, aixina mateix, un vel de púrpura violeta i escarlata, de carmesí i de lli fi reforçat, en figures de querubines dissenyades artísticament. Ho penjaràs de quatre columnes de fusta de acacia revestides d'or, que estaran proveïdes d'uns ganchos del mateix metal i sostingudes per quatre bases d'argent. Posaràs el vel baix dels ganchos, i darrere d'ell colocaràs l'Arca del Testimoni. Aixina el vel marcarà la divisió entre el Sant i el Sant dels Sants. També colocaràs la tapa sobre l'Arca del Testimoni, en el Sant dels Sants" (La Bíblia); el final d'este passage en la Vulgata és: ... quo sanctum et sanctum sanctorum dividentur. Poses et propitiatorium super arcam testimonii in sancto sanctorum. (Vulgata).
  14. ↑ Ezequiel 41:3-4
  15. ↑ En hebreu, el Tabernáculo és cridat Mishkán (משכן).
  16. ↑ En la tradició hebraica, l'Arca de l'Aliança és denominada Aarón Ha-Brit (ארון הברית; etimológicament, el terme querubínes té el seu orige en els Krubim (כרובים) eixecutats per Bezalel (el primer artiste hebreu en l'història del poble d'Israel).
  17. ↑ En la cultura judeua, el Temple de Jerusalem és denominat Beit Hamikdash (בית המקדש).
  18. ↑ 1 Reis 6:20 Reina-Valera 1995 (RVR1995). 20 "El Lloc santíssim estava en la part d'adins, i tenia vint colzes de llarc, vint d'ample, i vint d'alt."
  19. ↑ Referida en hebreu per mig de l'ocupació del terme Shejiná (שכינה).
  20. ↑ Caracterisat pel dejuni i la pregària, el Dia del Perdó és conegut en la tradició israelita en el nom de Yom Kipur o Yom ha-Kipurim (יום הכיפורים).


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sanctasanctórum&oldid=1267466»