Imperi Mig

El Imperi Mig (ca. 2050-1750 a. C.) s'inicia en la reunificació d'Egipte baix el regnat de Mentuhotep II, a mitan de la dinastia XI, donant fi al denominat Primer periodo intermig d'Egipte. Esta época comprén la segona part de la dinastia XI i la dinastia XII. Alguns egiptòlecs consideren que les dinasties XIII i XIV també pertanyen a l'Imperi Mig d'Egipte.

Li va seguir el Segon periodo intermig d'Egipte, en el que torna a perdre-se l'unitat política en Egipte.

Mentuhotep II: el primer intent de sumissió dels nomarcas

Mentuhotep II, el primer faraó de l'Imperi Mig, representat com el deu Osiris.

Antic Egipte, Imperis Antic i Mig.

A pesar de l'unificació, baix els governants tebanos els nomarcas seguien tenint prou poder dins de les seues terres en els principis del periodo. El primer objectiu de Mentuhotep, despuix de conquistada la ciutat d'Heracleópolis, va ser conseguir la dominació efectiva en tot el regne. Per a això va realisar una série d'intervencions polítiques en els nomos, deponent a governadors deslleals o rebels, reemplaçant-els per hòmens fidels, directament designats pel faraó, o assegurant-se la sumissió d'uns atres, sense destituir-els, i premiant als adeptes. Va subordinar el nomo d'Heracleópolis (rival de Tebas durant el Primer periodo intermig) al de la ciutat veïna d'Heliópolis, antic centre religiós. També va impondre presència de l'eixèrcit i plantege el sistema administratiu: va restituir als inspectors reals (especialment en Heracleópolis) i al càrrec de Chaty (primer ministre) i va nomenar governadors directes en el Baix Egipte, en el desert oriental i en la frontera en Nubia. A pesar de tot, en molts nomos, principalment del Egipte Mig, solament va conseguir establir un sistema de tipo casi feudal, és dir, de simple llaç de fidelitat nomarca-faraó, sense un govern central directe, ademés el rei era assessorat pel cridat Consell de Grans; tot açò feya impossible un verdader poder absolut, com el del Imperi Antic, no conseguint-se tampoc una dominació plena. Mentuhotep va intentar donar l'image de rei de tot Egipte, com a entitat política i cultural, com considerar-se nebot de Ra. Sobre la seua activitat militar, va centrar les seues campanyes en Nubia, en l'objectiu de restablir les rutes comercials i l'explotació minera. L'atre foc d'atenció exterior va ser reforçar les fronteres del delta d'el Nilo per a impedir gent de pobles nómadas.

Amenemhat I: el procés de centralisació

la dinastia XI va desaparéixer despuix d'una successió de reis dèbils, desnugant-se una crisis successòria. el chaty Amenemhat, originari del Alt Egipte, va conseguir finalment impondre's despuix de derrotar a un pretenent al tro sorgit en la regió de Nubia. Amenemhat I (1991-1962 a. C.) i va justificar la seua ascensió per mig de la denominada Profecia de Neferti:

"Llavors un rei vindrà del sur, Ameny de nom, fill de la dòna de Ta-Seti, fill de l'Alt Egipte".

• Amenemhat I va reforçar activament el centralisme monàrquic, tant modificant l'extensió dels nomos i deponent nomarcas al seu antoix, com modificant o suprimint les antigues institucions polítiques i judicials en les que tenia cabuda la noblea. Es va traslladar la capital de Tebas a Itytauy, pròxima a Elisht, en l'Egipte Mig. Açò li va permetre impondre un governador no hereditari en Tebas, la capital de l'anterior dinastia, i contindre les ambicions de la noblea del Alt Egipte i del clero d'Amón en Tebas.

• Amenemhat I, en el seu 20.º any de regnat, va nomenar corregente al seu fill Sesostris I (Senusert), per a evitar problemes successoris i que el relleu de mando fora paulatí. Aixina es va establir la pauta de successió seguida per la dinastia. De tots modos el final del regnat d'Amenemhat I va ser violent, ya que va morir assessinat per una conspiració de l'harem. No obstant Sesostris I, que es trobava combatent contra els libios, es va impondre i la llínea dinàstica no es va interrompre. Este fet seria inspiració de vàries obres: Instruccions d'Amenemhat I al seu fill Senusert I (anàlisis polític) i El relat de Sinuhé, obra culmen de la lliteratura egipcíaca.

Kush (Nubia)

L'activitat militar exterior va escomençar a desenrollar-se plenament cap al final del regnat d'Amenemhat I (durant la corregencia del seu fill Sesostris I), una volta assossegats els conflictes interns. En Kush es realisaven campanyes periòdiques en les que es prenien els enclavaments d'accés a les mines d'or, coure i pedra (alabastre, diorita) establint-se guarnicions militars permanents i colónies egipcíaques, iniciant-se aixina el procés de penetració cultural. El faraó més actiu sobre l'expansió cap a Kush va ser Sesostris I (1962-1928), alcançant la tercera catarata. La principal fortalea i guarnició es va construir en Buhen, a l'altura de la segona catarata. Sesostris III (1878-1842) a la seua volta va dirigir activament la construcció de fortalees. La província de Kush depenia del governador de Siena, açò en el punt més austral de l'Alt Egipte. Més vesprada, a raïl de les reformes administratives de Sesostris III, Kush dependria d'un visir propi.

El Fayum

El Fayum és el nom modern d'un llac que sorgix a l'oest del ric Nilo a partir d'un dels seus braços. Els seus noms egipcíacs eren Mer-Uer (traduït al grec com Moeris) i Sha-resy. Un dels principals objectius econòmics de la dinastia XII va ser potenciar el seu rendiment agrícola. Ya el trasllat de la capital a Itytauy, baix Amenemhat I, reflectix l'especial interés per la regió, i des de Sesostris I (c. 1962-1928) hi ha constància de l'expansió agrícola, paralament a la realisació d'obres de regadiu i regulació de les aigües, i a la construcció de noves ciutats. Gràcies a les obres de regadiu es va alcançar un gran desenroll en el cultiu de blat, lli i vinya; també destacava l'explotació peixquera. El més ambiciós proyecte d'irrigación data del regnat de Sesostris II (c. 1895-1878), que incloïa un dic en esclusa per al drenage, i activitat urbanística. El proyecte hidràulic seria finalisat durant el regnat d'Amenemhat III (Amenemes III) (c. 1842-1797). Este últim és el més pròsper de la dinastia XII, degut en gran part a les grans inundacions que es varen registrar en ell. La principal ciutat del Fayum era Cocodrilópolis (nom grec) o Per-Sebek (nom egipcíac; abdós signifiquen Ciutat del Cocodril). Era el principal centre de cult a Sobek, el deu cocodril; de fet ellac posseïa una important cantitat de cocodrils. L'especial interés d'Amenemhat III per esta zona es va vore reflectit en la construcció del seu propi complex funerari (molt admirat pels grecs, i conegut per ells com Ellaberint) no molt llunt de la zona, o en l'erecció de dos estàtues seues a l'entrada del canal que unia ellac en el Nilo.

Característiques culturals i artístiques

Estatuilla d'Iby-ref: nomarca de l'Imperi Mig.

La principal característica de l'Imperi Mig, contrastant en periodos anteriors, va anar que a pesar del centralisme polític, s'observa en les expressions artístiques, una tendència cap a una representació "humanisada" de la realea. L'art de l'Imperi Mig es caracterisa pel major realisme en general, i en particular en els retrats, i este mateix criteri ho va imitar la noblea egipcíaca.

Vore també: Maqueta funerària

Canvis religiosos

En religió, s'observa el gran ascens dels deus venerats en Tebas (la nova capital), i sobretot d'Amón. Cada ciutat solia tindre una tríade de deus: en Tebas eren un pare (Amón), una mare (Mut) i un fill (Knonsu).

Activitat comercial

Destaca la relació en els dos centres comercials més importants del Mediterràneu Oriental: l'illa de Creta (en l'actual Grècia) i la ciutat de Biblos (en l'actualíban). Creta era la principal potència naval de l'época, i la seua principal producció era la ceràmica, molt estimada en Egipte. Biblos, abastia de fusta a Egipte, i la seua relació oscilava entre l'aliança comercial i el vassallage. De fet Sesostris III (1878-1842 a. C.) va realisar campanyes militars contra Biblos, permetent l'establiment de l'hegemonia egipcíaca en la regió. Una atra de les principals rutes comercials era la mar Roja; el principal client era Punt (identificat en l'actual Somàlia), país productor d'incens, que aplegava a Egipte a través dels ports de la mar Roja. En el regnat de Sesostris I (c. 1962-1928 a. C.) es va construir un canal que unia la mar Roja en un dels braços del delta d'el Nilo, possibilitant-se la conexió entre les mars Rojo i Mediterràneu. També es va promoure l'activitat comercial en Kush, encara que el principal interés dels egipcíacs era la seua explotació minera. El regnat d'Amenemhat II (c. 1928-1895 a. C.) és considerat el més pròsper de la dinastia XII sobre comerç internacional.

Cronologia de l'Imperi Mig

Cronologia estimada pels següents egiptòlecs:

• Primer faraó: Mentuhotep II Nebhepetra
  • 2066-2014 (Dodson)
  • 2061-2011 (Redford)
  • 2055-2004 (Shaw)
  • 2050-1999 (Malek)
  • 2046-1995 (Von Beckerath)
  • 2040-2009 (Grimal)
  • 2008-1957 (Franke)
    • Mentuhotep II Sanjibtauy
  • 2061-2040 (Grimal)
  • 2011-2000 (Redford)

• Últim faraó: Neferusobek
  • 1805-1801 (Malek)
  • 1799-1795 (Shaw)
  • 1798/97-1794/93 (Von Beckerath)
  • 1790-1786 (Redford)
  • 1790-1785 (Grimal)
  • 1787-1783 (Arnold)
  • 1785-1781 (Dodson)
  • 1763-1759 (Franke)
  • 1760-1756 (Krauss)

• Vejau: Dinasties d'Egipte: cronologia comparada

Cronograma

___*<timeline> ImageSize = width:825 height:auto barincrement:30 PlotArea = top:10 bottom:30 right:30 left:20 AlignBars = early

DateFormat = yyyy Period = from:-2200 till:-1600 TimeAxis = orientation:horizontal ScaleMajor = unit:year increment:50 start:-2200

Colors =

 id:canvas      value:rgb(0.97,0.97,0.97)
 id:PA   value:green
 id:GP   value:blue

Backgroundcolors = canvas:canvas

BarData =

 barset:Rulers

PlotData=

 width:8 align:left fontsize:M shift:(5,-4) anchor:till
 barset:Rulers

 from: -2041 till: -2040 color:PA text:Mentuhotep II Comienzo del Imperio Medio
 from: -2120 till: -1976 color:PA text:Dinastía XI
 from: -1976 till: -1790 color:PA text:Dinastía XII
 barset:skip

</timeline>

Bibliografia

• Padró, Josep. Història de l'Egipte Faraònic. Aliança Editorial, 1999 ISBN 84-206-8190-3
• Serrano Prim, José Miguel. Texts per a l'Història Antiga d'Egipte. 1993. Edicions Càtedra, S. A. ISBN 84-376-1219-5
• García Martínez, Rocío. Tècniques de propaganda monarquica en el Regne Mig egipcíac. 2013. TFM. Universitat d'Almeria. Disponible en: http://hdl. handle. net/10835/2845
• Gardiner, Alan. L'Egipte dels Faraons, 1994. Ed. Laertes. ISBN 84-7584-266-6
• Grimal, Nicolás. Història de l'Antic Egipte. Akal Edicions. ISBN 84-460-0621-9
• Trigger, B. G.; Kemp, B. J.; O’Connor, D.; Lloyd, A. B. Història de l'Egipte Antic Ed. Crítica. ISBN 84-7423-838-2
• Clayton, Peter A. Crònica dels Faraons. Edicions Destine, 1996. ISBN 84-233-2604-7
• Kemp, Barry J. L'Antic Egipte: Anatomia d'una Civilisació. 1992. Crítica, Grijalbo Mondadori, S. A. ISBN 84-7423-538-3
• Cersósimo, A (2000): "transoxiana. org/0101/amenem. html Regne Mig en Egipte: La figura d'Amenemhat III", en transoxiana. org Transoxiana
• Cersósimo, A (2001): "transoxiana. org/0103/amenemhatIII2. html Amenemhat III: La vida íntima d'un faraó", en transoxiana. org Transoxiana

Bibliografia adicional

• Aldred, Cyril (1987). The Egyptians (en anglés), Thames and Hudson.
• “Amenemhet I and the Early Twelfth Dynasty at Thebes” (1991). Metropolitan Museum Journal 26: 5–48. doi:10.2307/1512902.
• Bell, Barbara (1975). “Climate and the History of Egypt: The Middle Kingdom”. American Journal of Archaeology 79 (3): 223–269. Archaeological Institute of America. doi:10.2307/503481.
• Erman, Adolf (2005). Ancient Egyptian Literature: A Collection of Poems, Narratives and Manuals of Instructions from the Third and Second Millennia BC (en anglés), New York: Kegan Paul. ISBN 0-7103-0964-3.
• Foster, John L. (2001). Ancient Egyptian Literature: An Anthology (en anglés), University of Texas Press. ISBN 0-292-72527-2.

• (2006) The Middle Kingdom of Ancient Egypt (en anglés), Gerald Duckworth & Co. Ltd.. ISBN 0-7156-3435-6.
• “King Nebhepetre Menthuhotep: his monuments, plau in history, deification and unusual representations in form of gods” (1963). Annals du Service dones Antiquités de l'Égypte 19: 16–52.
• “Notes on the Government of Egypt in the Clapix Middle Kingdom” (1953). Journal of Near Eastern Studies 12: 31–39. doi:10.1086/371108.
• (2003).«'Never Had the Like Occurred': Egypt's View of Its Past».University College London, Institute of Archaeology, an imprint of Cavendish Publishing Limited.London:

org/details/neverhadlikeoccu0000unse/page/101 101–118.

• (1977) Ancient Egyptian Coregencies (vol. 40) (en anglés), The Oriental Institute of the University of Chicago. ISBN 0-918986-03-6.
• Parkinson, R. B. (2002). Poetry and Culture in Middle Kingdom Egypt: A Dark Side to Perfection (en anglés), London: Continuum. ISBN 0-8264-5637-5.
• Redford, Donald (1992). Egypt, Canaan, and Israel in Ancient Claves (en anglés), Princeton University Press. ISBN 0-691-00086-7.
• Richards, Janet (2005). Society and Death in Ancient Egypt (en anglés), Cambridge University Press. ISBN 0-521-84033-3.
• (1995) The Dictionary of Ancient Egypt (en anglés), Thames and Hudson.

• Shaw, Ian (2000). The Oxford history of ancient Egypt (en anglés), Oxford University Press. ISBN 0-19-280458-8.
• Simpson, William Kelly (1972). The Literature of Ancient Egypt: An Anthology of Stories, Instructions, and Poetry, translations by R. O. Faulkner, Edward F. Wente, Jr., and William Kelly Simpson (en anglés), New Haven and London: Yale University Press. ISBN 0-300-01482-1.
• “Egyptian Art” (1994). Art Institute of Chicago Museum Studies 20 (1): 14–31. The Art Institute of Chicago. doi:10.2307/4112949.
• (1983) Ancient Egypt: A Social History (en anglés), Cambridge University Press.

• “The Nature and Chronology of the Senwosret III–Amenemhat III Regnal Succession: Some Considerations Based on New Evidence from the Mortuary Temple of Senwosret III at Abydos” (1996). Journal of Near Eastern Studies 55 (4): 249–279. doi:10.1086/373863.

Enllaços externs

• (en anglés) http://www. digitalegypt. ucl. ac. uk//Welcome. html
• (en anglés) http://www. ancient-egypt. org/index. html
• (en anglés) http://www. narmer. pl/indexen. htm
• (en anglés) http://www. phouka. com/pharaoh/pharaoh/pharaohs. html
• (en alemà) http://www. eglyphica. de/egpharaonen
• (en francés) https://web. archive. org/web/20090618165908/http://2terres. hautesavoie. net/cegypte/texte/chronolo. htm

Periodo precedent	Periodo	Periodo següent
Primer periodo intermig	Imperi Mig Dinasties: XI XII	Segon periodo intermig